L’1 d’abril del 2013 a instàncies del Jutge de l’Audiència Nacional Baltasar Garzón, un operatiu de la Policia Nacional i els Mossos d’Esquadra detenien, sota la llei antiterrorista, el toranès Jordi Vilaseca. La ràtzia continuaria la matinada del 5 d’abril cap a les dues de la matinada quan agents, armats amb metralletes, entraven a casa de Jordi Torné i Antoni Codina i se’ls emportaven emmanillats. Tots ells, els dos Jordis i l’Antoni, serien acusats d'un atac amb bombes de fabricació casolana a diversos caixers automàtics d'entitats bancàries de la demarcació.
Durant la detenció, el Jordi Vilaseca fou maltractat per agents dels Mossos d’Esquadra i de la Policia Nacional; que van obligar-lo a romandre durant 15 hores sense menjar ni beure, dempeus o agenollat, que el cridaven cada cop que es movia i que el van amenaçar amb violar la seva núvia. Reclòs en règim d’incomunicació durant cinc dies, va patir deshidratació i esgotament fins que va perdre el coneixement i que va obligar al seu traslladat a la unitat de vigilància intensiva durant tres dies, uns fets que ell denunciaria al llavors jutge estrella de l’Audiència Nacional.
Les detencions iniciarien un llarg procés que comptaria amb una amplia solidaritat i, cal dir-ho, amb el suport constant de la CUP de Torà de la qual el Jordi es ara regidor, i acabaria finalment el juny de 2007 amb una sentència condemnatòria de dos anys de presó.
Deu anys desprès de l’anomenat cas Torà, el mes passat, sortia a la llum el llibre “et presento al jutge Garzón” de Sònia Bagudanch, un text més que oportú per fer una descripció d’un dels protagonistes del cas Torà que s’ha caracteritzat de manera sistemàtica i oberta en la seva lluita contra l’independentisme i la dissidència, sota el principi de “tot s’hi val” en defensa de la unitat d’Espanya.
Una biografia en que destaquen GAL i el narcotràfic, els crims del franquisme, ETA i l'islamisme per acabar amb l'Operació Garzón contra l'independentisme català que portà a desenes de catalans i catalanes a passar per la presó, previs maltractaments, i que esmicolà temporalment l’independentisme d’esquerres.
Un jutge Garzón estrella de la progressia espanyola i d’una part de la catalana que, quan s’anuncià la seva inhabilitació, van demostrar la seva absoluta visió hispanocèntrica donant el seu suport als actes unitaris en la seva defensa i organitzant concentracions a diverses ciutats i pobles.
El Jordi deia fa poc en el seu blog que “Personalment, ni puc oblidar, ni vull perdonar, les persones (funcionaris de l'estat) que van utilitzar la tortura fins als seus límits, ni els jutges que segueixen, encara avui permetent aquestes practiques inhumanes.” Un llibre com el de la Sònia posa el seu granet de sorra per evitar la desmemòria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada