divendres, 1 d’abril de 2011

Los 2300, versió 2.0




El dia 25 de gener de 1981 es presentava, a Barcelona el manifest dels 2300 (signat entre d'altres per Amando de Miguel o Federico Jimènez Losantos) on denunciaven una suposada voluntat de la Generalitat de marginar l'espanyol i de tenir «manifiesto propósito de convertir el catalán en la única lengua oficial de Cataluña». Un escrit que, finalment demanava el dret dels pares a escollir la llengua vehicular del seu fill en la escolarització, el que vol dir, en d'altres paraules, frenar la implantació del sistema d'immersió lingüística prevista i que començà a funcionar, amb tota normalitat, anys desprès.

El 7 de juny de 2005, recollint el testimoni dels seus companys del manifiesto, quinze “intel•lectuals” (entre ells Paco Caja, Albert Boadella o Arcadi Espada) impulsaven un manifest que presentarien el 21 de juny al Centre de Cultura Contemporanea de Barcelona on, entre d'altres, es demanava a la ciutadania crear a Catalunya un partit que "combatés el nacionalisme", un manifest que, mesos desprès impulsaria el naixement de Ciudadanos que en les eleccions autonòmiques de 1 de novembre de 2006 obtindrien 3 parlamentaris.

De ben segur que la intenció d'aquells qui van dissenyar i impulsar aquest manifest anava mes enllà de construir un nou partit que, malgrat els seus tres parlamentaris (repetits en les darreres eleccions) tenia nul•les possibilitats de convertir-se en una força majoritària dins de la cambra parlamentaria. Mes aviat penso que la intenció era moure el PSC - PSOE (partit del qual alguns d'ells n'havien estat simpatitzants o beneficiaris) i allunyar-lo de les tesis pseudocatalanistes que semblava que tenien dins del govern del tripartit i dirigir-lo cap una pura sucursal del PSOE que defenses, bàsicament, la hegemonia de la llengua espanyola al principat. Un moviment que han aconseguit, en part, dins dels socialistes i de manera evident en el PP que, desprès de veure els vots que li esgarrapaven els Ciudadanos, s'ha tret la mica de pàtina que li va voler imprimir Piqué per passar a l'atac de la mà, entre d'altres, de la seva presidenta, Alicia Sànchez Camacho, que aprofita qualsevol ocasió (especialment electoral) per reobrir el debat de la llengua.

I es que la defensa de la llengua espanyola ha estat un dels únics, quan no l'únic, argument de Ciudadanos en aquests 4 anys i escaig de vida. Però es que a més a més alguns dels signants d'aquell primer manifest serien també part implicada, 3 anys desprès, en el "manifiesto en defensa del castellano" on personalitats de la talla d'Albert Boadella o Arcadi Espada, de la mà de Mario Vargas Llosa o Fernando Sabater s'atrevien a demanar que s'havia "d'asegurar el derecho de todos los ciudadanos a ser educados en lengua castellana, sea cual fuere su lengua materna, así como el incluir, entre los planes de estudio, opciones que contemplen a las lenguas cooficiales autonómicas, pero nunca como lenguas vehiculares exclusivas". i deien, entre d'altres, que era recomanable que els rètols de carrers o edificis estiguessin en bilingüe: ""pero que nunca se emplee exclusivamente la lengua autonómica".

Per acabar de tancar el cercle, fa pocs dies, el 11/03/2011, es reunien, en la commemoració del XXX aniversari del Manifiesto de los 2.300 (organitzada per l'exdiputat de Cs, Jose Domingo) Amando de Miguel, lalcaldable del PP a
l'Ajuntament de Barcelona, Alberto Fernández Díaz idel diputat de Ciutadans Jordi Cañas. Roda el mon i torna al born.

1 comentari:

pluto ha dit...

Aquests Ciudadanos més valdria que haguéssin creat una empresa de parquets i fontaneria. Més que res perquè així s'estalviarien problemes amb la justícia ;-)