dilluns, 26 de gener del 2009

PARTICIPACIÓ PER GARANTIR EL DRET A L’HABITATGE


Acabo de parlar amb la Montserrat Vinyets, regidora de la CUP de Sant Celoni, per felicitar-la pel procés de democràcia participativa que han dut a terme i per la victòria aconseguida. Ahir, al seu poble, es va realitzar una consulta popular sobre l'ARE de Can Riera de l'Aigua on, amb una participació del 30%, unes 2847 persones (un 70% dels votants) s'han manifestat en contra d'aquesta Àrea Residencial Estratègica.

El desembre teníem la primera bona notícia quan el Ple de l'Ajuntament de Berga, a proposta de la CUP, rebutjava l'execució de l’Àrea Residencial Estratègica que preveia la construcció de 365 nous pisos a la capital del Berguedà. I les bones notícies continuaven el dissabte a Ripoll on un 70,6% dels veïns i veïnes també es pronunciaven en contra de l'ARE projectat a la ciutat.

La consulta popular duta a terme a Sant Celoni és el resultat d'un llarg procés de mobilització ciutadana que s'ha dut a terme en aquella població impulsat, sense cap mena de dubte, per la CUP i que els ha dut fins a aquest exemple de participació ciutadana i aquest no rotund a l’Àrea Residencial Estratègica projectada.

Des de l'Assemblea Territorial de Ponent aquests resultats ens encoratgen a seguir treballant en la campanya contra les 7 AREs previstes a Almacelles, Balaguer, Lleida, Mollerussa, Tàrrega, Les Borges Blanques i Cervera que vàrem endegar el 4 de desembre presentant al·legacions al Pla Director que les desenvolupa. Al·legacions a les que donem continuïtat amb una campanya informativa i divulgativa, iniciada aquest mateix dissabte a Tàrrega amb una xerrada a la biblioteca comarcal i que continuarem el 3 de febrer amb una xerrada a l'Ateneu Popular de Ponent de Lleida, per tal d'explicar que són les AREs, amb la presència del Joan Guinovart de Valls i de la Montserrat de Sant Celoni.

També als nostres municipis, com han fet a Sant Celoni, Vilanova o Valls per exemple, ens intenten vendre aquest creixement urbanístic en base a les millores en equipaments que es pretenen construir en aquestes àrees, creant una falsa dicotomia entre acceptar aquest creixement urbanístic per tenir hospitals, museus o habitatges de protecció oficial o be quedar-se'n sense. Com ha dit molt bé la Montserrat avui per la tele, com a ciutadans i ciutadanes volem i exigim l'existència d'aquests equipaments públics, però ens neguem a que això sigui a costa de més ciment i de la vulneració de l'autonomia municipal que representa un perillós precedent.

Va ser curiós, a la xerrada que vàrem fer a Tàrrega varen assistir-hi de públic uns destacats dirigents d’ERC al municipi (socis ara de govern amb el PSC i ICV) que defensaven el seu acord amb l'ARE amb bàsicament dos arguments: un és que "ens ho fa la Generalitat i ens estalviem diners" i l'altre que les mesures en contra de l'especulació i dels pisos buits (com les diverses ordenances municipals que s'estan aprovant) no es podien aplicar perquè "anaven contra la propietat privada", defensant doncs el dret individual a la propietat privada davant del dret col·lectiu a l’habitatge. Que lluny estem d'aquesta esquerra!
Doncs això són les ARE. En primer lloc un globus d’oxigen pels constructors i promotors, una continuïtat en aquest model de creixement insostenible i especulatiu (cal recordar, per exemple que el 2005 el mateix Col·legi d’Arquitectes denunciava que el 40 per cent dels habitatges projectats a la província de Lleida durant aquell any obeïen a l'especulació ) on, enlloc de dur a terme mesures enèrgiques i contundents perquè l'habitatge sigui un dret real i efectiu, s'opta per més construcció i pel benefici d'uns pocs en detriment de tothom.

I en segon lloc i no menys important, la vulneració de l'autonomia municipal. La Generalitat ha creat aquestes ARE per Decret, prescindint olímpicament de la participació municipal i ciutadana obligatòria en cada modificació del Pla General del municipi i creant un perillós precedent. En alguns municipis, on la corporació municipal s'ha mostrat a favor d'aquestes ARE, potser aquestes no s'acabaran duent a terme, en part segurament perquè no hi hauran constructors ni promotors amb diners per gastar, però de ben segur que la requalificació dels terrenys, especialment aquells que no estaven inclosos dins el POUM com és el cas de Tortosa, es mantindran. En tot cas queda clar que encara és possible aturar les ARE mitjançant allò que els fa tanta por, la participació ciutadana mes enllà de fer-ho cada 4 anys.

dilluns, 19 de gener del 2009

llibres


El dissabte em vaig atansar fins al mercat de Sant Antoni, a Barcelona, a xafardejar llibres en les diferents parades que s’hi estableixen. Anar a veure llibres el diumenge, és una d’aquestes coses que “fan diumenge”, mirar uns llibres, comprar el diari i anar a fer el vermut, normalment a la Rambla de Ferran, a Lleida. A l’hora que nosaltres anem a fer el tomb, cap a la una, ja no queden molts llibres interessants però rebuscant, si els de la parada han “buidat” algun pis amb una biblioteca extensa, en pots trobar algun.

