tag:blogger.com,1999:blog-37145892432402257522024-03-13T08:10:56.475-07:00de baix cap daltPauhttp://www.blogger.com/profile/18089072685736874458noreply@blogger.comBlogger222125tag:blogger.com,1999:blog-3714589243240225752.post-13654232321026566792017-02-03T02:17:00.003-08:002017-02-03T02:17:37.556-08:00Petites llavors d'odi
Fa dos Nadals, els reis van portar a la meva filla de llavors 7 anys un llibre que sota el títol “ Pequeños grandes gestos contra la discriminación” descrivia 11 exemples desobedients que havien provocat avenços en els drets socials, des del conegut de Rosa Parks fins a la protesta d’Act Up del 1972.
Perquè s’havien d’amagar els homes i les dones? Preguntava la Blau encuriosida amb l’exemple Pauhttp://www.blogger.com/profile/18089072685736874458noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3714589243240225752.post-30051894015319721982016-08-10T02:05:00.001-07:002016-08-10T02:05:36.385-07:00La memòria, parcial, de l’antifranquisme i el marc nacional
El 1967 es commemorava el primer 1 de maig a una ciutat de Lleida, que es trobava encara sota el règim de Franco, “amb una certa expressió pública”. Un grup d’unes quaranta persones – segons la premsa- es concentraren a la plaça de Sant Joan i cantaren “l’Emigrant”, abans que la policia del règim franquista actués contundentment amb la detenció de dos joves i dos capellans.
Entre aquesta Pauhttp://www.blogger.com/profile/18089072685736874458noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3714589243240225752.post-91070868639079341212015-10-22T09:20:00.001-07:002015-10-22T09:20:52.366-07:00Dios, Patria, Rey
Una dictadura moribunda, vigilada per unes elits que volien que tot canvies perquè continués igual, designaven Juan Carlos de Borbón com a rei i el proclamaven com a tal, amb tota la pompa necessària, el 22 de novembre de 1975.
Una mica desprès, el 3 de gener del 1979, el llavors ministre d’assumptes exteriors de l’Estat Espanyol, Marcelino Oreja Aguirre, signava a la ciutat del vaticà el “Pauhttp://www.blogger.com/profile/18089072685736874458noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3714589243240225752.post-80292262434835659672015-08-20T07:44:00.002-07:002015-08-20T07:44:52.707-07:00UNS MOVIMENTS ACTIUS I POTENTS, GARANTIA DE CANVI SOCIAL
El 1977 desenes de persones aturaven l’entrada dels camions i les màquines a l’anomenat Clot de les Granotes, per evitar que es complissin els plans de l’Ajuntament de Lleida que volia construir blocs de pisos on els veïns i veïnes demanaven una plaça.
Així, aquesta reivindicació urbanística bastí una lluita veïnal potent que aconseguí, finalment, que el solar fos el que tenim avui, la Plaça Pauhttp://www.blogger.com/profile/18089072685736874458noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3714589243240225752.post-87510166665360873222015-06-09T13:30:00.002-07:002015-06-09T13:30:19.641-07:00M’agrada la vella política
El 24 de juny de 1976 el Teatre Principal de Lleida acollia la conferència titulada “Lleida: problemes actuals i futur democràtic” que era, de facto, el primer acte públic del PSUC encara en la clandestinitat. En ella hi prendria part, entre d’altres, Anna Ariño i Garrié, militant comunista que va mantenir les idees de canvi social inalterables durant els anys de militància al PSUC i a ICV.
Pauhttp://www.blogger.com/profile/18089072685736874458noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3714589243240225752.post-33841741230195512132015-04-14T10:44:00.002-07:002015-04-14T10:44:29.363-07:00La Marea Blanca com a exemple
Estudis de consultores com PricewaterhouseCoopers (PWC) per encàrrec de la Generalitat, un conseller de salut ex-president de la patronal de la sanitat privada i un govern de marcat accent conservador configuren un full de ruta, aquest lluny de llums i taquígrafs, cap a la privatització de la sanitat pública.
