dimecres, 26 de gener del 2011

Coalicions electorals


La Candidatura d’Unitat Popular de Lleida fèiem, el 2007, la nostra presentació pública a l’edifici del Roser. Un conjunt de persones de procedència i sensibilitats diverses, algunes de les quals amb un ampli bagatge de militància, coincidíem en un projecte polític al que donarien suport, al maig de l’any següent, un miler de lleidatans i lleidatanes.

En aquells moments, la irrupció de la CUP en alguns pobles i ciutats es definia, per part de determinades persones i partits polítics, com quelcom marginal amb un projecte polític ultraesquerranos i d’un independentisme eixelebrat, uns qualificatius que, conjuntament amb d’altres de suposats interessos ocults, nosaltres també varem haver d’escoltar.

Aquests quatre anys han estat durs, hem fet una feina de denúncia però també propositiva, una tasca de teixir aliances i complicitats des de la base que fan que avui, a escassos 4 mesos de les municipals, la CUP ha esdevingut una organització coneguda a Lleida i n’ha permès el seu creixement a d’altres pobles de Ponent.

I ara ens truquen a la porta, no per parlar de programa i projecte (que continua essent el mateix que el 2008), sinó de noms i llistes. Així, ara se’ns planteja una unió del projecte d’altres tres forces que el comparteixen (perquè bàsicament son escissions del mateix tronc) i del de la CUP sota el paraigües de l’independentisme.

I perquè ara a corre-cuita? Segurament en la resposta evident a aquesta pregunta es pot trobar la negativa de la CUP a participar d’aquest retrobament, com també en aquest no hi trobem les raons que fan que a banda d’independentistes, siguem també d’esquerres i que se’ns posi molt costa amunt fer una coalició amb els que a Lleida, per exemple, van donar suport a el tancament de l’alberg municipal o a una ordenança de civisme que estigmatitza la pobresa, una llei filla d’una política que amaga els problemes socials sota sancions sense oferir cap altra solució que no sigui la punitiva. Se’ns posa impossible anar amb als que tenen en persones com Sala-i- Martín un dels seus referents a nivell econòmic.

La CUP de Lleida no tenim, en absolut, vocació de marginalitat i si d’incidència social, ni tampoc tenim cap armari on guardem essències ni pureses, el nostre es un projecte obert, assembleari i participatiu, barreja de sensibilitats però amb un objectiu clar i concret.

Per això diem que si.

Sí a treballar colze a colze en el camí cap a la independència i el canvi social amb tothom des de la humilitat i la feina, si a treballar per, entre d’altres, les consultes populars o les iniciatives que vulguin defensar el català a l’escola i, sí també, en la lluita contra la retallades socials i en la defensa de pensions dignes. En sumarem a tothom en cadascuna d’aquestes passes d’un camí llarg que ens ha de conduir a l’emancipació social i nacional més enllà d’urgències electoralistes de grans paraules però buides de contingut.

El Ruben en el seu blog n’ha fet un anàlisi recomanable.

dilluns, 24 de gener del 2011

ICV, la mala consciència del PSC


Que ICV es un partit bàsicament metropolità es evident, només cal fer una ullada als vots o als representants en els ajuntaments dels diferents pobles o ciutats per adonar-se’n. El “cinturó roig” de l’àrea metropolitana que nodria de vots i militants el PSUC ha esdevingut ara un “mosaic verd” de la classe mitja que, aferrant-se a un ecologisme amb matisos progressistes, mantenen viva aquesta formació.

Un ecologisme de les tomates (tomàquets deien a la publicitat) que tindran gust de tomàquets o de carril bici, una Iniciativa per Catalunya de parcs i jardins que te difícil implantació en els pobles mes enllà de la Panadella i que ha abandonat cada cop mes el seu “socialisme”, ara suavitzat amb el prefix eco per esdevenir, de fet, la mala consciència del PSC.

D’exemples a Lleida n’hem tingut uns quants, un dels darrers fa dues setmanes quan es duia a terme a l’Ateneu Popular de Ponent un debat sobre el projecte de les Basses d’Alpicat del que es pot dir que, com a mínim, suposa la incorporació d’usos privats en aquest futur parc en forma d’una gran superfície comercial i d’un hotel.

