dimarts, 27 de maig del 2008

CAL SINDICAR-SE


Penjo l'article del mes passat de llibertat.cat, aprofitant el primer de maig.


Llegeixo una part del míting que feu Salvador Seguí al cine Picarol l’any 1916 i penso que hem avançat poc. Seguí deia : “És una desgràcia i una profunda pena per als treballadors – i per a nosaltres més que no per a ningú- que en ple segle XX hàgim de recórrer les ciutats i els pobles d’Espanya, aconsellant als obrers perquè s’afiliïn als sindicats.....Diem que es una pena i una desgràcia perquè entenem que haurien d’ésser els mateixos treballadors, per instint de conservació i de classe, els qui, sense que ningú els aconsellés, ingressessin als Sindicats, ja que és l’única arma de que disposen, de que disposem, per a la defensa dels nostres interessos i per a preparar una societat més justa i equitativa per a tots.”

Hem avançat poc en nivell d’afiliació als sindicats. Si anys endarrera formar part d’una organització obrera era comú o fins i tot majoritari entre els treballadors i treballadores avui, a Catalunya, segons l’enquesta d’estudis d’opinió (CEO) de la Generalitat, la població assalariada afiliada a alguna d’aquestes organitzacions es troba sobre un 15 % del total de població activa.

Hem avançat poc, també, en nivell de consciència política. Dins d’aquest magre 15%, un 64,5% estan afiliats als dos sindicats majoritaris (convertits en l’actualitat en mers gestors de serveis i apartats de qualsevol reivindicació que suposi un mínim qüestionament del sistema econòmic) i un 9,4% estan en sindicats gremialistes o corporativistes que únicament cerquen la millora concreta de les seves condicions laborals oblidant la resta.

Els sindicats han de ser una eina més, m’atreviria a dir de les més importants, en la lluita per la transformació social i de preparació, tal com insistia Seguí, de les treballadores i els treballadors. Aquestes organitzacions realment transformadores han de portar en si mateixes aquest germen de canvi, en la seva manera de funcionar horitzontal, en la gent que les composa, en els seus objectius i en la ideologia que necessàriament els ha d’impregnar.

I existeixen aquestes organitzacions obreres que estan en el dia a dia lluitant per tot el que nosaltres defensem, per un ensenyament públic i gratuït tant en l’escola com en la universitat, contra la privatització dels serveis públics, per un país lliure de transgènics, en defensa del territori, en la defensa dels interessos de classe i pel dret a la lliure decisió de les persones i pobles.

Les i els que lluitem per un canvi social des de organitzacions, partits o associacions no podem fer-ho si no es globalment ja que no existeix una vida en el temps del lleure i una altra en la feina, no podem defensar en un àmbit un món mes just i callar en la resta ja que si això es així ens manca la coherència i la credibilitat necessària. Cal reforçar aquelles organitzacions obreres de base i transformadores, ens correspon fer-ho i no s’hi valen excuses.

dissabte, 24 de maig del 2008

Blocs de Ponent o Ponentesfera



Aquesta setmana s'ha posat en funcionament la lleidaesfera, un portal de vilaweb on es poden trobar diferents blogs de les terres de ponent. Hem sembla una iniciativa interessant on es pottrobar blogs diversos des de literaris com el http://ilerdamvideas.blogspot.com/ o d'altres mes polítics o fins i tot un dedicat exclusivament a les fumigacions d'avions militars sobre Lleida http://chemtrailslleida.wordpress.com/.

Penso, però, que el nom es desencertat. Si realment i tal i com es diu en la seva presentació, aquest espai preten ser "directori de blocs, en què per primera vegada es posen en comú i amb vocació d'unitat territorial més de cinquanta blocs de Ponent" es absurd que el centralisme que sempre critiquem a Barcelona ara l'exportem aquí.

Es també il·lògic, que si aquest espai neix amb aquesta vocació d'unitat territorial excloem aquells altres blogs de la franja que poden perfectament estar dins aquest directori si així ho desitjen.

En tot cas aquesta discussió va lligada també al debat endagat mitjançant una moció del PP a l'Ajuntament de LLeida reclamant que la vegueria es digués de Lleida (moció votada favorablement per tots els grups de l'Ajuntament de Lleida). http://lleida.cup.cat/index.php?option=com_content&task=view&id=253&Itemid=1

Hem sumo, doncs, a la campanya iniciada pel Miqui http://entrerunes.blogspot.com/2008/05/lleidasfera-o-ponentesfera.html en defensa del canvi de nom del blog per un altre que ens inclogui a totes i tots.

dimarts, 20 de maig del 2008

La gent de l'Ebre diu prou!


El diumenge al matí vam sortir de la porta del Casal Ocell Negre dos cotxes cap Amposta a la manifestació convocada per la Plataforma en Defensa de l'Ebre contra el transvassament. Realment es espectacular la capacitat de mobilització que te aquesta plataforma, va ser una manifestació massiva amb gent de tots els pobles de les Terres de l'Ebre i d'altra gent que ens hi vam sumar, hi havia la gent de l'EIC, de la CGT, de la Unió de Pagesos i d'altres col·lectius i organitzacions que van col·lapsar els carrers principals d'aquesta ciutat.
La valoració no pot ser mes positiva, aconseguir aplegar la gentada que es va manifestar, més potser que en l'anterior manifestació que es va dur a terme durant el "primer" transvassament, sense el recolzament "oficial" dels partits polítics que si ho van fer amb anterioritat, mostra la força d'aquesta societat civil organitzada dins de la Plataforma i el rebuig que genera aquest transvassament a la població.
Fa força enveja (sana), crec que la mobilització contra l'anterior PHN i aquest nou (encara que ara li diguin interconnexió de xarxes) es la mobilització mes important en, almenys la darrera dècada, al principat, una mobilització duta a terme al marge de partits i organitzacions, de baix cap dalt mitjançant assemblees de pobles i viles força concorregudes.
Després de la manifestació cap valoració de la Generalitat, només una nova fugida endavant amb el Conseller Baltasar dient que nevi, plogui o faci vent l'Ebre arribarà a BArcelona.
Respecte del transvassament en si, val la pena lleguir l'article del Vilalta, company toranès, amb el títol força explícit de: fills de puta! http://blocdelvilalta.blogspot.com/2008/04/fills-de-puta.html

Endavant amb els bastoneres i els bastoners!









El dissabte va tenir lloc la exitosa presentació de les bastoneres i els bastoners del pla de l'aigua, ho van fer força be i els vam obligar a fer un bis. Al final el Joan Ramon, que entre els diferents balls anava explicant l'orígen tant dles vestits com del ball en si, va fer sortir un padrí que els ha ajudat força tant en la música com en els balls.




El Miqui ha penjat en el seu blog (http://entrerunes.blogspot.com/) fotos dels bastoners a principis de segle i mes fotos de l'estrens.




A les bastoneres i bastoners se'ls hi ha girat feina, ja tenen diverses actuacions preparades. Endavant colla bastonera!!



dijous, 15 de maig del 2008

Estrena mundial dels bastoners del Pla de l'Aigua


El dissabte 17 de maig a les 13:00 a la plaça del dipòsit de Lleida i dins les terceres festes alternatives tindrà lloc l'estrena mundial dels bastoners del Pla de l'Aigua.


El Casal Independentista Ocell Negre disposa d'una nova secció, la dels bastoners. Des del febrer fins ara s'han aplegat cada dissabte al matí fins avui un grapat de gent diversa sota la direcció (segur que si ho llegeix s'enfada - millor diem-li consell- ) del Joan Ramon. S'han aplegat per practicar els diferents balls de bastons típics de Lleida però passat pel seu tamís pròpi i personal, si els balls conserven els noms, les figures tenen noms amb clau com Salvador Seguí o Karl Marx.


