dijous, 22 de març del 2012

Conveni col•lectiu


Ja fa anys, vam decidir organitzar les primeres eleccions sindicals a una de les empreses on he treballat. Fins llavors, existia una mena de representants oficiosos anomenats a dit que feien unes tasques de representació semblants als delegats de classe.

Val a dir que a l’empresa no li va fer gaire gràcia el tema i, quan es van assabentar de la preparació d’eleccions sindicals, ens van convocar als impulsors a una reunió amb la direcció per intentar convèncer-nos de que no es dugessin a terme. No se si perquè els seus arguments no vas ser prou contundents o per la nostra inconsciència finalment vam escollir tres representants sindicals de manera “legal”.

Aquests tres (entre els quals jo mateix) vam conviure amb la resta de representants oficiosos d’altres centres de treball fins que, poc a poc, es va anar regularitzant i duent a terme eleccions per que les treballadores i treballadors tinguessin representants legalment escollits i amb totes les garanties laborals.

La reforma laboral aprovada pel PP (amb el suport de CiU) disposa en un dels seus punts l’eliminació de la força normativa del conveni col•lectiu, o el que es el mateix, l’empresa no es veu obligada pel conveni sectorial sinó que es prioritza la negociació individual i el conveni d’empresa. Una negociació, sobre tot en empreses petites i mitjanes, on la força de les organitzacions sindicals es mes dèbil i la pressió sobre les treballadores i treballadors és més directa.

La reforma del marc de negociació significa, de facto, el final de la negociació col•lectiva i la fragmentació d’aquesta en petites parts, una clara indicació de cap on va aquesta reforma laboral, cap a la precarització i vulnerabilitat dels treballadors.

dilluns, 5 de març del 2012

L'audiència pública de les Basses i la participació a Lleida


El dia 10 de març presentàvem a l'Ajuntament de Lleida 230 signatures per sol·licitar, segons els articles 21, 22, 23 i 24 del Reglament de Participació Ciutadana de l'Ajuntament, una audiència pública per tal de que un representant de la Paeria exposes la reforma prevista al parc de les Bases. Una audiència que enteníem que, seguint l'esperit del Reglament, havia de ser oberta i participativa.

Des de la data de la presentació la resposta de la Paeria ha esta el silenci, una manca de resposta de l'Ajuntament, habitual d'altra banda, que ens va portar a demanar al síndic de Greuges de Catalunya que es posicionés sobre aquest tema, obligats per la manca de respecte als mecanismes de participació ciutadana dels quals l'ajuntament s'ha dotat.

El dia 1 de març rebíem la resposta de Rafael Ribó, síndic de Greuges de Catalunya, on deixava clara la posició d'aquesta institució afirmant textualment que: “considero que la no convocatòria de l'audiència pública demanada el 10/03/2011 pel representant de la CUP i amb el suport de 230 firmes de ciutadans lleidatans, no s'ajusta a la normativa vigent aprovada pel ple municipal” i recordant la “necessitat de donar compliment a allò establert al Capítol 4 del Reglament de participació ciutadana de Lleida, en punt a convocar l'audiència pública en relació amb el projecte de remodelació del Parc de Basses, que us va adreçar la CUP “.

Una resposta que apunta entre d'altres, com ja vam denunciar la CUP, la possibilitat de que projecte presentat per l'equip de govern per a la remodelació del parc de les Basses, en el seu concepte definitiu, no es correspongués amb el resultat del procés participatiu que es va dur a terme sobre el mateix assumpte i que porta al síndic a afirmar que, després d'estudiar la informació mes recent sobre el desenvolupament del projecte, “al meu entendre, confirma l'actualitat de la preocupació manifestada per més de 200 ciutadans que avalen la sol·licitud de convocatòria de l'audiència pública”.

Així, el síndic dona un nou reves a la política de participació de l'Ajuntament que, des de fa anys, es basa a endegar processos amb efecte solament consultiu i informatiu, impulsant una línia de participació dèbil i controlada amb mecanismes d'escolta però obviant els mecanismes de participació més actius, una política de vot a les urnes cada 4 anys.

Dos dies després de que presentéssim les signatures, l'Alcalde, Àngel Ros Declarava que “Estem estudiant si des del punt de vista legal és possible una audiència pública sobre les Basses, com reclama la CUP, però molt hem temo que no serà així. Tot i així, si s'adapta a la legalitat es farà”. Malauradament per la nostra ciutat, haurà de ser finalment el síndic de Greuges qui obligui a l'Ajuntament a donar als lleidatans la possibilitat de participar de manera activa en la vida política de la nostra ciutat.