España servir hasta morir

A España servir hasta morir. A la falda de la muntanya Costampla, sortint de Tremp a la Pobla de Segur, es podia llegir fins no fa gaire aquesta inscripció en lletres gegants, que els alumnes de de darrer curs de la Acadèmia General Basica de Suboficiales s'encarregaven de blanquejar cada mes de juny.

Una inscripció que el 2007 el llavors ministre de Defensa, José Bono, faria retirar i que, efímerament, un grup de suboficials a col·lecta d'euro a persona reconstruirien per la visita el cap d'Estat Major de la Defensa i el príncep d’Astúries. Era la part mes visible de l’Acadèmia General Bàsica de Suboficials establerta des de fa més de 30 anys al municipi de Talarn, de 560 habitants situat a escassos quilòmetres de Tremp.

Com deia molt encertadament el Josep A. Vilalta en un article en el seu blog, aquest complex militar és un dels mes clars exemples de la manca de visió territorial que es té des determinades administracions públiques i també dels partits que les composen. Una manca de perspectiva que, com diu ell situa “la majoria d’aquestes coses “nacionals” (museus, centres d’alt rendiment, escoles de bombers...) a l’Àrea Metropolitana i que han convertit l’economia de Tremp, de bona part dels municipis que l’envolten i del Pallars Jussà, en un monocultiu de l’Acadèmia Militar, una de les poques fonts generadores d’activitat econòmica.

Així la presència dels militars “en estas tierras tan profundamente catalanas y por tanto naturalmente españolas” (que diria un comandament en el lliurament de diplomes) ha estat efectivament una font de beneficis econòmics per a l’hosteleria o per als serveis auxiliars que es donen a les instal·lacions militars.

Ja fa mesos que es va anunciar un possible tancament d’aquestes instal·lacions, al que ERC de la comarca i CiU al Jussà, a la Diputació i també al Parlament Español s’hi van oposar amb ungles i dents. Una defensa de la que Ignacio Llorens, diputat del PP per Lleida a l’Estat Español i gran defensor del “naturalment españolas”, comentava en un article de to irònic que: “(...) han obligat al ministre Morenés a reduir a límits indispensables les despeses per garantir la defensa nacional, entre les protestes dels portaveus nacionalistes que demanaven alhora retallades i aquí la continuïtat de l’Acadèmia”.

Finalment, i mercès a les gestions dels membres locals del PP i a reunions privades entre el ministre de Defensa i la vice-presidenta del Parlament Joana Ortega, la AGBS es quedarà al Pallars. Una notícia de la que també es felicitava Miquel Serra (Alcalde d’Alcarràs per ERC) en una coneguda emissora local afirmant que “és una bona notícia per l’Ajuntament de Talarn no potser perquè s’estimin l’exèrcit sinó més perquè són llocs de feina garantits”, i que no compartim en absolut els qui defensem uns Països Catalans Lliures.

És evident que existeix un error de base essencial en la planificació territorial que ha de tendir cap a l’equilibri i garantir arreu les mateixes possibilitats de desenvolupament dins d’un respecte al medi ambient, però també és evident que cal una visió de país en escenaris com aquest. Els llocs de treball no poden justificar la continuïtat de les instal·lacions d’un exèrcit que ens nega com a poble i que es una baula més, sinó la més important, de dominació de l’Estat Espanyol.