Mes enllà del fet purament lúdic, crec que es força important obrir espais de trobada i convivència fora de l'espai estríctament polític d'assamblees o reunions o purament festiu del bar, llocs on poder-nos trobar gent diferent bàsicament epr passar-ho be i xerrar d'altres coses que no siguin estrictament polítiques. A Lleida hem tingut bones experiències amb la lliga de futbol del casc antic on hi han participat equips com el Casal, La Maranya, la CGT o l'AJLL i que ens ha permès trobar aquest espai de relacions necessàri.


Hem fa força il·lusió veure'ls aquest dissabte.


Us adjunto l'email que m'ha enviat l'Amàlia:


"Hola a totes i tots, després de jornades de durs assajos i en motiu de les Festes Majors Alternatives de Lleida, aquest dissabte 17 de maig a les 13h a la plaça del Dipòsit (Pla de l'Aigua), s'estrena la Colla bastonera del Pla de l'Aigua, la nova secció del CasalIndependentista L'Ocell Negre.Aquesta primera ballada consistirà en els tres balls de Lleida: el Tirititero, La Pastora Galana i la Cusidoreta. Amb algunes novetats respecte els que es ballen actualment, gràcies a la tasca investigadora que la colla ha iniciat, i amb part del vestuarique encara està en procés de confecció i que està basat en el que s'utilitzava al s. XIX. Després de la ballada podrem gaudir del vermut gratuït de les Festes Majors Alternatives per a tots els assistents. Us hi esperem Gràcies per difondre-ho!"

Manifest blocaire contra el transvasament

MANIFEST BLOCAIRE CONTRA EL TRANSVASAMENT

El col·lectiu de blocaires volem sumar-nos al rebuig que el projecte de transvasament de l'Ebre a Barcelona ha generat a la societat civil del territori. Considerem que la mesura no està justificada i que la canonada que ha d'unir la xarxa del Consorci d'Aigües de Tarragna (CAT) amb la d'Aigües Ter-Llobregat (ATLL) serà una infraestructura permanent que perpetuarà la dependència hídrica de l'àrea metropolitana de Barcelona.
-Per tot això, denunciem l'alarmisme i la manipulació que el govern català i l'Agència Catalana de l'Aigua estan fent de la falta d'aigua i de la insuficiència de les últimes pluges, per justificar el transvasament de l'Ebre a Barcelona. A més, reclamem una informació transparent sobre la millora de la situació dels pantans i també de les aigües subterrànies de les conques internes de Catalunya, ja que l'últim episodi de pluges també ha degut recarregar els aqüífers.
-Denunciem que aquesta política respon als interessos especulatius que pretenen consolidar un model de territori insostenible, de creixement sense límits, que perjudica les Terres de l'Ebre i la resta de territoris perifèrics. Els transvasaments reforcen el consum d'aigua de les grans conurbacions urbanes i les noves zones residencials; generen més expectatives de consum insostenible, d'especulació urbanística, i de destrucció del territori, perquè al mateix temps també fomenten un ús desmesurat de l'aigua, tant a les cases com a les indústries. Els transvasaments no són la solució, sinó l'estalvi, la reutilització de cabals, la recuperació d'aqüífers contaminats i la dessalació.
-Advertim que no es pot parlar de transvasament temporal degut a la sequera, ja que això és un insult a la intel·ligència de la població de Barcelona i de la resta del país. La mesura no contribuirà a canviar el model de gestió del consum, ja que no es revisaran ni es limitaran les concessions a indústries, urbanitzacions, nous regants o complexos turístics. L'ampliació del minitransvasament a Barcelona afavorirà un projecte, la interconnexió de xarxes, al qual la Generalitat va voler renunciar perquè no complia els principis de la nova cultura de l'aigua.
-Fem una crida a la dignitat i la responsabilitat de la classe política de les Terres de l'Ebre, especialment als càrrecs electes de tots els partits polítics, perquè sàpiguen estar a l'altura i defensen els interessos del territori, davant d'aquest engany flagrant als ciutadans, que van acudir a les urnes confiant que els transvasaments ja havien quedat enterrats, i que Catalunya apostava per consolidar la nova cultura de l'aigua.
-Reiterem la nostra oposició a qualsevol transvasament i a la interconnexió de xarxes inclosa en el decret de sequera, ja que obre la porta a d'altres transvasaments, i manifestem el nostre suport a la dignitat de les Terres de l'Ebre, a la Plataforma en Defensa de l'Ebre i qualsevol altra entitat o col·lectiu que compartisca la causa i l'objectiu d'aturar aquest tipus de projectes. Per tant, donem tot el suport a la convocatòria la manifestació del 18 de maig a Amposta, així com a les properes accions que en el mateix sentit es puguen anunciar en els propers dies.
Ebresfera (Terres de l'Ebre), 15 de maig de 2008

