Viu i treballa a Lleida, aquesta ciutat boirosa i freda que malgrat tot la considera el Paradís. Te un despatx al mig del carrer Cavallers prop del bar del Ferran on en Rafel, culé convençut, deixa passar les hores entre cafès, lectures de diaris esportius i fent, conjuntament amb l’amo del bar, d’entrenador frustrat amb la barra com a banqueta. Aquest es, tal i com es diu en els anuncis dels diaris locals: ”Rafel Rovira. Detectiu privat. Resolem amb la màxima confidencialitat casos d’infidelitat, estafa i tots aquells problemes que se us pugin presentar”.
Independentista fins al moll de l’ós, antic militant del MDT, aquest detectiu atípic aprofita sempre que pot per escoltar els seus estimats Desperdicis Clínics (aquell grup que va demostrar que es podia fer punk en català) i d’altres de mes actuals com els Pirats Sound System que tarareja al seu amic mosso d’esquadra, a qui li uneix una profunda amistat malgrat pensi que “de blau, verd o marró, es un cabró és un cabró”. Rafel Rovira es el nostre antiheroi.
Tots els camins porten a Romania, editat per Pagès editors, es la seva primera aventura escrita pel seu alter ego, en Ramon Usall, militant incansable de l’AEI, la CUIR i les diverses sigles en que s’ha estructurat l’esquerra independentista de Ponent, cap de llista en les darreres eleccions municipals per la CUP i ara, escriptor de novel·la negra.
El Ramon a construït una història fora del centralisme barceloní, que sembla exercir una força centrípeta sobre la resta del principat, amb una clara intenció de demostrar que Lleida es un escenari tan bo com qualsevol altre per desenvolupar-hi una novel·la negra, la trama de la qual s’ambienta també, conscientment, en una Romania sacsejada per una transició brutal al capitalisme i on l’autor no s’està de fer una reflexió sobre el socialisme real.
El personatge que ha creat, el detectiu Rafel Rovira, es una peça més en la normalització de l’independentisme, en la en la construcció d’uns paràmetres on ens puguem reconèixer fora del nostre entorn mes immediat, en instituir exemples ordinaris que comparteixen parts dels nostres somnis i anhels en diferents àmbits de la nostra vida quotidiana.
Es important normalitzar la projecció pública de l’esquerra independentista, visibilitzar-nos fora dels nostres espais de lluita i portar les nostres idees més enllà del nostre entorn mes proper i això passa per, entre d’altres, disposar de literatura on aquests pensaments s’exposin lliurement i amb normalitat.
El primer cas del Rafel es una història per llegir ara que estem al bell mig de l’estiu, espero no trigar gaire a veure que més es cou en el despatx del carrer Cavallers.
Independentista fins al moll de l’ós, antic militant del MDT, aquest detectiu atípic aprofita sempre que pot per escoltar els seus estimats Desperdicis Clínics (aquell grup que va demostrar que es podia fer punk en català) i d’altres de mes actuals com els Pirats Sound System que tarareja al seu amic mosso d’esquadra, a qui li uneix una profunda amistat malgrat pensi que “de blau, verd o marró, es un cabró és un cabró”. Rafel Rovira es el nostre antiheroi.
Tots els camins porten a Romania, editat per Pagès editors, es la seva primera aventura escrita pel seu alter ego, en Ramon Usall, militant incansable de l’AEI, la CUIR i les diverses sigles en que s’ha estructurat l’esquerra independentista de Ponent, cap de llista en les darreres eleccions municipals per la CUP i ara, escriptor de novel·la negra.
El Ramon a construït una història fora del centralisme barceloní, que sembla exercir una força centrípeta sobre la resta del principat, amb una clara intenció de demostrar que Lleida es un escenari tan bo com qualsevol altre per desenvolupar-hi una novel·la negra, la trama de la qual s’ambienta també, conscientment, en una Romania sacsejada per una transició brutal al capitalisme i on l’autor no s’està de fer una reflexió sobre el socialisme real.
El personatge que ha creat, el detectiu Rafel Rovira, es una peça més en la normalització de l’independentisme, en la en la construcció d’uns paràmetres on ens puguem reconèixer fora del nostre entorn mes immediat, en instituir exemples ordinaris que comparteixen parts dels nostres somnis i anhels en diferents àmbits de la nostra vida quotidiana.
Es important normalitzar la projecció pública de l’esquerra independentista, visibilitzar-nos fora dels nostres espais de lluita i portar les nostres idees més enllà del nostre entorn mes proper i això passa per, entre d’altres, disposar de literatura on aquests pensaments s’exposin lliurement i amb normalitat.
El primer cas del Rafel es una història per llegir ara que estem al bell mig de l’estiu, espero no trigar gaire a veure que més es cou en el despatx del carrer Cavallers.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada