dilluns, 30 d’abril del 2012

Antidisturbis contra la crisi



Aquest març, per boca de la regidora de seguretat ciutadana Sara Mestres, l’ajuntament anunciava la creació d’una unitat de policia antidisturbis a raó d’algunes protestes en el ple municipal i en la darrera manifestació de la vaga general del 29 de març.

No recordo, en els darrers temps, cap desallotjament del saló de plens ni cap manifestació que acabés en aldarulls i càrregues policials però, pel que sembla, a la ciutat de Lleida li es imperatiu disposar d’una unitat policial antidisturbis.

Una unitat que es creu necessari crear ara, dins d’una preocupant situació social derivada de la pèrdua de llocs de treball que sustentaven moltes famílies i les contrareformes legals dutes a terme pels governs de l’Estat i de la Generalitat, que estan suposant la creació d’un veritable exèrcit d’aturats i exclosos, fins i tot ara del més elemental dret a l’assistència sanitària.

Una dinàmica d’augment de la pobresa i l’exclusió a la que nostra ciutat no escapa i, no obstant, assistim a retallades i disminucions pressupostàries que afecten diferents serveis públics bàsics, per exemple, amb la reducció d’uns 1,5 milions d’euros a les concessions que ha donat lloc a la reducció i supressió d’algunes prestacions d’aquests serveis i a una precarització en les condicions de treball dels treballadors de les empreses concessionàries; amb la no renovació del personal destinat a serveis socials o amb l’acomiadament de personal en l’empresa pública local.

Ens trobem doncs immersos en una crisi econòmica que s’acarnissa en els mes desafavorits que són justament aquells que requereixen d’aquests serveis bàsics que l’administració retalla, una situació econòmica que, de ben segur, obrirà més l’escletxa social que es venia pal•liant amb diferents mesures i serveis propis de l’estat del benestar.

L’augment previsible de la pobresa i l’exclusió social, el descontentament, la indignació i la protesta que aquesta situació econòmica porta es pot combatre atacant l’arrel del problema, reforçant les mesures socials o be augmentant els cossos policials, la vigilància i el control.

Es obvia la decisió del PSC a Lleida, antidisturbis, vigilància a les empreses concessionàries i rebaixes en el contracte de concessió administrativa a les empreses que ofereixen serveis públics.

disposar d’una unitat policial antidisturbis.

dimecres, 11 d’abril del 2012

PER LA MUNICIPALITZACIÓ DELS SERVEIS PÚBLICS


Des de ja fa temps, s'ha instaurat una mena de “mantra” que associa l'administració pública a quelcom lent, ineficient i als seus treballadors com una colla de dropos i, per contra, a l'empresa privada com el súmmum de de la competitivitat, eficiència i perfecció. Una idea que va portar a la externalització de molts dels serveis que l'administració pública ofereix als ciutadans, com la gestió de l'aigua, la brossa o, per exemple, el servei d'ajuda a domicili de les persones grans o dependents sota l'argument de millorar-ne el servei, l'eficiència i la seva gestió.

Així l'administració pública es desprenia d'uns serveis que es consideraven deficitaris i poc rendibles cedint-los a una empresa privada sota diferents règims deslliurant-se també de qualsevol obligació sobre els seus treballadors. Un model de gestió pública, de caire liberal fortament arrelat en les polítiques dirigides als serveis socials que s'empara en una pretesa voluntat d’aconseguir una major planificació i un més ampli control de la gestió i de l’avaluació de resultats que suposa, de fet, una menor transparència en el seu funcionament, una visió estrictament econòmica en el desenvolupament de les seves tasques i una precarització de les condicions de treball dels seus empleats. Es difuminen les fronteres entre sector públic i privat i es debiliten les responsabilitats i incrementant el malbaratament dels recursos i el descontrol democràtic.

A Lleida, darrerament, hem tingut alguns exemples dels criteris empresarials sobre els serveis públics en règim de concessió. La retallada del 6,5% en el canon que la Paeria paga pel servei d'escombreries gestionat per ILNET pot suposar una disminució dels serveis que aquesta empresa du a terme a Lleida i, el cas dels autobusos, la retallada en l’aportació econòmica de la Paeria ha suposat una disminució de freqüències i la supressió de 4 línies d’autobús. A tot això manca sumar-hi parcs i jardins, el servei domiciliari a persones grans o depenents i d’altres lligats a concessions municipals que posen de manifest que aquest descens en l’aportació de diners porta directament una disminució en els serveis públics dels que en surten perjudicats els mes desafavorits i, per tant, els que mes en necessiten.

Des de la CUP apostem per promoure i impulsar la gestió pública dels serveis públics, aturar les privatitzacions i revertir aquesta situació amb la preservació dels béns i serveis que conformen el sector públic municipal, el foment de la bona gestió, la transparència i el disseny de l’execució. Apostem per la remunicipalització d'aquests serveis públics que en l'actualitat l'Ajuntament ofereix amb règim de concessió, fet que necessàriament ha d'implicar un control absolut de l’ajuntament sobre els preus que s’apliquen –i, per tant, la possibilitat de l’abaratiment mitjançant la pressió social (la qual cosa significa que tothom en pot fer ús independentment dels seus ingressos)–, un control més democràtic d'aquests serveis i unes millors condicions de treball per als professionals que hi treballen. Cal entendre que el criteri d’un servei públic mai ha d’ésser el de l’obtenció de beneficis sinó el de donar un servei a la ciutat.