dilluns, 12 de maig del 2008

El diumenge cal anar a Amposta


Tot comença amb la sequera (que no cal oblidar que es un dels aspectes característics del clima mediterrani), des de la Generalitat començen a crear un estat d'opinió bombardejant-nos amb l'estat dels pantans i fent que la previsió del temps passi a ser una de les parts mes esperades del telenotícies.


Ens diuen que es començarà a aplicar algun dels estadis del Decret de Sequera, (pre-alerta, excepcionalitat 1, excepcioanliat 2 i emergència) i que per això cal una "punxada temporal" al Segre. Després, per ordres directes de Madrid, passarà a l'Ebre. Aquell Pla Hidrològic Nacional impulsat pel PP, que era tant i tant dolent (i que ja contemplava la portada d'aigua a BCN) es veu que no ho era tant.


Aquells polítics del tripartit que l'any 2003 van signar, a bord del vaixell Santa Susanna, el Compromís de l'Ebre on es comprometien a no realitzar cap transvassament, ara es fan l'orni i potser una mica més, tenint en compte que si en un principi era la manca d'aigua, ara que ha estat plovent força a les capçaleres dels rius, el conseller Baltasar te la barra de dir que polgui o no el transvassament es farà igual.


He tingut la sort d'anar parlant, al llarg d'aquests anys, amb el Manolo Tomàs. Me'n recordo perfectament que quan, després de la lluita exemplar que varen dur a terme i van guanyar la batalla de l'aigua, va comentar que no s'havia acabat, que ara el que calia era lluitar contra els transvassaments encoberts, contra el que en diuen "interconexió de xarxes". Aqui ho tenim.


I es que tot això fa mala espina, per una banda el tripartit ha continuat amb el model de creixement heretat del govern anterior, enlloc de crèixer allí on el medi ho permeti ha continuat la concentració a l'àrea metropolitana.


I d'altra, perque hem fa sospitar tant que aquestes obres (temporals?) les dugi a terme AGBAR participada majoritariament per "La Caixa", perque el que abans no era necessàri ara ho es?


El que el PP no va poder fer ara ho fan els d'esquerres de debó, els ecologistes. Si això ho fes la dreta no cal dubtar-ho que tots aquests es posarien en peu de guerra, però es clar, com sempre arriba l'esquerra per fer el que els altres no s'atreveixen, sense tenir la dignitat, com el Sr. Forcadell, responsable de IC-V de Terres de l'Ebre que va demanar la dimissió del Conseller i va amenaçar de dimitir, de fer-ho.


