Ja fa temps que vaig llegir l’interessant llibre “la doctrina del Xoc” de Naomi Klein on, entre d’altres, exposa de manera detallada les escomeses del mercat per fer-se amb els darrers reductes de l’Estat, ocupant la parcel·la de la prevenció i gestió dels desastres i catàstrofes naturals.
Ahir hem va venir al cap aquest llibre. Per motius de feina hem vaig acostar al parc d'Emergències de la Regió Metropolitana Nord on vaig veure aparcada la unitat mòbil de Centre de Coordinació Operativa de Catalunya, un camió gros, net i lluent. El que mes hem va sorprendre del vehicle, mes enllà de que fos nou de trinca, es el logo gegant de “La Caixa” que llueix, immens, en els seus laterals i part posterior.
I es que tal i com diu en el tríptic de presentació d’aquest: “l’Obra Social “La Caixa” ha posat a disposició de la Generalitat de Catalunya el vehicle CECAT- unitat móbil de protecció civil mes modern del món per a la gestió i coordinació de les situacions d’emergència”.
Existeix una estranya similitud entre el que denuncia Klein en el seu llibre i el fet que l’Estat aquí, sota l’excusa de que les entitats privades li cobreixen una part de les seves necessitats, permeti que, de moment, pugin portar publicitat.
Ja se que no es comparable al que succeeix als EEUU i que denuncia Klein al seu llibre, on l’Estat s’acaba restringint bàsicament a l’exèrcit (ara també complementat per cossos mercenaris) i el control social interior, la renúncia del govern dels Estats Units a moltes de les seves parcel·les es infinitament superior a posar un anunci en un vehicle de Protecció Civil.
Malgrat tot, fets com aquest son petites renúncies quotidianes a les quals ens anem acostumant i assimilem com a normals i suposen petitíssims passos en la pèrdua de pes de l’Estat.
Val a dir que no soc cap defensor de l’Estat com a organització social, penso que en poden haver de millors però, com diu Noam Chomsky:” La raó de que les empreses multinacionals sentin tant d’interès pels liberals es per que, des del seu punt de vista, son precisament aquests qui redueixen l’Estat al mínim. I minimitzar l’Estat significa reforçar els sectors privats, el que limita l’àmbit d’expressió de la influència pública i no es un objectiu anarquista. Hi pot haver gent seduida per l’expressió “minimitzar l’Estat”i caure en aquesta trampa. Però pensem quin sentit te. Significa reduir l’Estat i incrementar un poder encara pitjor.” Per tant, ara es moment de treballar per defensar les minses conquestes socials que encara ens queden i, en part, per defensar l’Estat.
Ahir hem va venir al cap aquest llibre. Per motius de feina hem vaig acostar al parc d'Emergències de la Regió Metropolitana Nord on vaig veure aparcada la unitat mòbil de Centre de Coordinació Operativa de Catalunya, un camió gros, net i lluent. El que mes hem va sorprendre del vehicle, mes enllà de que fos nou de trinca, es el logo gegant de “La Caixa” que llueix, immens, en els seus laterals i part posterior.
I es que tal i com diu en el tríptic de presentació d’aquest: “l’Obra Social “La Caixa” ha posat a disposició de la Generalitat de Catalunya el vehicle CECAT- unitat móbil de protecció civil mes modern del món per a la gestió i coordinació de les situacions d’emergència”.
Existeix una estranya similitud entre el que denuncia Klein en el seu llibre i el fet que l’Estat aquí, sota l’excusa de que les entitats privades li cobreixen una part de les seves necessitats, permeti que, de moment, pugin portar publicitat.
Ja se que no es comparable al que succeeix als EEUU i que denuncia Klein al seu llibre, on l’Estat s’acaba restringint bàsicament a l’exèrcit (ara també complementat per cossos mercenaris) i el control social interior, la renúncia del govern dels Estats Units a moltes de les seves parcel·les es infinitament superior a posar un anunci en un vehicle de Protecció Civil.
Malgrat tot, fets com aquest son petites renúncies quotidianes a les quals ens anem acostumant i assimilem com a normals i suposen petitíssims passos en la pèrdua de pes de l’Estat.
Val a dir que no soc cap defensor de l’Estat com a organització social, penso que en poden haver de millors però, com diu Noam Chomsky:” La raó de que les empreses multinacionals sentin tant d’interès pels liberals es per que, des del seu punt de vista, son precisament aquests qui redueixen l’Estat al mínim. I minimitzar l’Estat significa reforçar els sectors privats, el que limita l’àmbit d’expressió de la influència pública i no es un objectiu anarquista. Hi pot haver gent seduida per l’expressió “minimitzar l’Estat”i caure en aquesta trampa. Però pensem quin sentit te. Significa reduir l’Estat i incrementar un poder encara pitjor.” Per tant, ara es moment de treballar per defensar les minses conquestes socials que encara ens queden i, en part, per defensar l’Estat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada