Reivindiquem Pedrolo

Aquest estiu n'han passat 20 de la mort de l'escriptor Manuel de Pedrolo, un dels mes clars exponents d'intel•lectual compromès amb l'alliberament nacional i social dels Països Catalans.

He aprofitat aquesta data i les vacances d'estiu (que hem permeten disposar d'una estona per obrir un llibre) per tal de llegir una de les seves obres editades pel Jonc. Concretament, seguint el consell del Ferran, he escollit el "Cròniques", la reedició en un sol volum de les "Cròniques Colonials" (El Llamp, La Rella 1982) i "Cròniques d’una ocupació" (Llar del Llibre, Nova Terra 1988).

Llegir a Pedrolo vint anys després de la seva mort i més de 12 des de l'aparició de les "Cròniques d'una Ocupació" es una lliçó de contundència, radicalitat i fermesa, una mostra del compromís inequívoc de l'escriptor amb la lluita per l'emancipació nacional i social del conjunt dels Països Catalans. És també descoratjador, ja que després de tants anys molts dels aspectes que denúncia segueixen avui vigents, i una bona part de la classe política que ell acusa de tebiesa quan no una convivència amb l'idea d'Espanya (com seria el cas de determinats membres de CiU), continuen avui movent-se en una ambigüitat calculada que els fa tenir discursos diferents en funció d'on els pronunciïn, actuant més en clau de classe que de pais.

Una denúncia constant no exempta d’una visió optimista en el futur, com la que expressa en un fragment del “Cròniques d’una Ocupació: “Un cos es viu mentre no han emmudit tots els seus òrgans, mentre no s'han paralitzat totes les seves funcions, i no són aquestes funcions paralitzades les que compten, sinó les que encara es troben en actiu i fan possible la recuperació de l'organisme. Catalunya, un cos malalt i que de generació en generació l'espanyolisme ha procurat agreujar per tal d'aprofitar-ne les despulles, té i tindrà pel cap baix un òrgan sa mentre hi hagi independentistes. Són el pols que encara bat”

Els pocs homenatges de caire institucional que s’han dut a terme en aquest 20è aniversari han girat, fonamentalment, entorn la seva vessant mes literària realitzant un oblit mes o menys voluntari d’aquell posicionament independentista i d’esquerres que ell contribuí a visibilitzar. Cal un esforç de la nostra part per recuperar els seus textos i el seu llegat, imprescindible i necessari per tota l’esquerra independentista.