Me'n recordo perfectament el primer cop que el vaig veure. Des del col·lectiu d'estudiants del que formava part, el Bloc Revolucionari de la UdG, vam iniciar una campanya contra les places de PSS a la universitat: vam fer moltes xerrades, vam fer cartells, vam recollir 500 signatures i el rector seguia sense escoltar-nos, fiinalment vam decidir tirar pel dret.
El vaig anar a veure per comentar-li que voliem posar una denúncia a la UdG per utilitzar places de treball amb objectors, de seguida hi va estar d'acord, sota aquell cuadre de Marx semblava ben be ell. Va arribar el tema espinós dels calés, obviament no teniem un duro, recordo perfectament que va somriure i va dir que no ens preocupessim.
Gràcies als escrits de dos objectors valents que feien la PSS a la Uni vam poder presentar la denúncia que finalment es va desestimar però va servir per fer conèixer aquesta campanya a tots els mitjans de comunicació i reobrir el debat. Val a dir (segurament també per d'altres factors) que finalment es van treure les places d'objectors.
Tots els meus anys a Girona el Salellas va ser un referent per a tots nosaltres, he seguit els seus casos un cop fora de la ciutat, m'he alegrat profundament de la condemna a l'Estat Espanyol al tribunal d'Estrasburg pels detinguts al 92, he seguit la defensa dels encausats en el cas Dixan, la crema de fotos del rei...sempre ha estat allí.
Ja se que faig tard però calia dir-ho, calia lamentar-se per la seva pèrdua i enviar un missatge d'ànim al Benet, digne hereu del seu pare, se't gira feina i et necessitem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada