dissabte, 25 de febrer del 2012

Cal una resposta clara i contundent


Fa pocs dies, el bisbe de Solsona Xavier Novell, en el la seva “comunicació pastoral sobre la crisi econòmica i el compromís amb tots els qui la pateixen” feia una crida als empresaris a “confiar en què les administracions s'aprimaran i el mercat de treball s'agilitzarà” i els demanava que no es converteixin en “rics insensats”. La petició per als treballadors era de ser mes competitius treballant més, cobrant menys i repartint la feina entre tothom, enunciant que “no és temps de lluita social, és temps de sacrifici i esforç compartit!”.

També en les mateixes dates, els treballadors i les treballadores dels Transports Metropolitans de Barcelona anunciaven una vaga arran, entre d’altres, dels incompliments en el conveni col·lectiu, que coincideix amb un congrés de mòbils que es durà a terme properament. Una cosa que, pel que es veu, és extremadament greu ja que sembla que les vagues s’han de fer fora d’horari laboral, com suposo devien fer en la vaga de la Canadiense, per exemple, per assolir la jornada laboral de 8 hores.

I tot això enmig de la darrera reforma laboral (la vuitena d'ençà de l'aprovació de l'estatut dels treballadors l'any 1980) que suposa un esgraó més en la precarització del mercat de treball i en les retallades als drets laborals i socials de les treballadores i treballadors impulsada, en aquest cas pel PP, que no te la paternitat exclusiva de totes les dutes a terme fins ara, ja que cal recordar que, les modificacions s’han anat repartint entre el PSOE i el PP a mesura que s’han anat alternant en el govern de l’Estat Espanyol i han estat signades en la seva gran part, d'una manera mes o menys pública, els sindicats majoritaris.

La nova reforma retalla encara una mica mes les condicions laborals, afavorint l'acomiadament i els EROS o donant preeminència als convenis d'empresa davant dels sectorials entre d'altres, basicament seguint el camí traçat per les anteriors en el que anomenen “flexibilització del mercat de treball” que, des que jo recordo, mai ha anat a favor de les garanties socials o laborals de les treballadores o treballadors.

Així aquesta reforma no és més que la prèvia de la següent que, de ben segur, vindrà i provarà d’acabar amb les engrunes que les anteriors han deixat. Cal novament una resposta clara i contundent. Entre TMB i el bisbe de Solsona, la meva elecció és clara.

dijous, 2 de febrer del 2012

On és la oposició?


Si el Ple de l'Ajuntament de Lleida del desembre durava escassos 17 minuts, malgrat que a l'ordre del dia hi constaven una desena de punts per a ser tractats (suposo que, això si, cobrant la dieta sencera ), el del gener s'allargava una mica més però amb el mateix resultat: un consens total entre les forces que composen la Paeria.

Els pressupostos s'aprovaven amb l'abstenció de CiU i PP, les tarifes del taxi s'incrementaven un 3% amb el vot favorable de tots els grups, les escoles bressol incrementaven la ratio per alumne, a proposta del PP i, fins i tot, els mateixos populars donaven tant suport a una moció de CiU per demanar el retorn dels papers de Salamanca, com a la moció (també amb el suport de CiU) que exigeix a la Generalitat que pagui de manera urgent el deute que té amb la Paeria.

Així doncs tal i com va passar al desembre: cap vot en contra, cap debat polític, tot una bassa d'oli per al PSC que ara troba, en els seus suposats adversaris polítics, els seus millors aliats. I no és que calgui que es generi conflicte en cada Ple, però és absolutament necessari que l'oposició exerceixi la funció per a la qual ha estat escollida, la de confrontar políticament les seves propostes a les dels altres partits que, teòricament, responen a plantejaments diferents.

Què no hi ha res a dir de la disminució de la freqüència dels autobusos a determinats barris de Lleida? De la retallada en els serveis socials de l'Ajuntament de Lleida? De la manca d'alberg municipal ara, en ple hivern? I de la situació del parc científic i tecnològic? Doncs no, unanimitat absoluta dins del Ple, coincidència política de manera més aviat corporativa en un ajuntament que ha esdevingut, de facto, monocolor.

La situació, però, no és millor a fora del saló de plens. On són aquelles forces polítiques ex-sòcies del tripartit que van quedar fora a les anteriors municipals? Quines propostes tenen per a la nostra ciutat, més enllà de les que llencen els seus líders nacionals per la televisió? La seva manca de visibilitat deixa en evidència la supeditació d'aquestes formacions als alliberats polítics i a la quota de poder que havien assolit en les institucions de les quals van quedar força perdent bous i esquelles.

Ens calen organitzacions polítiques i ciutadanes que es prenguin la seva tasca com un compromís amb la comunitat, com una aposta per un futur de progrés col•lectiu, sense esperar res a canvi, sense entrar en una cursa aferrissada pel poder que deixi en paper mullat la motivació i la bona fe de la militància, de la ciutadania que hi ha al darrera. Una nova manera de fer política que impliqui, quan s'està a l'oposició, una constant tasca de control de l'acció de govern i una major exigència en quant a la confrontació de propostes que, deixant de banda l'electoralisme, aportin múltiples visions i criteris capaces de representar la pluralitat social més enllà d'un cada cop més reduït grup d'electors.

Una tasca opositora que cal exigir als partits presents al Ple, però també als que aspiren a ser-hi, i en la mesura de les seves possibilitats a totes les entitats ciutadanes que formen part d'aquesta societat civil indignada amb el dèficit democràtic que impera a la llei del mercat.

Cal una Lleida viva i dinàmica, construïda amb el debat i la confrontació política d’idees i propostes i amb una societat civil activa i crítica. Des de la CUP, tal i com hem fet aquests anys des de fora de la Paeria, ens comprometem a seguir treballant per bastir una alternativa al model de ciutat que s’està dibuixant des d’aquest ajuntament: una ciutat monocolor amb una oposició inexistent. Els lleidatans i les lleidatanes no ens ho podem permetre.