Ja son diversos els ajuntaments que han dut a terme processos de municipalització de serveis en règim de concessió. A Sant Celoni el maig del 2008 i a proposta de la CUP, es municipalitzava l'escola bressol "el Blauet", el novembre de 2009 es procedia, també a proposta de la CUP, a municipalitzar l'escola de música de Vilafranca del Penedès, i aquest passat mes de maig la CUP de Girona portava una moció al ple per municipalitzar el servei de neteja d'equipaments i dependències municipals.

La CUP defensem que és necessari mantenir els serveis bàsics en mans públiques com a garantia que els criteris sota els quals es gestionaran seran els d’igualtat, universalitat en l’accés, vocació del servei a la ciutadania... i no criteris merament empresarials, per això apostem per la municipalització dels serveis bàsics que ara, la Paeria, te en règim de concessió.

diumenge, 1 d’abril del 2012

Sindicalisme


SINDICALISME
Deia Joan Peiró en “problemes de l’anarquisme i del sindicalisme” que la finalitat del sindicalisme es la vaga general, per continuar afirmant que “a la qual seguirà l’abolició de la propietat individual per convertir-a en comú”. Certament els temps en que Peiró va escriure aquestes paraules queden llunyans en el temps i alguna de les afirmacions sembla, més aviat utòpica, però el fons del seu argumentari, especialment pel que respecta al sindicalisme, resta encara avui vigent.

Aquest 29 de març s’ha dut a terme, en el conjunt de l'Estat Espanyol, una vaga general contra la reforma laboral amb un percentatge de seguiment diferent en funció de les fonts però que, i en això tothom coincideix, ha donat lloc a manifestacions massives per la tarda.

Una vaga que és resposta a una reforma laboral exposada en el Real-Decret-Llei 3/2012, de 10 de febrer de mesures urgents, i que suposa una fita històrica en la implementació de polítiques neoliberals i en la desprotecció de les treballadores i treballadors amb retallades profundes dels seus drets laborals i socials.
Una reforma , la necessitat de la qual es justifica de manera clara i contundent en el preàmbul d’aquest Decret-llei quan s'afirma que: "La crisis económica ha puesto en evidencia la insostenibilidad del modelo laboral español. Los problemas del mercado de trabajo lejos de ser coyunturales son estructurales, afectan a los fundamentos mismos de nuestro modelo sociolaboral y requieren una reforma de envergadura, que, pese a los cambios normatives experimentados en los últimos años, continúa siendo reclamada por todas las instituciones económicas mundiales y europeas que han analizado nuestra situación" i que incorpora el concepte de "flexiseguridad" entesa com la "La reforma propuesta trata de garantizar tanto la flexibilidad de los empresarios en la gestión de los recursos humanos de la empresa como la seguridad de los trabajadores en el empleo y adecuados niveles de protección social."

Una modificació del marc laboral que ha estat possible per l'existència d'un model sindical feble exemplaritzat en els sindicats majoritaris que han basat la seva existència en el pacte evitant la confrontació directa excepte, com es el cas, quan s'han trobat contra l'espasa i la paret. Així, entre d'altres, el RD llei 3/2012 i les reformes anteriors són conseqüència, també, d'aquesta dinàmica dels sindicats majoritaris que ara amb aquesta nova legislació, es veuen abocats a canvis necessaris en totes les seves estructures.

La política de gestió, que constituïa una de les seves bases, trontolla. La priorització de la negociació individual i el conveni d'empresa davant del sectorial els resta força i representativitat , la fi de la ultractivitat dels convenis col•loca aquests agents socials en una situació d'extrema debilitat en la negociació i la modificació entorn a la aplicació dels EROs els ninguneja.

A banda, les subvencions i alliberaments seran reduïdes al mínim en breu a imatge del que ha fet Esperanza Aguirre a la Comunitat de Madrid, fet que els obligarà a despendre's d'una gran part de la seva estructura sindical amb la disminució d'activitat que això suposarà.

Aquesta reforma deixarà, doncs, molt febles els sindicats majoritaris que han hagut de convocar aquesta vaga, segurament a contracor, al trobar-se de facto en un carreró sense sortida. I malgrat tot la seva desgràcia no es per alegrar-se'n. Aquells qui militem o els qui participen en organitzacions sindicals que aposten per la transformació sabem que aquests canvis també arrossegaran una part de les bases d'aquests sindicats, moltes vàlides, treballadores i compromeses i contribuiran, encara més, a la feblesa del model sindical i a la vulnerabilitat de les treballadores i treballadors.

Fa dies, en una xerrada sobre la reforma laboral a Tàrrega organitzada per la plataforma pels drets socials a l'Urgell, una companya advocada i membre de la CUP, acabava, malgrat l'exposició de les conseqüències de la nova normativa, amb un to positiu. El nou escenari que ja tenim ens obligarà ara treballar mes i trencar individualismes, posar en pràctica antigues formes de mobilització i de suport mutu entre treballadors de la mateixa empresa però també amb els de diferents empreses i sectors, ens caldran més que mai, noves formes de sindicalisme imbricades en el teixit social que permetin una major participació mes enllà d'alliberats i alliberades i que apostin per, quan faci falta, una resposta contundent. Caldrà tornar a posar en valor la feina dels sindicats com a eina de defensa dels interessos de classe.

Joan Peiró definia, en el text esmentat anteriorment, els objectius del sindicalisme tot dient que: “Els objectius del sindicalisme no es redueixen simplement a la conquesta de millores econòmiques i morals, com són arguments de salari, reducció de jornades, reglamentació professional, higiene o seguretat en el treball, contractes col•lectius, ec, sinó que aquests arriben al límit màxim de l’oposició al capitalisme i a l’Estat.” Els temps canvien però les finalitats es mantenen.