El dia 20 de novembre del 2006 es lliuraven a l’Ajuntament de Lleida 1500 signatures per demanar al govern municipal “la retirada dels símbols que, encara ara, recorden aquest règim feixista i que són presents a la nostra ciutat tant en els noms de carrers, en blocs de pisos o en monuments”. Conjuntament a les signatures s’adjuntava una relació de tota la terminologia feixista present en aquells moments a la ciutat de Lleida on hi destacava, entre d’altres, el monòlit construït “como perenne recuerdo a los que cautivos en ella ofrendaron su vida por Dios y por España”.
Aquesta recollida de signatures formava part d’una campanya iniciada amb anterioritat per organitzacions com la CGT o l’Assemblea de Joves i continuada per d’altres per la Candidatura d’Unitat Popular de Lleida. Una campanya que ha estat de denuncia constant al llarg d’aquests 6 anys contra l’existència dels símbols feixistes i on es van dur a terme, a banda de la recollida de signatures, concentracions, actes de denúncia, peticions a la Paeria o substitucions de les plaques que encara ara, conserven el nom dels alcaldes que varen governar Lleida sota el règim del general Franco.
L’inici de la campanya fou el 30 de gener de 2002, quan a comissió especial de denominació de carrers, amb els vots de PSC-PSOE, ICV, PP i CiU aprovava el nom de Casimiro Sangenís per un dels nous carrers a construir en l’ampliació de Pardinyes, prop dels Barris Nord, un Sangenís que a banda de haver estat alcalde de Lleida sota el feixisme de l’any 1967 al 1974, fou també voluntari a les ordres de l’exèrcit feixista, president de la Diputació i que pels seus “mèrits” fou àmpliament recompensat per la dictadura amb la Medalla de la Campaña, de la Cruz Roja del Mérito Militar i de la Cruz de Guerra, de la Cruz de Caballero del Orden de Cisneros i de la encomienda del Mérito Civil.
Fou en aquells moments quan el llavors alcalde de Lleida, el Sr. Antoni Siurana, declarà que “la ciutat esta per sobre d’aquests temes” i que s’havia de fer “abstracció de les ideologies dels alcaldes”. Ara, 6 anys després, el Paer en cap, sr. Angel Ros, preguntat per la retirada dels noms dels alcaldes feixistes dels carrers de Lleida declara "Aquesta gent te carrers dedicats no per ser franquistes, sinó pel que van fer per Lleida. Les èpoques i les persones no son el mateix ".
Ens agradaria que el sr. Ros fes públic quin mèrit feu, per exemple, l’Alcalde Recasens, que ocupà el càrrec de Paer en cap un dia, el 18 de juliol del 1936 i que fou l’organitzador de la trama civil del cop militar per tenir l’honor de posar nom a una avinguda de la nostra ciutat, o el més que demòcrata Ramon Areny i Batlle, alcalde de Lleida de 1939 a 1941 durant el mandat del qual existiren a Lleida (a banda de la presó), 3 camps de concentració i on, sota el seu mandat i fins l’any 1945, 558 persones foren afusellades (148 sense judici), 169 persones moriren a la presó i 359 persones foren expedientades pel Tribunal de Responsabilitats polítiques.
Des del 2002 fins ara ni PSC, ni CiU, ni ERC, ni ICV ni, òbviament, el PP, han dut a terme cap iniciativa per començar la substitució dels símbols feixistes de la nostra ciutat. Només la feina constant de diferents organitzacions, d’on cal destacar sense cap mena de dubte l’Assemblea de Joves de Lleida, i el suport de més 1500 ciutadans han iniciat el camí perquè Lleida es vegi lliure d’aquesta simbologia.
Encara queda molt de camí, cal substituir el noms dels feixistes dels nostres carrers, cal retirar la medalla d’or que la Paeria concedí al dictador Franco i cal que la Diputació retiri també el títol de “Presidente Honorario de la Diputación de Lérida” concedit a Franco l’any 1942 i la “Medalla de Oro de la Província”. Les lleidatanes i lleidatans hem demostrat que junts es possible, hem aconseguit l’enderroc del monòlit feixista i ara mes enllà del corporativisme de determinats polítics, cal continuar amb la resta.
Aquesta recollida de signatures formava part d’una campanya iniciada amb anterioritat per organitzacions com la CGT o l’Assemblea de Joves i continuada per d’altres per la Candidatura d’Unitat Popular de Lleida. Una campanya que ha estat de denuncia constant al llarg d’aquests 6 anys contra l’existència dels símbols feixistes i on es van dur a terme, a banda de la recollida de signatures, concentracions, actes de denúncia, peticions a la Paeria o substitucions de les plaques que encara ara, conserven el nom dels alcaldes que varen governar Lleida sota el règim del general Franco.
