Les Àrees Residencials estratègiques s’estableixen a partir de la redacció de 12 plans directors urbanístics, l'aprovació definitiva dels quals es preveu pel primer trimestre de l'any vinent segons ens diuen. Es desenvoluparan 100 ARE en un total de 86 municipis catalans, cosa que suposarà la construcció de més de 90.157 nous habitatges en més de 1.598 hectàrees de sòl.
Aquestes ARE son una conseqüència del Pacte Nacional per l’Habitatge i neixen com a resultat de les previsions de demanda de pisos en base al creixement demogràfic previst i la demanda d’habitatges protegits en l’actualitat, es basen en “projeccions oficials demogràfiques” que estipulen que cada any es formen unes 40.000 noves llars. Aquests càlculs no tenen en compte, entre d’altres, l’increment de la precarietat laboral i el preu actual de l’habitatge, que fan que les vendes estiguin en un procés clar de desacceleració.
Crec que tal i com estan les coses existeixen molts motius per oposar’s-hi. El primer i mes evident es que les ARE segueixen el model de creixement urbanístic insostenible fomentant la nova construcció en detriment de la rehabilitació o accions directes i contundents per posar fi a l’especulació sobre l’habitatge, bàsicament actuant sobre tots aquells pisos desocupats (l’”Atlas Estadístico de las Áreas Urbanas de España 2006” detectava que hi ha 452.921 habitatges buits a Catalunya, el que significa el 13,7% del parc total català).
A banda les ARE envaeixen les competències en matèria urbanística de l’Ajuntament. Aquests plans directors urbanístics de les àrees residencials estratègiques son elaborats pel Govern prèvia consulta als ajuntaments, per tant aquesta requalificació dels terrenys es du a terme mes enllà de l’agenda urbanística del propi ajuntament i retalla en la pràctica encara més les possibilitats d’intervenció dels veïns en les decisions urbanístiques de l’Administració (com seria el cas dels POUM) i de debat polític (no passa per aprovació del ple municipal).
El Xavier Navarro, regidor de Vilafranca del Penedès, ho explica de manera prou clara i concisa, diu: “els ARE son creixement, progre, però creixement”, sota aquests plans directors s’amaga una bombolla pels promotors, una operació urbanística de creixement insostenible i especulatiu.
El dissabte dia 19 de novembre s’acabava el plaç per a la presentar al·legacions al Pla Director de les Terres de l’Ebre, que contempla tres Àrees Residencials Estratègiques, una a Tortosa amb 684 habitages nous, una altra a Amposta amb 1260 i una tercera a Mora d’Ebre amb 551. Els companys i les companyes del Panxampla, amb l’ajuda de la Comissió de juristes de la CUP que han fet una feina impressionant, van presentar al·legacions.
El dia 29 de novembre presentarem les al·legacions públicament a tots els Plans Directors per part de la CUP, i al desembre l’Assemblea Territorial de la CUP a Ponent, amb gent de Balaguer, Lleida, Tàrrega i Mollerussa, presentarem les al·legacions al Pla Director Urbanístic de les terres de Ponent.
Semblaria que la única solució per garantir el dret a l’habitatge es basa únicament en la construcció i la venda, doncs no, cal anar mes enllà i en aquests moments això no passa per l’ARE.
Aquestes ARE son una conseqüència del Pacte Nacional per l’Habitatge i neixen com a resultat de les previsions de demanda de pisos en base al creixement demogràfic previst i la demanda d’habitatges protegits en l’actualitat, es basen en “projeccions oficials demogràfiques” que estipulen que cada any es formen unes 40.000 noves llars. Aquests càlculs no tenen en compte, entre d’altres, l’increment de la precarietat laboral i el preu actual de l’habitatge, que fan que les vendes estiguin en un procés clar de desacceleració.
Crec que tal i com estan les coses existeixen molts motius per oposar’s-hi. El primer i mes evident es que les ARE segueixen el model de creixement urbanístic insostenible fomentant la nova construcció en detriment de la rehabilitació o accions directes i contundents per posar fi a l’especulació sobre l’habitatge, bàsicament actuant sobre tots aquells pisos desocupats (l’”Atlas Estadístico de las Áreas Urbanas de España 2006” detectava que hi ha 452.921 habitatges buits a Catalunya, el que significa el 13,7% del parc total català).
A banda les ARE envaeixen les competències en matèria urbanística de l’Ajuntament. Aquests plans directors urbanístics de les àrees residencials estratègiques son elaborats pel Govern prèvia consulta als ajuntaments, per tant aquesta requalificació dels terrenys es du a terme mes enllà de l’agenda urbanística del propi ajuntament i retalla en la pràctica encara més les possibilitats d’intervenció dels veïns en les decisions urbanístiques de l’Administració (com seria el cas dels POUM) i de debat polític (no passa per aprovació del ple municipal).
El Xavier Navarro, regidor de Vilafranca del Penedès, ho explica de manera prou clara i concisa, diu: “els ARE son creixement, progre, però creixement”, sota aquests plans directors s’amaga una bombolla pels promotors, una operació urbanística de creixement insostenible i especulatiu.
El dissabte dia 19 de novembre s’acabava el plaç per a la presentar al·legacions al Pla Director de les Terres de l’Ebre, que contempla tres Àrees Residencials Estratègiques, una a Tortosa amb 684 habitages nous, una altra a Amposta amb 1260 i una tercera a Mora d’Ebre amb 551. Els companys i les companyes del Panxampla, amb l’ajuda de la Comissió de juristes de la CUP que han fet una feina impressionant, van presentar al·legacions.
El dia 29 de novembre presentarem les al·legacions públicament a tots els Plans Directors per part de la CUP, i al desembre l’Assemblea Territorial de la CUP a Ponent, amb gent de Balaguer, Lleida, Tàrrega i Mollerussa, presentarem les al·legacions al Pla Director Urbanístic de les terres de Ponent.
Semblaria que la única solució per garantir el dret a l’habitatge es basa únicament en la construcció i la venda, doncs no, cal anar mes enllà i en aquests moments això no passa per l’ARE.
1 comentari:
No són ni tan sols progres. Els promotors poden decidir posar els pisos "protegits" a preus de règim concertat que, a hores d'ara, quasi iguala el preu de mercat.
Les ARE són una operació fastigosa de marqueting polític.
Arnau
Publica un comentari a l'entrada