diumenge, 27 de juny del 2010

Infectació: una bona primera part.


Finalment el Jordi Martí, amb l’ajuda de la Laia, se’n ha sortit. Sota el títol “Infectació: 42 visions diferents dels Països Catalans” han aplegat els textos que es van anar publicant a la Directa, en la secció que duia per nom el mateix títol, per donar-los-hi forma de llibre.

Així 42 persones, entre les quals, per exemple, Xavi Sarrà, Pep Cara, Caterina Sànchez, Joan Rosich, Josep Manel Busqueta, David Fernàndez, Ivan Miró, Helena Olcina o Ramon Usall, entre molts/es d’altres han escrit les seves reflexions sobre el concepte “infectació” en forma de textos breus que versen, bàsicament, sobre la permeabilitat, els nexos i unions entre les diferents lluites i sensibilitats d’arreu dels PPCC.

Així, els 42 textos signifiquen més d’una quarantena de visions diferents provinents de diferents àmbits geogràfics però també polítics, des de l’esquerra independentista fins a l’anarquisme mes militant, que configuren un llibre que suposa una mena d’experiment força interessant i que configura un relat que, en el seu conjunt, val la pena llegir.

Tal i com es diu en el pròleg, els textos només son una petita part del centenar de persones als qui es va proposar d’escriure. Crec que ja es hora, doncs, que es posin a treballar en la segona part.

divendres, 18 de juny del 2010

Gestors


La reforma laboral aprovada aquesta setmana mateixa no es, ni de bon tros, la pitjor de les efectuades des del govern de l’Estat Espanyol, (curiosament la major part efectuades per governs del PSOE) però suposa un nou pas en l’anomenada “desregulació” del mercat del treball, un eufemisme que amaga la destrucció progressiva dels drets de les treballadores i treballadors i de les seves garanties socials i laborals.

L’amenaça constant i omnipresent de la crisi capitalista ha esdevingut el marc perfecte per organitzar aquesta nova retallada i fer del govern de l’Estat un gestor a les ordres d’organismes econòmics supraestatals els quals, seguint les velles receptes que el FMI propugna en països subdesenvolupats, li ordenen reblar el clau en la precarització del mercat de treball.

Aquest nou pas no hagués estat possible sense els anomenats sindicats majoritaris, ara mers gestors de serveis lligats de mans i peus a les subvencions que els hi dona l’Estat, que s’han vist abocats a un cul-de-sac convocant una vaga a destemps. Com s’entén, sinó, que es convoqui una vaga tres mesos després de l’aprovació de la reforma, quan ja no hi ha marge per a res?

Tot i això la reforma encara deixarà unes mínimes garanties laborals que l’Estat encara no s’ha vist en cor de fer desaparèixer. Com que cada nou “diàleg social” suposa una nova rebaixa en aquestes garanties, estic segur que, si no existeix una resposta ràpida i contundent, encara han de venir noves reformes laborals per acabar de destruir els vestigis de l’anomenat estat del benestar.

I malgrat tot, encara disposem de sindicats i organitzacions dignes inequívocament al costat i al servei de les classes populars. El suport i l’enquadrament en aquestes es un pas necessari per aturar la pèrdua constant de drets socials i laborals.

divendres, 4 de juny del 2010

EL LLUMÍ I LA GASOLINA


El divendres 28 de maig amb els vots de PSC, CiU i PP el ple de l’Ajuntament de Lleida prohibia l’ús del burca als espais municipals en una decisió bàsicament populista i electoralista. Així l’alcalde Ros i el seu soci en aquest cas, el cap de CiU Isidre Gavín, encenien un llumí.

El que ha passat després es conseqüència d’aquesta irresponsabilitat política davant l’augment de la xenofòbia i més concretament l’islamofòbia que han atiat amb el seu llumí. Poc a tardat la racista Plataforma per Catalunya han anunciat la presentació de mocions en el mateix sentit en els ajuntaments on tenen presència i la presidenta del PP, Alicia Sànchez Camacho, ha anunciat avui mateix que portarà aquest debat al Parlament.

Després de l’arrencada de cavall del flamant Àngel Ros al PSC al PSC li ha tocat fer una parada de somera en forma de desautorització per part del mateix Montilla a la senadora i alcaldessa de Cunit, Judit Alberich, en la intenció de traslladar el debat iniciat a Lleida al Senat. Així el PSC fa ara mans i mànigues per apagar la gasolina que ha encès.

I mentre aquest problema social de primer ordre es debat dia si dia no en els mitjans de comunicació, tertúlies i d’altres espais a Sitges, el club Bilderberg, que agrupa a presidents d’empresa, bancs, caps d’Estat, membres de les monarquies europees i a les persones més influents del món, decideixen una part del nostre futur en absolut secret.