dimecres, 13 d’agost de 2014

Gaza, mercat i banc de proves



Aquest estiu, la Força Aèria Israeliana presentava el seu sistema aeri no tripulat Elbit Systems Hermes-900 (UAS), un drone posat a punt abans d’hora per donar suport a l’operació “marge protector” iniciada per l’Estat d’Israel contra Gaza el 8 de juliol.

Precisament aquesta companyia internacional d’electrònica de defensa, Elbit Systems Ltd., ha vist incrementat en un 6,1 per cent el valor de les accions nord americanes des que ha esclatat el conflicte de Gaza, donant un impuls al complex industrial armamentistic d’Israel, un dels 10 principals països exportadors d’armes mundials.

Es evident que la part mes dura i colpidora d’aquest càstig col·lectiu que Israel imposa a una petita porció de terreny de 385 m2 on hi viuen gairebé 1,8 milions de persones son els milers de morts civils, molts d’ells nens i nenes. Però aquest conflicte i el setge que Israel duu a la franja de Gaza porta també implícit l’ofegament econòmic i la destrucció del seu pobre teixit industrial i agrícola del qual se’n beneficia, indirectament, l’estat Hebreu.

Des del bloqueig total endegat l’any 2007 Israel no ha fet mes que estrènyer el cercle a l’entorn de Gaza. Abans del 2007 (quan Hamàs va guanyar les eleccions a Gaza i Israel va declarar la franja “entitat enemiga”) el 85% de les exportacions de Gaza anaven a Israel o Cisjordania, el bloqueig total a les exportacions, (sota pretextos de seguretat malgrat el desembre de 2013 el govern holandès donés un escàner d’altra precisió per als controls de mercaderies d’entrada i sortida que el govern de Netanyahu va refusar de fer servir) ha fet miques el magre teixit industrial i, conjuntament amb el tancament dels passos de frontera per a les persones (excepte per raons humanitàries), ha incrementat l’atur del 40% al 70% i la població sota el llindar de la pobresa al 73%.

Les poques infraestructures de la franja son ara inexistents, el 2001 es destruïa l’aeroport de Gaza (construït amb ajuda de l’Estat Espanyol) i l’incipient port (finançat per Holanda), el 2006 la principal central elèctrica de Gaza, ponts, carreteres, infraestructures diverses i, en aquesta darrera escomesa novament la central elèctrica que ha deixat sense llum el 90% de la població i que impedeix el funcionament de les plantes potabilitzadores d’aigua.

La franja esdevé ara, zona de combat però també un banc de proves d’armes i, mercès al bloqueig, un mercat pels productes d’Israel que li genera una gens menyspreable xifra de 380 milions de dòlars en vendes.

En un acte al qual vam assistir una desena de representants de la CGT per trencar el bloqueig el primer de maig a Gaza l’any 2007, un dels palestins va dir, “el que Israel anomena terrorisme el causa l’atur i la pobresa, i a Gaza tenim les dues coses”. Mentre els habitants de la Franja s’enfonsen en la pobresa, l’Estat d’Israel en recull els beneficis.