dimecres, 15 de desembre de 2010

El Llibert ha vingut



La setmana passada va venir a veure’ns el Llibert Tarragó que te, en bona part, la “culpa” de que el nostre fill porti també el mateix nom. Quan pensaven en noms de nen de seguida ens va venir al cap Llibert (nom, per cert, d’un dels fills de Joan Peiró), ens agradava força pel que significava i pel context en el qual era comú posar-lo però el que ens va acabar de convèncer va ésser la història personal de Llibert Tarragó.

Joan Tarragó Balcell, el pare del Llibert, era originari de El Vilosell i tenia 27 anys quan va arribar a Mauthausen el 23 de gener de 1941, era comunista i va esser uns dels caps de la resistència republicana al camp de concentració. Entre altres coses hi va fundar una biblioteca clandestina al any 1943. Un dia, segons explicava a la gent, va decidir que si tenia una filla al sortir d’aquell infern li diria senzillament sense cap altre conotació Llibertat i si fos un fill Llibert.

A l’any 46, la seva mare que era de Vilaverd va passar la frontera clandestinament, tenia 32 anys, caminant amb un guia, des de Sort fins a Andorra, després de 8 anys de separació completa (sense que ella tingués noticies d’ell durant més de cinc anys) es tornaven a retrobar. Fruit d’aquesta retrobada al Principat d’Andorra, nou mesos després, el 13 de maig de 1947 , naixia el Llibert Tarragó.

Des del primer contacte per mail que varem tenir amb ell, sense conèixer-lo de res, hem anat intercanviant més missatges fins que a principis de desembre, el dilluns del pont, va venir a Lleida a dinar, el seu relat i les seves impressions les ha descrit en el seu blog: http://republiccafe.blogspot.com/. Finalment el Llibert ha conegut al Llibert. Ha estat una conversa agradable del Llibert gran, el del maig del 68 i del Chile d’Allende que ha vist els seus companys que lluitaven al carrer situats ara a l’ombra del poder i que malgrat tot continua amb l’anima lliure i el Llibert nounat, que encara ha d’escriure la seva primavera. La vida, a cops, te sorpreses agradables.

La història la descriu molt mes be l’Esther en el seu blog (http://blaudatzar.blogspot.com). A la foto es veu, sota del retrat de Stalin, al garriguenc Joan Tarragó en una reunió dins el camp de Mauthausen.

1 comentari:

Llibert Tarragó ha dit...

Soc el Llibert gran. Gràcies per aquesta evocació del pare. La foto és del 13 maig de 1945, 8 dies després de l'alliberament de Mauthausen. Fas menció del retrat d'en Stàlin... Pocs anys després el pare patiria del estalinisme i deixaria per força el PSUC. Comunista sense carnet, es va fer del Partit comunista francès uns mesos abans de morir a França (1979) als 65 anys de les malalties contractades al camp. La guerra és una gran putada. En el seu cas, als 22 anys esclata la guerra civil, als 27 anys li toca esser deportat, als 31 anys, llibertat pagada a preu fort: un exili definitiu.