dimarts, 4 de gener de 2011

Educació no sexista




Que si, que educació no sexista, antipatriarcal i en valors, però quan avui hem anat al Funàtic a llogar una peli infantil per tenir uns minuts de tranquil•litat desprès de dinar, malgrat tots els intents l’escollida ha estat, de manera tossuda i innegociable “Barbie Pulgarcita”. Una peli que conté tots els elements que li encanten a la Blau, princeses, fades, màgia, color rosa i una dolçor d’aquella que et fa caure les dents.

Quan, abans de néixer, ens plantejàvem l’educació de la Blau, tenien previst que Barbies, Mickeys i d’altres no entrarien mai a casa i el seu lloc l’ocuparien joguets d’aquests de fusta, els anomenats educatius. El Mickey Mouse va entrar a traïció mitjançant un parent (i per sort, dorm el somni dels justos en algun abocador municipal) però la Barbie s’ha convertit en una amiga alhora d’anar a dormir.

Fa no gaire el vaixell pirata que li vàrem posar a la paret l’hem substituït (després de precs i queixes) per un drac i una princesa, que, almenys es lluitadora.

3 comentaris:

humbert roma ha dit...

Pau i Esther: Molt intel·ligenta la Blau. Què és això que els pares vulguin dirigir els teus gustos ja des de tan petita... Què us heu cregut els grans.
La nostra néta Zaïra –farà tres anys al març– també tria princeses i dracs i lluentons, i el seu color preferit, peti qui peti, és el "pink" (gelats "pink", mitjons "pink", barrets "pink", sabates "pink"... esadir "rosa", en una de les paraules angleses de la mare que ha incorporat automàticament al català sense dubtar-ne de la traducció, que usa quan li cal, no fos que la jaia i el padrí no l'entenguéssim...

Vilalta ha dit...

Amiguet Pau, no sé perquè però ja fa catorze anys vaig escriure una cosa semblant al que escrius tu ara:
http://blocdelvilalta.blogspot.com/1997/01/xantatge-als-reis.html

Potser sí que tens raó quan em tractes de "clàssic"

Pau ha dit...

Amic Vilalta, l'he llegit, de l'any 1997!!! ets clarivident!! (i un clàssic també)