dimarts, 21 de desembre de 2010

Els espais públics per usos públics


El dia 20 de novembre, a la Sala Nausica de l’Ateneu Popular de Ponent, varem dur a terme la primera de les taules de debat participatiu en el context de l'elaboració del programa electoral de la CUP. En aquest cas i sota el títol de “repensem d’urbanisme”, quatre ponents ens van exposar diferents visions sobre aquest tema.

Un dels temes sobre els que va girar el debat, desenvolupat bàsicament pel professor de geografia de la UdL Joan Ganau, va ésser els espais públics, o més concretament la manca d’un gran parc pensat expressament per aquest fi a la nostra ciutat (mes enllà de places en espais residuals) i la privatització d’aquests espais.

Hem ve al cap això desprès de llegir que l’Ajuntament de Lleida està negociant amb Ibercaja la cessió d’una part de l’espai on ha d’anar ubicat el futur Museu de Lleida. Així la Paeria dona a la caixa un espai per situar-hi la seu de la seva fundació i a canvi aquesta aporta part del finançament de l’equipament.

Es un model que la Paeria, seguint un criteri estès per molts dels ajuntaments del principat, segueix des de “l’era Ros”, recórrer a finançament privat per construir, rehabilitar o gestionar un espai públic cedint-ne una part a les empreses que col•laboren econòmicament. Així, un espai que estava destinat en la seva totalitat a ús públic acaba perdent-ne una part en favor de l’ús privat.

Es el cas, per exemple, de les anomenades basses d’Alpicat on l’Ajuntament ha fet 'cas omís' del procés participatiu que ell mateix va endegar, menyspreant les més de 500 propostes per a la redacció del Pla Especial aportades per més de 150 entitats i de 3.000 persones, ja que en cap d’aquestes es proposava la privatització d’una part d’aquest espai per poder destinar, com ha previst la Paeria, 12.000 metres quadrats a usos comercials pel sector de l’esport i la natura i 3.000 metres quadrats per a hotels en edificis de poca alçada.

Segurament moltes i molts pensaran que ja esta be, que així es pot dur a terme aquest allau d’obres que la Paeria porta fent des de fa tres o quatre anys i que es un mal menor. Doncs jo penso que no, la pèrdua d’una part d’aquest espai es irreversible i suposa un important perjudici per a totes les lleidatanes i lleidatans que veiem com, a cop de cessió o concessió, anem perdent espais comuns.

Finalment tot es redueix a un problema de prioritats i velocitats. Cal ara, després de que les termes de remolins dugin més de 5 anys en un estat de semi-abandonament, dur a terme aquest acord? no podem esperar a tenir els diners necessaris o be prioritzar aquest equipament davant d’altres? Ens cal perdre una part d’aquest espai per usos privats? Jo penso que no, els lleidatans no podem renunciar-hi i establir així un precedent que s’inicia, entre d’altres, amb el parc de les Basses i córrer el risc de que aquest model tingui continuïtat en d’altres projectes que l’Ajuntament te previst executar.

Acceptar aquest model suposa dir sí a la privatització dels espais públics i perdre’n una part que esdevindrà irrecuperable en un futur, uns espais públics que han d’ésser, única i exclusivament per a usos públics.