dilluns, 19 de setembre del 2011

Política d’equipaments públics?


Teresa Ibars i Pau Juvillà
El dijous dia 15 de setembre es feia públic l'acord entre la Paeria i la Congregació Nostra Senyora dels Dolors pel que l’Ajuntament de Lleida es comprometia a subvencionar el Museu d'Imatgeria Processional i Religiositat Popular de Lleida -museu de caràcter privat i de confessionalitat catòlica- amb 480.000 euros en els propers anys, mes de la meitat del que costarà la realització d’aquest espai.

Mentre l'ajuntament inverteix aquesta important quantitat de diners en subvencionar un projecte privat, obté com a “contrapartida” facilitar l’entrada als grups i col•lectius que indiqui la Paeria, permetre l’accés d’investigadors als fons documentals de l’entitat i a col•laborar amb la divulgació històrica, artística i dels valors estètics de les peces exposades al Museu, uns altres projectes -aquests si públics- dormen plàcidament en els calaixos de l'Ajuntament. Així les promeses i projectes del Museu Morera i de l'arxiu de l'Ajuntament esperen encara partida pressupostària.


Pel que fa al Museu Morera al juliol del 2005 s'anunciava, per part de l’actual alcalde Àngel Ros, la tinenta d’alcalde Marta Camps i el llavors regidor d’ERC, Xavier Saez un acord per tal d’acabar amb la provisionalitat del museu i apostar per la construcció "sincronitzada" d’un de nou i la conversió del Roser en un Parador Nacional. En els anys posteriors han aparegut en els diferents mitjans de comunicació diverses noticies i anuncis a l'entorn de la construcció d'aquest equipament però, no fou fins el 22 de desembre de 2010 quan l’alcalde anunciava, desprès de renunciar a subvencions ja aprovades per part de la Generalitat i l’Estat, l’ajornament sine die de la construcció de la nova seu del museu, ras-i-curt, l'Ajuntament no tenia diners.


Pel que fa a l’Arxiu Municipal de Lleida, el tema no presenta un panorama gaire més esperançador. Ja en temps de l’anterior alcalde Antoni Siurana i amb l’excusa/argument de la realització d’un arxiu com s’espera d’una ciutat com la nostra, es desmuntava un mercat municipal –el de Santa Teresa- per ubicar-hi , segons va pregonar per tots costats l’anterior Paer en Cap, les noves instal·lacions d’un equipament que havia de contenir el gran volum de documents que, producte de la història de la nostra ciutat, necessitaven unes instal·lacions noves.


Els paradistes del mercat de Santa Teresa tingueren que tancar llurs parades i les reixes d’aquell popular espai al bell mig de la ciutat, baixaren per quedar-se closes fins no se sap quan. A tot això el nostre Arxiu Municipal roman en unes condicions pròpies de les centúries anteriors alhora que disgregat espacialment. Als baixos de l’Ajuntament hi treballa part del personal de l’arxiu que custodia i tracta una bona part de la documentació històrica més consultada per la ciutadania interessada en la història. A l’edifici Pal·las s’hi guarda, de manera absolutament desbordada, altra documentació –aquesta més actual però igualment interessant tant per al present com per al futur de Lleida- de més difícil accés. I, finalment, en aquells monstruosos espais de les antigues instal·lacions de l’Exèrcit Espanyol a la nostra ciutat – a Gardeny-, s’hi troben dipositats un altre munt de documents en condicions ben poc desitjables.


Un cop més, l'Ajuntament prioritza. Oblida els diferents projectes d'equipaments promesos i previstos, els deixa sense dotació econòmica i atorga fons públics a equipaments privats i de caràcter religiós. Així el PSC amb majoria absoluta dins el consistori i suposat defensor de lo públic i de la laicitat de l'Estat, subvenciona aquest equipament prenent partit en favor d'una confessió determinada i negant als projectes públics el finançament per a la seva execució.


Tot es, altre cop, qüestió de prioritats.

dilluns, 5 de setembre del 2011

Roser 2011


Aquest any, la diada del 2011 es torna focalitzar en l’edifici singular del Roser, el lloc on, històricament les organitzacions polítiques i la societat civil de Lleida ha dut a terme les ofrenes l’onze de setembre. Un edifici símbol de la resistència de totes les lleidatanes i lleidatans que lluitaren per les nostres llibertats com a poble i que foren massacrades per les tropes de Felip V el 1707.

Aquest cop la Paeria, com ja va fer l’any passat, a traslladat la seva ofrena a la Seu Vella i ha demanat a les entitats que dipositin l’ofrena floral a partir de les 9h i fins les 12h davant del Pont Llevadís. Un canvi d’escenari que, quan es va iniciar el tràmit de conversió de l’edifici del Roser en Parador Nacional, es va repetir per activa i per passiva que no passaria. Malauradament, com es sol dir, som esclaus de les nostres paraules.

Si fem memòria i retrocedim en el temps, al juliol del 2005 l’actual alcalde Àngel Ros, la tinenta d’alcalde Marta Camps i el llavors regidor d’ERC, Xavier Saez presentaven un acord per tal d’acabar amb la provisionalitat del Museu Morera on s’apostava per la construcció "sincronitzada" d’un nou museu i la conversió del Roser en un Parador Nacional però s’assegurava que aquest preservaria la seva importància simbòlica l’onze de setembre. Tan es així que un dels seus protagonistes, el regidor Xavier Sàez, justificava la renúncia d’aquest espai públic per convertir-lo en usos privats en un escrit a un diari local afirmant que “vam fer dues coses en aquell moment: ser l’únic grup del govern que facilità l’ús del Roser com a marc de les manifestacions en defensa de l’edifici per part de grups que després han fet d’aquesta la seva principal raó de ser política, i forçar un acord amb l’Estat per preservar que el Roser continuï acollint la celebració de la Diada Nacional a Lleida.”.

El 2006 s’hi afegia el regidor Oriol Yugero on, en el seu blog, afirmava que “Per aquells que no sou de Lleida, el Roser és un monument emblemàtic de la ciutat, situat al centre històric i que des de feia molt temps estava deixat (...). Però el més important és que es mantindrà a l'entrada un lloc dedicat a la memòria dels caiguts l'11 de Setembre i on continuarem fent l'ofrena cada any” i ja el novembre del 2009 l’alcalde encara assegurava que “tot i disposar del nou espai, la ciutat de Lleida continuarà celebrant la tradicional ofrena floral al Roser l’11 de setembre com preveu el conveni per la construcció a l’edifici d’un parador de turisme de l’Estat”.

Doncs tot això sembla que ara ha canviat. El PSC ha decidir fer l’ofrena i l’acte institucional a la Seu Vella i demanar a les entitats que facin el mateix iniciant així un camí de no-retorn en l’abandonament de l’edifici del Roser com espai simbòlic per totes i tots els lleidatans.

Així, l’emblemàtic edifici no acollirà ni centre d’interpretació, ni espai per ofrenes ni res de res, només el Parador Nacional i prou, ni tan sols un sol dia a l’any es podrà destorbar als turistes dipositant rams de flors a l’accés posterior de l’edifici,

De ben segur que des de la CUP continuarem tenint en el Roser, el nostre lloc de memòria per recordar aquelles i aquells que lluitaren per les llibertats del nostre poble. Farem això i demanarem als lleidatans i lleidatanes que tornin al Roser i que hi facin l’ofrena, ja que si no continuem reclamant l’especial significació d’aquest indret i no ens el fem, com hem fet fins ara, patrimoni de tots, el perdrem per sempre.