diumenge, 7 de setembre de 2008

La Falcata reobre al crit de lliure i socialista.


Ahir dissabte la Falcata va reobrir després de mesos de tancament i com es diria en llenguatje habitual amb "nova direcció". El Miqui, El Ramon i molta altra gent (Mariona, Anna, Eva...) han estat treballant intensament aquests últims dies per deixar-la preparada per la festassa d'ahir.

Jo que era una mica escèptic hauré de callar i felicitar-los, han fet una feinada de por, feina de la que no es veu (instal·lació elèctrica nova, extracció, etc..) i de la que si (pintar, lavabos nous..) que els ha fet treballar de valent per a fer nèixer una nova Falcata que continua sent la Falcata que tots coneixíem, alegre i combativa.
La festa va començar amb els bastoners del Pla de l'Aigua, cada cop més en forma i amb balls nous (m'agrada força l'esquerrana) i Revolta Diatònica per seguir amb el vermut popular. Després va començar el concert de La Carxofa i la Ceba, el duet barceloní que versionen cançons de tot tipus amb molt d'encert i llavors va arribar el moment que el temps es va paralitzar, entre els crits del públic va sortir el Jordi Prenafeta a cantar per aclamació popular, després d'anys d'abscència dels escenaris, el seu himne ja mític: "Lliure i socialista la terra que volem" el públic va embogir, alguns amb llàgrimes als ulls, marcant un punt d'inflexió a la festa, que va continuar amb un garrotin que no s'acababa mai amb el Pau Llop com a bertsolari major fent l'ullet al pardal rocker en alguna de les seves intervencions finals.
A partir d'aqui la festa va continuar amb punxadiscos però després de viure aquest moment històric que quedarà gravat en la memòria de la Falcata vaig creure convenient anar a dormir (llàstima que la Blau no ho hagi pensat igual).
En fi, una festassa perque la Falcata començi amb bon peu. Endavant!!


6 comentaris:

Anònim ha dit...

Que gran el "lliure i socialista" !
I que gran, majúscul, el Jordi Prenafeta amb la seva interpretació. Ell és el far que ens guia i el "lliure i socialista", la melodia que ens durà a la victòria!!

Mai més lliure i socialdemocrata!

Anònim ha dit...

el que no s'explica aquí és que Juvillà i Dalmau van brillar en l'acompanyament de l'artista gràcies a les seves veus melodiques al més pur estil de les supremes... llàstima que no hi havia vídeo, fins i tot es van atrevir amb una senzilla però resultona coreografia... sense paraules

Anònim ha dit...

Proposo lema per placa a la porta de la Falcata:
Aquí va reaparéixer, després d'anys de silenci, el gran Jordi Prenafeta per tal d'interpretar l'himne del poble: lliure i socialista la terra que volem!

Prenafeta a eurovisió!

Pau ha dit...

Estic totalment d'acord amb el darrer comentari. El dissabte es va escriure amb lletres d'or, una part de la història de la Falcata, hauriem de penjar, com en els grans esportistes, la samarreta del mestre Prenafeta a la paret del bar.

ruben ha dit...

Tal i com anaves és molt que recordis tant de la nit, no tindràs algun servei d'informació que t'ha posat sobre la pista del que realment va passar (o dius que va passar). M'afegeiexo, de totes formes, als elogis que han fet del teu debut com a go-go, se't veia una mica tens malgrat tot, els nervis del directe?

Taverna Popular La Falcata ha dit...

Des de la Taverna La Falcata venerem l'aparició del profeta Prenafeta així com també dels seus il·lusionats acompanyants, que del cor de l'exèrcit roig semblaven trets.
Visca la festa, el folklore i la faràndula!
Visca la Terra!
Visca la Falcata!

PD: Juntxis al poder!