diumenge, 21 de setembre de 2008

El Xavier, fil conductor lliure i combatiu


El diumenge passat es va publicar al suplement dominical del diari SEGRE, el Lectura, un reportatge molt interessant, titulat Terra ferma Lliure que, escrit per en David Bassa, tracta de les petjades de Terra Lliure a les terres lleidatanes.

Durant tot l’article es citen frases i paraules del Xavier Barberà que expliquen o contextualitzen el relat. L’article s’acaba amb una entrevista d’una pàgina on, només amb el titular, ja queda ben clar de quin peu calça: “La democràcia Espanyola no és una democràcia real”, en ella desgrana diferents aspectes de la seva història personal i de l’actualitat política per acabar afirmant la seva militància a la CUP.

El Xavier es un d’aquells militants de pedra picada, treballador, amb una gran lucidesa i capacitat d’anàlisi política que ha passat tota la seva vida a l’independentisme més militant i combatiu, ni els anys de presó ni clandestinitat, ni els cops rebuts l’han fet moure de la seva lluita per la independència i el socialisme.

És per això que, quan vàrem decidir presentar la candidatura de la CUP a les passades eleccions municipals a Lleida, no vàrem tenir cap dubte que li havíem de proposar de tancar-la. Ens va fer molt contents que ho acceptés i que s’impliques de manera activa en les municipals, d’on va participar en l’acte central de campanya.

Durant el procés de gestació de la CUP a Lleida i el seu creixement, el Xavier ens hi ha acompanyat sempre disposat a ajudar-nos i aconsellar-nos, el seu suport ha estat important a l’hora de que la CUP de Lleida siguem el que som.

Tancar la llista va ser el nostre petit homenatge, el nostre reconeixement a un lleidatà que fa de fil conductor necessari amb la nostra història de lluita de la qual sembla que n’haguem oblidat unes generacions que calen recuperar.

Cal que tornem a unir els llaços trencats i donem, a aquells que han lluitat abans que nosaltres, el reconeixement que es mereixen.

3 comentaris:

Vilalta ha dit...

Com gairebé sempre d'acord amb el que comentes, company. Hi ha tota una sèrie de gent que va lluitar en l'independentisme dels 60-70 amb la qual l'EI actual té pendent un reconeixement públic. Molts d'ells són autèntics desconeguts que van donar-ho tot per la lluita. Els casos del FAC i d'ÈPOCA són part -una de les parts més desconegudes- de la nostra història...

Ah! Em sembla que t'equivoques al citar l'autor de l'article. Crec que era de l'Albert González, un dels periodistes de la redacció del Dominical.

Pau ha dit...

Doncs sí, també estic d'acord, hi ha una sèrie de gent, que ara no se perque resta oblidada, que crec cal recuperar, tant a nivell personal, tractant-los d'engrescar altre cop, com a nivell de reconeixement públic, perque s'ho mereixen.

L'article es del David Bassa i les fotos del Gonzàlez.

Venceslau ha dit...

Qui és aquesta?

http://www.segre.com/index.php?id=225&no_cache=1&tx_ttnews[tt_news]=2823&tx_ttnews[backPid]=239&cHash=57a9fe3a1c