L'onze a Lleida

Avui, a Lleida, l’Esquerra Independentista ha celebrat la diada en un context francament difícil ja que, després de 15 anys de realitzar mobilitzacions en solitari, aquest onze i gairebé al mateix temps que s’iniciava la nostra mobilització, començava la convocada per Òmnium que aplegava des del PSC fins a ERC i de la qual quedaven fora (com no s’han cansat de repetir els mitjans de comunicació locals), la CUP i el PP.

Des del punt de vista de la participació, i per ésser mes o menys objectiu, no m’aventuraré a donar xifres sinó que hem remeto a les que ha fet públic l’Agència Catalana de Notícies que parla de 2000 manifestants en la convocatòria d’Òmnium sota el lema “ som una nació, nosaltres decidim “ i de l’altra 500 en la convocada per la CUP, l’Assemblea de Joves i Maulets.

Òbviament no es tracta d’una competició entre la d’Òmnium, signada també per 71 entitats mes de Lleida que ha tingut com a principals canals de difusió els diaris locals de Lleida que n’han fet notícia diària, i la manifestació que sota el lema “independència i socialisme” hem convocat la CUP, l’AJLL i Maulets, però cal prendre’n nota.

Avui, a Lleida, l’Esquerra Independentista ha fet un bon acte. La bona feina prèvia feta i els esforços organitzatius han aconseguit que 500 persones ens apleguéssim amb un missatge que clar i sense eufemismes en un format d’acte que cada any es perfila més, amb una participació més diversa en quant a edats i d’un àmbit cada cop mes ponentí.

La CUP vam ésser clars en la nostra negativa, no volem enganyar a ningú i per això vam decidir no participar en una manifestació “en defensa de l’estatut” i que, com s’ha vist, ha fet el joc brut a la Paeria desplaçant el lloc d’ofrena tradicional de l’edifici del Roser a la Seu. Com s’explica sinó que avui, només fossin 4 les ofrenes dipositades sota la placa en homenatge als morts del 1707 al Roser?

I per altra banda i per ésser justos tot cal dir també que fer sortir 2000 persones a Lleida esta força be, que aconseguir que gent diversa s’aplegui per pujar cap a la Seu amb una important presència d’estelades es un aspecte, que quan calgui fer les valoracions d’aquest onze, caldrà considerar positivament.

Així, l’any que ve, o els propers i amb l’experiència d’aquest, podem tornar a cercar totes aquestes entitats i organitzacions per buscar un lloc de trobada comú, un espai on no ens trepitjem i que ens permeti a tots participar-hi.

Resta fora de dubte que seguirem convocant, un any més, la nostra mobilització i l’ofrena al Roser que son irrenunciables, però si hi ha verdadera voluntat de cercar fórmules de consens de ben segur que en podrem trobar i per tenir exemples no caldrà anar gaire lluny de Lleida.