dissabte, 5 de març de 2011

Frustració independentista


L'aparició de Solidaritat per la Independència desprès de les primeres onades de consultes va suposar, a ulls de molts independentistes, la il•lusió d'una via cap a una independència immediata en pocs mesos vista.

La força ascendent d'aquest nou partit amb tres caps de llista molt mediàtics, conjuntament amb una situació política amb els Reagrupats en retirada i una ERC en franca davallada desprès dels acords amb el PSC-PSOE, els hi van donar 4 representants al Parlament de Catalunya.

Aquesta arrancada de cavall de SI que és mes partit que projecte polític (perquè a hores d'ara encara desconec que opinen i que votaran envers de temes que no tinguin a veure amb la independència) ha fet una aturada de ruc amb el cop de porta d'un dels seus dirigents.

I el que es pitjor, de ben segur que aquesta picabaralla a pocs mesos de les municipals (que tot i que era previsible, per lo dels galls i galliner, ha estat abans del que alguns ens esperàvem) generarà, de ben segur, frustració entre totes i tots els qui es van creure que el 2001 seria l'any de la independència, entre els qui van “sortir de l'armari” arrel de les consultes o el 10J i els qui han cregut sempre en l’alliberament nacional i ara veien en aquesta nova força una esperança.

I es que la independència no serà demà, ni al maig o l'abril i, de ben segur, no l'assolirem el 2011, serà un procés llarg i complicat que provindrà de la confluència de moltes voluntats. Penso que qualsevol organització política responsable ha d’explicar-ho clarament, hi arribarem, sí, però en un procés complex i ple d’entrebancs que caldrà superar, no fer-ho és generar mes frustració i mes falses esperances i, com es diria ara, desafecció.