Coalicions electorals

La Candidatura d’Unitat Popular de Lleida fèiem, el 2007, la nostra presentació pública a l’edifici del Roser. Un conjunt de persones de procedència i sensibilitats diverses, algunes de les quals amb un ampli bagatge de militància, coincidíem en un projecte polític al que donarien suport, al maig de l’any següent, un miler de lleidatans i lleidatanes.

En aquells moments, la irrupció de la CUP en alguns pobles i ciutats es definia, per part de determinades persones i partits polítics, com quelcom marginal amb un projecte polític ultraesquerranos i d’un independentisme eixelebrat, uns qualificatius que, conjuntament amb d’altres de suposats interessos ocults, nosaltres també varem haver d’escoltar.

Aquests quatre anys han estat durs, hem fet una feina de denúncia però també propositiva, una tasca de teixir aliances i complicitats des de la base que fan que avui, a escassos 4 mesos de les municipals, la CUP ha esdevingut una organització coneguda a Lleida i n’ha permès el seu creixement a d’altres pobles de Ponent.

I ara ens truquen a la porta, no per parlar de programa i projecte (que continua essent el mateix que el 2008), sinó de noms i llistes. Així, ara se’ns planteja una unió del projecte d’altres tres forces que el comparteixen (perquè bàsicament son escissions del mateix tronc) i del de la CUP sota el paraigües de l’independentisme.

I perquè ara a corre-cuita? Segurament en la resposta evident a aquesta pregunta es pot trobar la negativa de la CUP a participar d’aquest retrobament, com també en aquest no hi trobem les raons que fan que a banda d’independentistes, siguem també d’esquerres i que se’ns posi molt costa amunt fer una coalició amb els que a Lleida, per exemple, van donar suport a el tancament de l’alberg municipal o a una ordenança de civisme que estigmatitza la pobresa, una llei filla d’una política que amaga els problemes socials sota sancions sense oferir cap altra solució que no sigui la punitiva. Se’ns posa impossible anar amb als que tenen en persones com Sala-i- Martín un dels seus referents a nivell econòmic.

La CUP de Lleida no tenim, en absolut, vocació de marginalitat i si d’incidència social, ni tampoc tenim cap armari on guardem essències ni pureses, el nostre es un projecte obert, assembleari i participatiu, barreja de sensibilitats però amb un objectiu clar i concret.

Per això diem que si.

Sí a treballar colze a colze en el camí cap a la independència i el canvi social amb tothom des de la humilitat i la feina, si a treballar per, entre d’altres, les consultes populars o les iniciatives que vulguin defensar el català a l’escola i, sí també, en la lluita contra la retallades socials i en la defensa de pensions dignes. En sumarem a tothom en cadascuna d’aquestes passes d’un camí llarg que ens ha de conduir a l’emancipació social i nacional més enllà d’urgències electoralistes de grans paraules però buides de contingut.

El Ruben en el seu blog n’ha fet un anàlisi recomanable.