Una voluntat privatitzadora que cal iniciar en un lloc lluny d’una àrea metropolitana Pauhttp://www.blogger.com/profile/18089072685736874458noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3714589243240225752.post-3696787279064840892015-01-30T03:27:00.001-08:002015-01-30T03:27:23.252-08:00Els serveis públics, en el centre del debat polític
Fa unes setmanes es feia públic que l’empresa que ha obtingut la concessió de la xarxa de radars, instal·lada a Lleida darrerament, havia expressat per escrit la seva queixa pel baix rendiment (econòmic, es clar) que aquest servei li esta donant.
Un servei privatitzat que ja va ser objecte de polèmica anterior, quan es va anunciar en la primera convocatòria, que una de les empreses de la UTEPauhttp://www.blogger.com/profile/18089072685736874458noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3714589243240225752.post-31085736693263943292014-12-12T11:09:00.001-08:002014-12-12T11:09:50.473-08:00Unitat com a eina
“La utopía está en el horizonte. Camino dos pasos, ella se aleja dos pasos y el horizonte se corre diez pasos más allá. ¿Entonces para que sirve la utopía? Para eso, sirve para caminar” (Eduardo Galeano)
En aquests temps dinàmics que estem vivint, la crida a la unitat se’ns presenta per alguns com l’objectiu més valuós, una crida que emmascara certes urgències mediàtiques apressades per les Pauhttp://www.blogger.com/profile/18089072685736874458noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3714589243240225752.post-44610868248432939572014-11-22T01:52:00.000-08:002014-11-22T01:52:29.404-08:00Feliç el poble que no té necessitat d’herois
“Vemos que hay que cambiar y que manden los que mandan obedeciendo, y vemos que esa palabra que viene de lejos para nombrar la razón de gobierno, de `democracia', es buena para los más y para los menos.", així s’expressava el Subcomandante Marcos un llunyà ja febrer del 1994 en el seu discurs “mandar obedeciendo”.
Segurament una de les aportacions d’aquest zapatisme de finals de segle que es vaPauhttp://www.blogger.com/profile/18089072685736874458noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3714589243240225752.post-71504952265256102092014-10-15T05:33:00.000-07:002014-10-15T05:33:33.400-07:00Per una 'Radical Independence Campaign'
Escrivia Ivan Mambrillas, en un dels seus articles el 25 de setembre a Tribuna Catalana que a Escòcia, “allò que ha frenat el creixement ─sigui com vulgui, espectacular─ del sí a la independència ha estat la por del nacionalisme centrista a abraçar la sobirania com una autèntica ruptura”.
De ben segur l’experiència del referèndum a Escòcia ha de servir de valuós exemple. La feina constant de Pauhttp://www.blogger.com/profile/18089072685736874458noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3714589243240225752.post-42353609212646869062014-09-21T13:21:00.000-07:002014-09-21T13:21:58.950-07:00A Glasgow guanya el YES
Fa més de 15 anys que vaig compartir un pis al barri vell de Girona amb el Francis, un escocès que havia arribat per fer classes d’anglès. Aquests dies ens hem retrobat a Glasgow i ell em recordava que lluny estava llavors de qualsevol mena d’idea que el pogués portar fins a dipositar, com ha fet ara, el sí dins d’una urna. Ell ha estat un dels llençols que el Partit Laborista ha perdut a cada Pauhttp://www.blogger.com/profile/18089072685736874458noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3714589243240225752.post-14096396787492816552014-08-25T13:52:00.000-07:002014-08-25T13:52:22.467-07:00Aquesta Diada omplim carrers i places
"A Arenys de Munt hem recuperat una forma molt particular de fer política, la de donar veu als ciutadans". Així s’expressava Josep Manel Ximenis, portaveu del Moviment Arenyenc per l'Autodeterminació (MAPA), abans de donar pas als resultats de la primera consulta per la independència que es va dur a terme el 13 de setembre de 2009 en aquella localitat.
