dimecres, 15 d’octubre de 2014

Per una 'Radical Independence Campaign'



Escrivia Ivan Mambrillas, en un dels seus articles el 25 de setembre a Tribuna Catalana que a Escòcia, “allò que ha frenat el creixement ─sigui com vulgui, espectacular─ del sí a la independència ha estat la por del nacionalisme centrista a abraçar la sobirania com una autèntica ruptura”.

De ben segur l’experiència del referèndum a Escòcia ha de servir de valuós exemple. La feina constant de la Radical Independence Campaign en els barris mes populars de Glasgow i en d’altres zones d’Escòcia, defensant la independència com a eina per bastir un país mes just, ha tingut un impacte significatiu i contrastable en els resultats.

La unió de les esquerres sota les sigles del RIC, el seu treball colze a colze per defensar un nou procés constituent associat a la independència, les ha cohesionat i n’ha eixamplant notablement la seva afiliació i presència social. Un treball de base conjunt tindrà com a propera cita el 22 de novembre en un acte de gran format al Clyde Auditorium del Glasgow City Center certificant així l’encert de la proposta.

De ben segur no es pot fer un paral·lelisme exacte amb la situació actual a Catalunya, però si es evident que l’Esquerra Independentista defensa avui uns anhels compartits amb altres organitzacions i persones que treballen el dia a dia en la defensa d’una societat mes justa que avanci cap a l’emancipació popular. La feina de la RIC ens ha d’esperonar a cercar aliances i teixir complicitats amb tots i totes aquells i aquelles que, des de la radicalitat democràtica, lluiten per un canvi de sistema econòmic que garanteixi la justícia social. La possibilitat d’un nou procés constituent es l’oportunitat perfecta per parlar-ne.

La consulta del 9N (ara sembla que aturada) i el procés cap a l’emancipació nacional en sí mateix, ens donen l’espai oportú per dur aquesta acumulació de forces per la qual ja en tenim eines, des de les Esquerresxsísí fins a Desobeïm, projectes en funcionament que ajuden a aplegar aquestes forces per continuar bastint un espai de ruptura i debat necessari.

Parafrasejant novament a Mambrillas “El que llasta l'independentisme no és la dèria de l'esquerra més escorada a confondre emancipació nacional i subversió de l'estat de coses, sinó, ben al contrari “, cal doncs consolidar aquest espai que ha de servir per anar mes enllà, per agrupar-nos per defensar la sanitat i l’educació pública pública, i per finament, passar a la acció constructiva per un nou país socialment just.