dimarts, 2 de setembre de 2008

100


Bon any aquest 2008 per la premsa alternativa, mal anomenada de contrainformació. Un any d’enhorabona pels mitjans de comunicació que ens descriuen la realitat que ens envolta de manera crítica o que ens relaten tot allò que els mass media, sotmesos al dictat dels interessos dels grups empresarials que els posseeixen no diuen o be expliquen a traves del sedàs del benefici dels seus amos.

El juliol d’aquest any sortia el número 100 de la Directa, aquest projecte sorgit dels moviments socials que amb un esforç constant ha aconseguit consolidar-se i créixer en participació i qualitat superant el repte que suposa la seva periodicitat setmanal. Un periòdic plural que ha esdevingut lectura setmanal obligada per saber que es cou de punta a punta els Principat i de bona part dels Països Catalans.

També el setembre d’aquest any sortirà el número 100 de la vuitena època del Catalunya que es va iniciar el setembre del 2002 a partir del número 36. Encara recordo quan el Jordi Martí ens proposava al Joan i a mi, aquell estiu al local de la CGT de Reus, de fer-nos càrrec d’aquest projecte. Malgrat les reticències inicials i les nostres objeccions, la seva tossuderia ens va acabar convencent i poc a poc ha aconseguit que mes persones es sumin al projecte del qual ell n’és el coordinador indispensable amb el compromís ferm, expressat en aquell primer número de ”contribuir a construir l’espai contrainformatiu català” i, tal i com es deia en l’editorial de “ser la veu de la CGT de Catalunya, la veu de les lluites socials, la veu de la Catalunya resistent que construeix una alternativa que volem, evidentment llibertària i per tant diversa”.

El Catalunya, sense perdre en cap moment la seva funció d’òrgan d’expressió de la Confederació General del Treball de Catalunya, s’ha esdevingut com un periòdic mensual obert a tots els moviments socials i les lluites de transformació social amb el treball com a eix vertebrador on també hi tenen cabuda la poesia, el teatre, o el debat ideològic i sobre tot a esdevingut un espai obert a col·laboracions de persones de molt diferent sensibilitat amb un objectiu comú, el de la lluita de baix cap dalt cap una organització social justa, cap una transformació social real.

Mercès a aquests dos mitjans i a d’altres germans com l’Accent o el Pèsol Negre entre d’altres ens n’hem assabentat de la victòria de Can Vies o de la reivindicació, lluita i victòria dels conductors d’autobusos, dues fites històriques que també hem tingut aquest 2008 i que han suposat la barreja entre sindicats i moviments socials en un precedent sobre el que cal seguir treballant.

També aquest any hem assistit al fluxe constant d’informació entre aquests mitjans de comunicació popular que s’ha materialitzat en el periòdic Dos Dies en recolzament als conductors d’autobusos de BCN i que ha estat possible mercès a la feina de la gent de l’Accent, la Directa, el Catalunya o la Solidaritat Obrera.

Els llaços que hem anat teixint necessiten de projectes transversals com aquests que ens permetin tenir una visió del que succeeix i ens aportin elements per a l’anàlisi crítica del que ens envolta. La xarxa de mitjans de que disposem es rica i diversa però la seva supervivència es sempre difícil per la seva aposta valenta per l’autogestió i la informació no condicionada als interessos econòmics, per tot això aquests 100 números son una excel·lent notícia.