Gestors

La reforma laboral aprovada aquesta setmana mateixa no es, ni de bon tros, la pitjor de les efectuades des del govern de l’Estat Espanyol, (curiosament la major part efectuades per governs del PSOE) però suposa un nou pas en l’anomenada “desregulació” del mercat del treball, un eufemisme que amaga la destrucció progressiva dels drets de les treballadores i treballadors i de les seves garanties socials i laborals.

L’amenaça constant i omnipresent de la crisi capitalista ha esdevingut el marc perfecte per organitzar aquesta nova retallada i fer del govern de l’Estat un gestor a les ordres d’organismes econòmics supraestatals els quals, seguint les velles receptes que el FMI propugna en països subdesenvolupats, li ordenen reblar el clau en la precarització del mercat de treball.

Aquest nou pas no hagués estat possible sense els anomenats sindicats majoritaris, ara mers gestors de serveis lligats de mans i peus a les subvencions que els hi dona l’Estat, que s’han vist abocats a un cul-de-sac convocant una vaga a destemps. Com s’entén, sinó, que es convoqui una vaga tres mesos després de l’aprovació de la reforma, quan ja no hi ha marge per a res?

Tot i això la reforma encara deixarà unes mínimes garanties laborals que l’Estat encara no s’ha vist en cor de fer desaparèixer. Com que cada nou “diàleg social” suposa una nova rebaixa en aquestes garanties, estic segur que, si no existeix una resposta ràpida i contundent, encara han de venir noves reformes laborals per acabar de destruir els vestigis de l’anomenat estat del benestar.

I malgrat tot, encara disposem de sindicats i organitzacions dignes inequívocament al costat i al servei de les classes populars. El suport i l’enquadrament en aquestes es un pas necessari per aturar la pèrdua constant de drets socials i laborals.