Doncs al mercat de Sant Antoni vaig trobar una parada d’aquelles que hagués comprat la meitat de llibres que tenia. Una edició aproximadament del 1960 del llibre d’Andreu Nin (ara reeditat): “Els moviments d’emancipació nacional”; un llibret signat per Stalin i traduït al català sobre els elements arribistes als partits d’esquerres (bàsicament el que se’ls hi havia de fer), que li hagués comprat al Ferran si no valgués el que valia; etc.

Hi havia també una joia, el “Problemas del sindicalismo y del anarquismo” signat per Joan Peiró i editat l’any 1940 del que, conjuntament amb el Jordi Martí, en vàrem fer una traducció al català ara fa uns anys. És un llibre on es condensa gran part del pensament polític de Joan Peiró. Si no hagués valgut els 100 euros que costava ja seria meu.

Finalment vaig acabar comprant el llibre “Consell a les Mares”, editat l’any 1934 per la Conselleria de Sanitat i Assistència Social de la Generalitat de Catalunya amb el subtítol “La mare té el deure d’alletar el seu fill, el fill té el dret a la llet de la seva mare”. Està molt i molt bé i, a banda de consells de caire pràctic, fa un especial èmfasi en la lactància materna, en la importància de mantenir el vincle afectiu entre la mare i el nen i en l’educació des de la llibertat i l’amor. Per exemple parla de la importància de les joguines “l’infant necessita jugar i per jugar necessita les seves joguines”, es diu que el nen tirarà les joguines a terra i que per tant han de ser infrangibles i fàcils de netejar i que s’ha de deixar al nen jugar lliurement.

També el “Presència de Catalunya”, un llibre que quan el Josep Maria Pi de Terrassa (un gran col·leccionista de llibres, llibrets i demés documentació sobre el moviment llibertari que guarda amb cura) me’l va ensenyar de seguida hem va agradar.

El llibre fou editat l’any 1938 pels Serveis de Cultura al Front, del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i conté un recull de poemes sobre diverses parts del Principat (viles, pobles, muntanyes...) que s’enviava als combatents catalans que lluitaven a diferents fronts de l’Estat Espanyol lluny de Catalunya. Poesia al front, segur que és molt cursi i reduccionista, però ho trobo un exemple dels valors que defensava la República.

Quan veig tots aquests llibres penso en la oportunitat que es va perdre amb la derrota de la República davant el feixisme, una República que defensava uns valors molt avançats en camps com l’educació, l’autogestió, o gènere i que va donar pas a 50 anys de retrocés i obscuritat. És sorprenent que encara avui, ens quedin tant lluny una mentalitat i unes millores socials que aleshores ja s’havien assolit.

dilluns, 12 de gener del 2009

Un pas en positiu


Aquest diumenge ens hem tornat a trobar a Mataró. Gairebé 300 militants de la CUP hem anat a l’institut Miquel Badia per dur-hi a terme l’Assemblea Nacional Extraordinària i debatre sobre les 4 ponències presentades: “Pas a pas, pas valent” de la CUP de Berga, “Ponència estratègica, línia política”, redactada per CUP Badalona, CUP Cerdanyola del Vallès-Ripollet, CUP Sabadell, “Unitat Popular i municipalisme d’alliberament”, redactada per Vila de Capellades-CUP, CUP Martorell, UM-9 Ribes, CUP Sallent, CUP Valls, CUP Vilafranca del Penedès, CUP Vilanova i la Geltrú i la presentada per la CUP de Sant Celoni, la CUP de Manresa i la CUP de Lleida "La CUP: l'Alternativa necessària".
En primer lloc entenc que és de justícia agrair la feinada que han dut a terme les companyes i companys de Mataró, organitzar un acte com aquest no és gens fàcil i cal dir que tot ha funcionat a la perfecció.

L’Assemblea s’ha iniciat amb un suport unànime al company David de Vilafranca del Penedès a qui volen empresonar per motius polítics, mostrant-li tot el nostre suport.

La jornada ha discorregut amb normalitat, amb un debat viu i participatiu que s’ha allargat durant 5 hores i un resultat positiu i esperançador. Un d’aquests aspectes positius ha estat, sense cap dubte, el fet de que tot i existir opinions diferents el debat s’ha dut a terme en tot moment des del respecte. Potser el fet d'haver de decidir entre 4 ponències redactades en un curt espai de temps i sense possibilitat d'esmena "in situ" l’ha encorsetat, en part, aquest debat tan important.