L’inici de la campanya fou el 30 de gener de 2002, quan a comissió especial de denominació de carrers, amb els vots de PSC-PSOE, ICV, PP i CiU aprovava el nom de Casimiro Sangenís per un dels nous carrers a construir en l’ampliació de Pardinyes, prop dels Barris Nord, un Sangenís que a banda de haver estat alcalde de Lleida sota el feixisme de l’any 1967 al 1974, fou també voluntari a les ordres de l’exèrcit feixista, president de la Diputació i que pels seus “mèrits” fou àmpliament recompensat per la dictadura amb la Medalla de la Campaña, de la Cruz Roja del Mérito Militar i de la Cruz de Guerra, de la Cruz de Caballero del Orden de Cisneros i de la encomienda del Mérito Civil.
Fou en aquells moments quan el llavors alcalde de Lleida, el Sr. Antoni Siurana, declarà que “la ciutat esta per sobre d’aquests temes” i que s’havia de fer “abstracció de les ideologies dels alcaldes”. Ara, 6 anys després, el Paer en cap, sr. Angel Ros, preguntat per la retirada dels noms dels alcaldes feixistes dels carrers de Lleida declara "Aquesta gent te carrers dedicats no per ser franquistes, sinó pel que van fer per Lleida. Les èpoques i les persones no son el mateix ".
Ens agradaria que el sr. Ros fes públic quin mèrit feu, per exemple, l’Alcalde Recasens, que ocupà el càrrec de Paer en cap un dia, el 18 de juliol del 1936 i que fou l’organitzador de la trama civil del cop militar per tenir l’honor de posar nom a una avinguda de la nostra ciutat, o el més que demòcrata Ramon Areny i Batlle, alcalde de Lleida de 1939 a 1941 durant el mandat del qual existiren a Lleida (a banda de la presó), 3 camps de concentració i on, sota el seu mandat i fins l’any 1945, 558 persones foren afusellades (148 sense judici), 169 persones moriren a la presó i 359 persones foren expedientades pel Tribunal de Responsabilitats polítiques.
Des del 2002 fins ara ni PSC, ni CiU, ni ERC, ni ICV ni, òbviament, el PP, han dut a terme cap iniciativa per començar la substitució dels símbols feixistes de la nostra ciutat. Només la feina constant de diferents organitzacions, d’on cal destacar sense cap mena de dubte l’Assemblea de Joves de Lleida, i el suport de més 1500 ciutadans han iniciat el camí perquè Lleida es vegi lliure d’aquesta simbologia.
Encara queda molt de camí, cal substituir el noms dels feixistes dels nostres carrers, cal retirar la medalla d’or que la Paeria concedí al dictador Franco i cal que la Diputació retiri també el títol de “Presidente Honorario de la Diputación de Lérida” concedit a Franco l’any 1942 i la “Medalla de Oro de la Província”. Les lleidatanes i lleidatans hem demostrat que junts es possible, hem aconseguit l’enderroc del monòlit feixista i ara mes enllà del corporativisme de determinats polítics, cal continuar amb la resta.
4 comentaris:
Bravo, que no en quedi ni un. Ara, que haguem hagut d'esperar trenta anys, fa una mala olor terrible.
jordimartifont
Ho sento Pau , però discrepo totalment. Jo almenys vaig veure clar que el monolit despareixeria quan un ex-regidor del pesoe em va ensenyar els plànols del què havia de ser la nova plça Cervantes. Una cosa és que ens n'alegrem de que facin fora aquella icona feixista, l'altra és creure que els moviments socials hi tenen a veure. Ho sento però jo ho veig així, una abraçada prioratina i salut!!!!
De ben segur que la pressió popular no ha fet que el tombessin però estci segur que, almenys en una part, hi ha cintribuit.
Només cal veure que l'alcalde i els regisodrs que parlaven anteriorment de que no era un monòlit feixista perque se'n havia desprovist dels símbols, després d'enderrocar-lo parlaven de la desaparició d'un simbol franquista, significatiu?
Continuo sentint-ho però no ho veig així. Anomenar "pressió popular" a les diverses campanyes i accions vers el monólit saps que seria molt analitzable. Després, el què és significatiu és que si li diuen franquista nomès és per tot l'assunmpte mediàtic de la memòria Històrica, no per les campanyes. Fa dos setmanes al meu poble van ficar la placa de la fossa comuna dels soldats republicans, i l'únic que feu l'alcalde fou ficar-se les medalles de la gent que s'ho havia currat. Lo mateix que aquí.
Són així Pau aqueta gent, són més idealistes que nosaltres perquè la seua idea són los diners. I al damunt guanyen. Reitero l'abraçada i salut!!!
Publica un comentari a l'entrada