dimarts, 25 d’agost del 2009

ICV: Els fets i les paraules


El dia 28 de novembre de l’any passat, sota el títol de “un camí cap a la sobirania dels pobles” iniciativa per Catalunya – Verds feia públiques les seves reflexions sobre l’horitzó de les seves polítiques nacionals on deia, textualment que: “la Declaració de Principis Polítics d’Iniciativa per Catalunya deixa ben clara la reivindicació del dret inalienable i imprescriptible de la nació catalana a l’autodeterminació, és a dir, l’exercici de la sobirania. I l’autodeterminació -el dret a decidir- ICV la defensa sense límits”.

També, en dates posteriors ens deien que: “Des d’ICV creiem que una democràcia plena implica una societat i una ciutadania compromesa amb els afers públics i un sistema polític que fomenti la participació d’aquesta ciutadania en la presade decisions públiques. Per això creiem necessari fer-hi reformes i introduir nous mecanismes que permetin recollir l’opinió ciutadana més sovint i amb major incidència, innovar i experimentar fórmules per apropar les institucions a la ciutadania,convertir la participació política en quelcom quotidià. Mesures que, en definitiva, situïn el ciutadà en el centre del procés de decisió de les polítiques públiques i de la vida política i no el deixi com a mer client o usuari. Estem parlant de fer unsalt qualitatiu endavant avançant cap a la Democràcia Participativa.”
Suposo que, malauradament per aquest partit, el dia 13 de setembre a la vila d’Arenys de Munt s’ha convocat una consulta popular sobre la independència i la Falange Española de las JONS ha decidit manifestar-se, el mateix dia al mateix lloc, en contra deque els i les habitants d’Arenys pugin exercir el seu dret a la participació política.

Malauradament, com ja he dit abans, aquesta convocatòria ha fet que s’haguessin de passar de les paraules als fets que no son res més que l’autorització de la manifestació de l’ultradreta per part del Conseller Saura, president encara, de ICV.

De ben segur que l’anunci gens pacífic i casual d’aquesta manifestació no ajudarà a que les ciutadanes i ciutadans d’Arenys pugin expressar la seva voluntat amb tota la calma que es necessària i que la posició de la Conselleria, i per extensió del partit que l’ostenta, es una clara contradicció amb els enunciats de foment de la participació i d’exercici de la sobirania.

Caldria ser molt malpensat per arribar a la conclusió que interessa, als ecologistes i esquerres de debò i al tripartit del qual en formen part, que la tensió que es preveu pugi ser un exemple a l’hora de frenar properes consultes en d’altres municipis.

dissabte, 8 d’agost del 2009

Seguretat


Ahir, mentre feiem cua a l'aeroport per tornar cap a Barcelona, li comentava a l'Esther el periple del nostre viatje, ja fa tres o quatre anys, a Palestina. Dels controls a la sortida de l'aeroport i de com ens ho van regirar tot a la gran part del grup que anavem, ben informats com estaven suposo, de que haviem passat uns dies a Gaza. Doncs quan vaig arribar a Lleida la noticia principal d'un dels diaris locals era que havien detingut a una lleidatana que cuidava nens Palestins.


Aquesta Lleidatana és la Natàlia, de l'organització Iniciativa Solidària Internacional de Suport Humanitària (ISISH) que amb col·laboració amb la mitja lluna roja es dedica gairebé de manera exclusiva a acollir nenes i nens de Palestina durant de l'estiu al poble d'Albelda (Franja de Ponent) on hi duen a terme diferents activitats.


La Natàlia va anar fins a Tel-Aviv per coordinar l'arribada dels nens palestins que havien passat aquest estiu a les terres de ponent i només arribar ja va ser detinguda per les autoritats, se li va retirar el passaport i se la va conduïr a un calabós on va estar incomunicada dues hores i finalment se la va deportar per "seguretat nacional".


Hem costa entendre el sentit d'aquesta seguretat nacional si no es refereix a tancar els Palestins en una presó anomenada franja de Gaza o fer-los la vida impossible amb check-points i murs que els esquarteren la terra com a Cisjordània i d'on, ni els nens i nenes, tenen el dret de sortir-ne.