Aquesta, al nostre entendre, privatització de l’espai públic, va ésser compartida, tot i que en menor mesura, per ERC i va suposar comentaris de tímid desacord per part de CiU i PP. Inesperadament el PSC va obtenir un bon aliat amb el regidor de ICV, Ramon Camats, que va defensar aquesta privatització per poder “disposar de diners per fer el parc” i va oferir, com a única contribució al debat la creació d’un camí segur per l’Horta per arribar-hi (opinió que pot ésser compartida, per la seva innocuïtat, per tot l’espectre polític).

L’altre exemple, la setmana passada en un debat en una televisió local on un dels valors emergents de ICV a Lleida s’esbatussava amb un professor proper a CiU. En un moment de la discussió el mestre acusava a la ecosocialista de comunista, a la que aquesta responia “jo no soc comunista, soc demòcrata”. Mes d’un dels militants de l’històric PSUC es devia remoure allà on fos.

dilluns, 10 de gener del 2011

Un nou cicle


Aquest diumenge, a Vilanova i la Geltrú, hem dut a terme la darrera assemblea nacional abans de les eleccions municipals de maig l’eix central de la qual ha estat l’aprovació, per una aclaparadora majoria, del programa marc amb el qual hi concorrerem. Un document confeccionat en un procés participatiu on hi ha treballat, a banda de la major part de les assemblees locals, persones i col•lectius que conformen la unitat popular que la CUP vol contenir i representar.

L’assemblea ha servit també, per aprovar una fórmula que permetrà encabir en l’organització els petits municipis que tenien dificultats en la creació d’assemblees locals, i garantir-los-hi tots els drets per una participació activa i efectiva dins de la CUP.

I en darrer terme l’aprovació de l’informe polític del secretariat per una majoria mes que amplia a certificat la cohesió actual de l’organització i ha ratificat la feina feta de l’actual SN, una feina en part, hereva dels mecanismes i esforços de les persones que han ocupat càrrecs en secretariats anteriors i que actualment ja no en formen part.

Les properes eleccions municipals acabaran un cicle que es va iniciar el 2007 a Sant Celoni. Des de llavors hem estructurat l’organització amb uns estatuts que consoliden idiosincràsia de la CUP, hem fixat uns objectius per mitjà de la ponència aprovada a Mataró i hem decidit no participar en unes autonòmiques i enfortir les assemblees locals.

Aquests comicis però plantegen reptes diferents als anteriors que dificulten la visibilització del nostre projecte polític i que, estic convençut no es pot defensar des d’altres sigles que obliden bona part dels aspectes de justícia social del nostre ADN per uns fins estrictament electorals.

Un cop superat el maig caldrà analitzar les decisions preses amb anterioritat i valorar-les en la seva justa mesura i, també, continuar el camí de consolidació i expansió de la CUP, tan en el si de l’esquerra independentista com en el de les organitzacions transformadores. Caldrà iniciar un nou cicle aprenent de l’anterior.

dimarts, 4 de gener del 2011

Educació no sexista




Que si, que educació no sexista, antipatriarcal i en valors, però quan avui hem anat al Funàtic a llogar una peli infantil per tenir uns minuts de tranquil•litat desprès de dinar, malgrat tots els intents l’escollida ha estat, de manera tossuda i innegociable “Barbie Pulgarcita”. Una peli que conté tots els elements que li encanten a la Blau, princeses, fades, màgia, color rosa i una dolçor d’aquella que et fa caure les dents.

Quan, abans de néixer, ens plantejàvem l’educació de la Blau, tenien previst que Barbies, Mickeys i d’altres no entrarien mai a casa i el seu lloc l’ocuparien joguets d’aquests de fusta, els anomenats educatius. El Mickey Mouse va entrar a traïció mitjançant un parent (i per sort, dorm el somni dels justos en algun abocador municipal) però la Barbie s’ha convertit en una amiga alhora d’anar a dormir.

Fa no gaire el vaixell pirata que li vàrem posar a la paret l’hem substituït (després de precs i queixes) per un drac i una princesa, que, almenys es lluitadora.