La ponència finalment aprovada i ratificada per més d'un 60% de la militància ha estat la presentada per Sant Celoni, Manresa i l’assemblea de la qual en formo part, Lleida. És una ponència amb un clar sentir de servir com a punt d'equilibri necessari i de crear un espai de confluència on totes les sensibilitats existents dins de la CUP s'hi sentin còmodes. És amb aquest esperit que durant la seva confecció ens vàrem reunir amb la resta de ponències i vam incorporar aquelles parts que els mateixos redactors d’aquestes ens van assenyalar com a importants, sense que això signifiqués alterar de manera substancial aquest equilibri que volia transmetre la nostra.


Un dels punts que vàrem considerar imprescindibles des d'un primer moment, va ser no parlar del tema electoral en la ponència i fou per un motiu bàsic. Entenem que cap projecte polític es pot estructurar sobre la base d'anar o no a unes eleccions, aquestes han de ser un mitjà i mai el fi, i per tant, les tres assemblees teníem clar que primer havíem de decidir el que volíem ser i després, si s'escau, decidir entre tots de la manera més assambleària i participativa de concórrer a comtesses electorals supramunicipals, malgrat que jo, en l’actualitat, no en soc partidari.


La ponència aprovada traspua en cada una de les seves paraules, frases i paràgrafs el que entenem que són els elements essencials de la CUP: l'assamblearisme, el funcionament de baix cap dalt, la nostra estructura necessàriament horitzontal i la força en el treball localcom a base sobre la que construir i edificar el nostre discurs nacional. Parla també de la coordinació imprescindible amb la resta de l'esquerra independentista mitjançant un òrgan com la Taula de l'Esquerra Independentista i del necessari treball colze a colze amb els moviments socials transformadors i anticapitalistes.


El temps ha estat curt i ha quedat molt per parlar i escriure. Ara, un cop acabat el debat, cal treballar tenint en compte totes i cadascuna de les sensibilitats expressades en l'Assemblea i avançar, partint d’aquest text, pas a pas construint, com sempre hem fet, des de labase, el nostre discurs nacional i la nostra organització amb cohesió, debat i diàleg.


Altres comentaris sobre l'Assemblea:

http://tonirico.blogspot.com/

dilluns, 5 de gener del 2009

Notícies des de Gaza


Acabo de parlar amb el Fayez. Es el que te això del mòbil, sembla impensable que, la nit de reis, pugi parlar amb ell a milers de quilòmetres de distància i enmig d'una incursió de l'exèrcit israelià.


Hem comenta que porten tres dies tancats en una mateixa habitació de la casa ell, la seva dona, els seus fills i la familia del seu germà perque viuen prop d'un membre de Hamàs i l'exèrcit d'Israel els va dir que marxessin. Tres dies sense llum (i per tant tampoc aigua), amb por sota el soroll constant de les bombes.


Avui els soldats passen aprop de casa seva, es senten trets de fusell i d'obús, sense distincions -com diu ell- entre els milicians de Hamàs i la població civil en aquesta guerra que esta destruint la franja de Gaza i provocant, de moment, mes de 500 morts la gran majoria civils.


Avui ha anat a l'Hospital a veure si podia ajudar, va ser allí on fa anys van matar al seu germà. Va anar a socòrrer uns ferits per un mísil disparat des d'un avió i en va caure un de segon. No ha pogut fer res, no tenen medicines ni llits ni res. El Fayez te por i esta trist, trist de veure l'hospital ple de cadàvers de gent gran i nens.


Li he demanat que podiem fer, diu que protestem al nostre govern i fem veure a tothom la masacre que es du a terme, el fa molt content que al principat s'organitzin concentracions. Saber que algú a fora de Gaza pensa amb ells es l'únic que els queda.


Dijous passat vaig parlar amb la Leila, viu aprop d'un dels hospitals bombardejats. Les finestes de casa seva s'han fet miques. Avui l'he trucat, no te linea.


divendres, 2 de gener del 2009

El Pau ha escrit un llibre


El Pau Planas, amb qui vaig compartir militància al Bloc Revolucionari de la UdG on també hi havien la Mariona, el Ruben, el Moi o la Nuria ha escrit un llibre que vaig acabar tot just ahir, fent cua al CAP per la grip. Es “La Nau “XXVII premi Just M.Casero 2007 i ha estat publicat per Amsterdam llibres el gener del 2008.

És un llibre de 100 pàgines de ciència ficció. Narra la història d’una sèrie de persones tancades en una nau que els ha de dur a Xeix, una mena de terra promesa. A mi m’ha agradat força, esta molt ben escrit i manté la intensitat de la història fins al darrer full amb un final força sorprenent i obert.

El que si que es sorprenent es el mateix Pau, que va portar d’amagat la confecció d’aquest llibre per amics i família, molts dels quals se’n van assabentar per la premsa d’aquest premi. Si que s’ho portava callat aquest podrit!