La revolució en cartells

El dimecres 13 d'agost varem fer una sortida "familiar" a Montserrat i vam poder visitar (entre d'altres) l'exposició de cartells de la guerra civil que acull el seu Museu. Casualitat que la Sapiens d'aquest mes en parla i la deixa força bé.

El títol és Recordar per no tornar-hi. Cartells de la Guerra Civil Espanyola amb comentaris fets en un to "neutre" fent especial èmfasi en la destrucció i mort que suposen les guerres en general, i les civils en particular. Que sí, que està molt bé, i que tenen raó, però no va ser una guerra i ja està, no van ser dos bàndols que van lluitar en una guerra civil sense més, i això es pot veure en aquesta exposició que agrupa els cartells de manera temàtica i cronològica (sindicats, col·lectivitzacions, nens, dones...).

Uns cartells que, a banda de fer crides a la lluita fan també parlen de la necessitat de l'educació i l'alfabetització entre els soldats, de les ventatjes de les col·lectivitzacions, d'un feminisme incipent - especialment els de mujeres libres- o de l'especial cura i atenció als infants - llavor de revolució- .

Fa molta gràcia veure cartells de la setmana dels infants, que era la festivitat que substituia la festivitat religiosa de reis, o el cartell on s'anunciava el Catalunya, el primer diari de la CNT en català i que tingué directors tant importants com Peiró. Cartells de la CNT, de la JSU, del POUM, d'Estat Català, de la UGT i de molts altres, sovint dibuixats per personatjes tant importants com el mateix Fontserè i impresos en empreses col·lectivitzades.

Uns missatges que parlen de revolució i d'una transformació social que es feia el dia a dia i que malhauradament el feixisme, amb la conivència internacional, va esclafar. Va ser una guerra civil dels qui creien en una revolució social a construir des de molts punts de vista davant dels qui només volien obediència i submissió, l'inici del feixisme que assolaria Europa tres anys mes tard.