Malgrat que el contenciós número 14 dePauhttp://www.blogger.com/profile/18089072685736874458noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3714589243240225752.post-12882402858911894362014-08-13T08:23:00.000-07:002014-08-13T08:23:34.217-07:00Gaza, mercat i banc de proves
Aquest estiu, la Força Aèria Israeliana presentava el seu sistema aeri no tripulat Elbit Systems Hermes-900 (UAS), un drone posat a punt abans d’hora per donar suport a l’operació “marge protector” iniciada per l’Estat d’Israel contra Gaza el 8 de juliol.
Precisament aquesta companyia internacional d’electrònica de defensa, Elbit Systems Ltd., ha vist incrementat en un 6,1 per cent el valor dePauhttp://www.blogger.com/profile/18089072685736874458noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3714589243240225752.post-32698931290642637432014-07-07T11:14:00.000-07:002014-07-07T11:14:12.478-07:00Hegemonia
“El PSAN és l’organització política que es proposa la formació del moviment general de les classes populars catalanes per a la lluita d’alliberament nacional, per mitjà d’una progressiva presa de consciència revolucionària global de llur doble opressió nacional i de classe.” Així s’iniciava el primer punt de la Declaració de principis del Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Pauhttp://www.blogger.com/profile/18089072685736874458noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3714589243240225752.post-55584113634621802272014-06-18T08:04:00.000-07:002014-06-18T08:04:15.505-07:00Per un projecte de transformació i ruptura municipal
El 22 d’octubre de 1936, Félix Lorenzo Páramo, destacat membre de la CNT a Lleida, era investit paer en cap. Era el primer alcalde de la CNT a Lleida i, entre altres qüestions, va aprovar mesures de caire social, entre les que destacaven les municipalitzacions dels serveis públics. Segurament, des del punt de vista actual, aquestes mesures poden semblar normals, però cal tenir en compte que esPauhttp://www.blogger.com/profile/18089072685736874458noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3714589243240225752.post-55020500965712742642014-06-13T08:06:00.000-07:002014-06-13T08:06:11.099-07:00Una xarxa densa i espessa d’informació crítica
No fa massa anys en una Lleida on encara no havia esclatat internet, dos o tres diaris es repartien el monopoli de la informació local, que es complementava amb d’altra premsa escrita a nivell nacional i estatal. Els mitjans de comunicació mes crítics tot just treien el cap en forma de revistes o alguna ràdio circumscrites majoritàriament a l’àrea metropolitana i amb un biaix, malauradament, Pauhttp://www.blogger.com/profile/18089072685736874458noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3714589243240225752.post-61750701711110065502014-05-12T04:06:00.000-07:002014-05-12T04:06:28.273-07:00El Multireferèndum: eina d’empoderament popular
“Votin en consciència i deixin fer el debat que es mereix aquest país”. Així acabava el 2 de juliol del 2009 seu discurs al faristol del Parlament de Catalunya Alexis Inglada , representant Som lo Que Sembrem, en la seva defensa de la iniciativa legislativa popular (ILP) per la prohibició del cultiu de productes agrícoles modificats genèticament.
Aquell dia, PP, PSC i CiU tancaven la portaPauhttp://www.blogger.com/profile/18089072685736874458noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3714589243240225752.post-48625388489114204752014-04-30T13:01:00.001-07:002014-04-30T13:01:42.104-07:00UN 1 DE MAIG CAP UN CANVI DE MODEL
El gener d’aquest any ALIER presentava un expedient de regulació d'ocupació (ERO) que preveia la suspensió temporal dels contractes dels 135 treballadors i treballadores de la planta de Rosselló, i aquest abril un concurs voluntari de creditors. Aquest és un exemple de molts, de massa, casos que s’han anat succeint, malauradament, en diverses empreses de Ponent i Pirineus els darrers anys. Pauhttp://www.blogger.com/profile/18089072685736874458noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3714589243240225752.post-63620705055937087252014-04-16T13:40:00.002-07:002014-04-16T13:40:59.550-07:00Mobilització i Unitat Popular: línies vermelles per a futures renúncies
Podríem trobar desenes de cites de la importància i la necessitat de l’existència de poder popular. D’allò que fa que les persones, cohesionades, unides i revoltades constitueixin una rosa de foc, a imatge d’aquella ciutat que s’alçà per damunt de elits per demanar drets i justícia.
Aquí, generacions de cultura de la transició, han inculcat que la democràcia era la delegació de la voluntat Pauhttp://www.blogger.com/profile/18089072685736874458noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3714589243240225752.post-45761903510694261032014-03-18T13:53:00.001-07:002014-03-18T13:53:37.364-07:00Àlvar Valls, militància, presó i exili
En breu tindrem a les llibreries dos textos que omplen uns quants buits en el fil roig de l’independentisme. D’una banda una biografia d’Àlvar Valls sota el títol Al cap dels anys: Militància, presó i exili (1970-1998), i de l’altra el llibre que escrit per Oriol Falguera anomenat L'Exèrcit Popular Català. 1969-1979. La Casa es presenta com "el llibre definitiu sobre la organització secreta Pauhttp://www.blogger.com/profile/18089072685736874458noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3714589243240225752.post-32670060141583467552014-02-27T05:49:00.002-08:002014-02-27T05:49:15.687-08:00El poble, motor de canvi
El Josep Manel Busqueta cloïa el seu torn de rèplica a l’Audiència Pública sobre la privatització dels serveis públics celebrada a Lleida tot dient que: “Mireu, la veritat és que aquesta audiència ha sigut edificant. Ha sigut un fet que ens hem de felicitar al contemplar, el ser conscients que existeix aquesta ciutadania, que existeix aquest conjunt d’entitats actives que vetllen i vetllaran Pauhttp://www.blogger.com/profile/18089072685736874458noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3714589243240225752.post-91279384265269439552014-01-21T13:14:00.000-08:002014-01-21T13:14:14.140-08:00L'endemà de l'Audiència Pública
Quan diferents associacions i col·lectius es van unir per donar suport a la proposta de la CUP i es va decidir impulsar una Audiència Pública per parlar sobre les privatitzacions que ha dut a terme l’Ajuntament de Lleida, tots i totes teníem clar que aquest mecanisme de participació no era la fi sinó un mitjà. Teníem clar que, com se sol dir, l’important no era el dia de l’Audiència Pública, Pauhttp://www.blogger.com/profile/18089072685736874458noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3714589243240225752.post-34750590157689786312014-01-15T05:03:00.002-08:002014-01-15T05:03:22.954-08:00El que ens queda per fer
Fa uns mesos, en un article sota el títol “Dret a decidir, independència i les esquerres”, Frederic Prieto, primer alcalde democràtic de Cornellà pel PSUC, escrivia que “el procés per assolir la independència porta, en ell mateix, una forta càrrega revolucionaria”. Es un fet històric que els processos de ruptura (i aquest podria acabar esdevenint-ho) porten en si mateixos la possibilitat, per unPauhttp://www.blogger.com/profile/18089072685736874458noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3714589243240225752.post-48215611711882423472013-12-17T13:11:00.001-08:002013-12-17T13:11:57.961-08:00Cercar majories
Aquest article ha estat elaborat conjuntament per Pau Juvillà Ballester, membre de la CGT i de la CUP de Lleida i per Adam Majó, regidor de la CUP de Manresa
El Josep Sabaté de Roquetes ens recordava que en moltes de les mobilitzacions que impulsava la Plataforma en Defensa de l’Ebre s’hi veien, enmig del mar de banderes blaves amb nusets, alguna de la Verge de la Cinta, patrona de Tortosa.
Pauhttp://www.blogger.com/profile/18089072685736874458noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3714589243240225752.post-51055579065188153952013-11-30T09:40:00.001-08:002013-11-30T09:40:52.271-08:00Diàleg i debat pels serveis públics
Agustí Liñán i Pau Juvillà
Ara fa un mes, el 30 d’octubre, diversos moviments socials, col·lectius polítics, i sindicats de Lleida presentàvem al registre de la Paeria més de 1000 signatures, recollides després d’un treball col·lectiu, per sol·licitar una Audiència Pública que permeti debatre sobre la privatització dels serveis públics municipals.
Esperonats per les darreres privatitzacions Pauhttp://www.blogger.com/profile/18089072685736874458noreply@blogger.com0