El 5 de febrer de 1981 els reis de l’Estat Espanyol duien a terme l’acte central del seu viatge al País Basc, presidint una sessió conjunta del Parlament i de les Juntes Generals de Biscaia, Guipúscoa i Alava.
Quan els monarques varen iniciar el seu discurs, els 35 representants de Herri Batasuna -dempeus i amb el puny en alt- entonaren l’Eusko gudariak, la qual cosa va fer que tots els representants de la resta de partits presents (a excepció dels d’Euskadiko Ezkerra) respongueren donant suport al rei amb crits i aplaudiments.
Posteriorment, el president del Parlament basc ordenaria el desallotjament dels electes de HB. Un fet que es produí amb gran violència i contundència, com ho testimonia el llavors senador Miguel Castells, que fou repetidament colpejat en el centre de l’hemicicle abans de desallotjar-lo de la sala.
Entre els parlamentaris que van mostrar el seu suport a favor dels borbons hi havia tots el del PNV del llavors Lehendakari, Carlos Garaikoetxea, present també en la sessió i que, com els seus companys de partit, es sumava a la defensa dels reis de l’Estat Espanyol.
El mateix Garaikoetxea que poc després lideraria, el setembre de 1986, una escissió del PNV per donar lloc a Eusko Alkartasuna, la formació que als inicis d’aquest 2011 conjuntament amb Alternatiba Eraikitzen (escissió de Ezker Batua-Berdeak) i una suma de diferents independents, formarien la coalició Bildu.
Tot això m’ho comentava, aquest primer de maig, un dels signants del manifest de suport a la CUP, nascut a Barakaldo i actualment resident a Lleida per defensar que era impensable que il•legalitzessin Bildu, una coalició que, com deia ell: “ el formen, entre d’altres, persones que van destacar en la defensa dels reis d’Espanya i de les seves administracions autonòmiques”.
Doncs s’equivocava de ple. L’estat d’excepció que viu el País Basc des de fa anys permet que es donin situacions intolerables com el tancament de mitjans de comunicació, l’empresonament preventiu, la criminalització d’una part important de la seva joventut i, el que és més important: l’exclusió de la vida política i la criminalització d’una part significativa dels bascos i les basques.
Sembla que aquesta “contaminació” de la que parlen els tribunals espanyols s’estén cada cop més com una taca d’oli mentre l’actual lehendakari (el pitjor valorat de la història) segueix en el seu càrrec, assolit desprès d’unes eleccions tramposes, sense badar boca: tot s’hi val per obtenir l’hegemonia en les institucions basques.
2 comentaris:
Molt bon escrit Pau. El teu anàlisi demostra que l'estat espanyol és antidemocràtic per definició i segurament dóna una lliçó a alguns puristes que tot ho engloben com a dretes. EA no és un partit d'esquerres però és una alternativa democràtica amb propostes i tenen dret a presentar-se i a rebre la solidaritat de tothom.
Totalment d'acord, Pau. El que de debò temen els poders imperials espanyols –el Regne d'Espanya és un imperi, i cal dir-ho amb totes les lletres arreu del món– és que la bona gent basca i catalana puguem decidir amb llibertat si volem que les nostres nacions segueixen sent una colònia seva. I ara, sense ETA activa i estic convençut que en procés de retirada definitiva –hi ha moltes coses pendents encara perquè aquesta es produeixi immediatament: cal no oblidar que més de vuit-cents bascosi basques són empresonades i no hi ha cap gest del govern de la monarquia de cara a trobar-hi una sortida i amb l'esquerra independentista a favor de la lluita exclusivament política–, els poders imperials són en un cul de sac. I només saben respondre reforçant l'estratègia de la repressió i de l'exclusió.
Publica un comentari a l'entrada