Assemblea de la CGT de Ponent

Sota una pancarta amb el lema: "només hi ha un camí: DIGNITAT I LLUITA" avui hem dut a terme, al local del sindicat de l'Avinguda Catalunya, l'assemblea de la CGT de Ponent on hem esboçat les linees de treball futures i on s'ha renovat el secretariat permanent.

Una cinquantena de persones ens hem trobat per discutir i debatre sobre les diverses ponències presentades i per concretar com hem de tirar endavant aquest projecte comú que ja compta amb gairebé quatre-cents afiliats i afiliades i que com ha dit el Paco, component indispensable d'aquest motor , constitueix un dels sindicats mes significatius de Ponent.

Tal com ha dit el Bruno, el secretari general de la CGT de Catalunya, ens trobem amb un moment difícil però també esperançador. Difícil pels acomiadaments que ja s'anuncien per tal de que els empresaris no disminueixin el seu benefici anual i que farà que haguem d'esmerçar moltes energíes en la defensa dels llocs de treball. Difícil per les succesives privatitzacions que continuen sense aturar-se i que precaritzen els llocs de treball de les empreses que passen a capital privat, i difícil perquè enmig de tot això, els que haurien de ser teòricament els i les nostres representants/es aproven solucions com les 65 hores setmanals (que de ben segur ells no compliran).

Però també és esperançador. Aquesta "crisis" ha fet una cosa que fins ara semblava impensable i es que la gent quan diguis la paraula capitalisme ja no et miri com un bitxo raro i que, com a mínim, es parin a pensar el que vol dir.

Es aqui on nosaltres tenim camp per difondre la idea, el nostre missatge, per incidir sobre una població mes atenta que abans per escoltar les alternatives, i ho hem de fer. La CGT es planteja focalitzar la seva lluita en la denúncia d'aquest sistema amb campanyes com les de la lluita contra les 65 hores, les privatitzacions o una ILP per evitar que l'article 52 o 56 de l'Estatut dels Treballadors permeti als empresaris "fer neteja", campanyes que han de servir de palanca en aquesta lluita de caire mes global en la denúncia d'aquest sistema.

El nou secretariat de Ponent te, doncs, molta feina per fer però les persones que la conformen, el Luís, la Blanca, el Josep Ramon, el Jose Ignacio o l'Anna han demostrat en les seves seccions sindicals o en els moviments socials dels que formen part, la seva vàlua i capacitat de treball i lluita. Les ponències, aprovades per unanimitat, els hi donen les eines perque aquestes persones, en secretaria col·legiada i amb el suport indisoensable de l'Assemblea, començin a caminar.