El diumenge 18 de maig a les 12 al pabello de fires d'Amposta la Plataforma de Defensa de l'Ebre ha convocat una manifestació contra el transvassament i la inteconnexió de xarxes. Cal ser-hi.


divendres, 9 de maig del 2008

El valencià i el català


Fa uns dies he rebut el borrador de la declaració de la renda i un prospecte explicatiu. Aquests dies he anat bastant de bòlid i no m'he pogut mirar res però, sense voler, vaig deixar el prospecte damunt de la taula.
Avui, mirant-me'l he tingut una sorpresa. El govern de l'Estat, del PSOE, mostrant un cop mes la seva sensibilitat envers les llengues vernàcules i en defensa d'aquesta Espanya plural que defensa, ens permet rebre l'informació en "valenciano", si senyor!
Doncs així estem, el PSOE a lo seu (del braçet, es clar, del PP que en aquestes coses son força amiguets), a la ruptura de la unitat linguística del català i el PSC a Madrid, amb dos ministres i una vice-presidenta del Parlament.
D'aquell suposat PSC catalanista en resta ben poc sense grup parlamentari pròpi es dilueix mica en mica en el PSOE per acabar convertint-se en una sucursal més d'aquest sense entitat pròpia.

dilluns, 5 de maig del 2008

Notícies des de Gaza


La Layla, una dona coratgossa i valenta que ens va fer de guia/interpret durant la nostra estada el maig passat a la franja de Gaza m'envia un email on, entre d'altres coses escriu el següent:
"Regarding the situation in Gaza, I dare to say it is very very bad. The basic goods and needs become very expensive even for those people who have jobs. very limited quantities of fuel, long cuts of electricity, polluted water, and no ways to get in orout of the gaza strip, patients die and they could not enjoy the good health care, the situation is really upside down here in Gaza. No political settlement seemsto be reached ..etc"
Basicament diu que la cosa esta fatal, que els bens (aliments, etc.) bàsics son molt cars inclus per aquells que tenen feina (menys d'un 20% de la població), que hi ha poca gasolina, que hi han molts talls en el subministrament elèctric, que l'aigua esta contaminada...que els malalts moren (no poden sortir de la franja per rebre atenció mèdica) en fi, ja ho veieu, els israelis han creat una presó amb murs de 6 metres i una sola entrada, d'on no deixen sortir ni entrar a ningú i on, poc a poc, van escanyat els habitants de la Franja de Gaza restringint l'entrada d'aliments, medicaments etc.
Mentres això passa la Unió Europea continua amb el bloqueig a la Franja de Gaza perque esta governada per Hamàs, que cal recordar que guanya unes eleccions democràticament, avalades entre d'altres per la Fundació Jimmy Carter, gens susceptible de ser islamista o comunista. Visca la democràcia!

dijous, 1 de maig del 2008

1 de maig a Lleida


Aquets any ens hem reunit unes 150 persones en la manifestació convocada per la CGT de Ponent sota el lema "només hi ha un camí: dignitat i lluita". La mani ha fet el recorregut habitual, de la plaça del treball a la plaça Sant Joan passant per la Rambla de Ferran i pujant pel carrer Santa Marta.

El que trobo força interessant d'aquesta mani es que ens trobem totes i tots els qui estem en moviments socials, partits o organitzacions sota el denominador comú de l'anticapitalisme. Ens trobem (amb les polimilitàncies habituals) gent de CGT, de la Maranya, de l'Assemblea de Joves, de la CUP, de la CNT, inmigrants en la lluita de papers per tothom, okupes, en definitiva, un ampli ventall amb bona sintonia que no es mes que un reflex del treball comú que es realitza en diversos temes en la nostra ciutat.

Aquest any ha estat be que hi ha gent que s'ha motivat força amb el tema del Franki (es una animalada, pero vist lo de, per exemple, Arrasate, ja no m'extranya res), han fet una pancarta i han anat fent accions al llarg de tota la mani.

Després, seguint la tradició iniciada anys anteriors amb el CSO "La Gàbia", hi ha hagut dinat al CSO "La Chispa", una altre bon exemple d'aquesta infectació que tant li agrada al Jordi Martí (http://blocs.mesvilaweb.cat/jordimartif69).