dilluns, 5 de gener de 2009

Notícies des de Gaza


Acabo de parlar amb el Fayez. Es el que te això del mòbil, sembla impensable que, la nit de reis, pugi parlar amb ell a milers de quilòmetres de distància i enmig d'una incursió de l'exèrcit israelià.


Hem comenta que porten tres dies tancats en una mateixa habitació de la casa ell, la seva dona, els seus fills i la familia del seu germà perque viuen prop d'un membre de Hamàs i l'exèrcit d'Israel els va dir que marxessin. Tres dies sense llum (i per tant tampoc aigua), amb por sota el soroll constant de les bombes.


Avui els soldats passen aprop de casa seva, es senten trets de fusell i d'obús, sense distincions -com diu ell- entre els milicians de Hamàs i la població civil en aquesta guerra que esta destruint la franja de Gaza i provocant, de moment, mes de 500 morts la gran majoria civils.


Avui ha anat a l'Hospital a veure si podia ajudar, va ser allí on fa anys van matar al seu germà. Va anar a socòrrer uns ferits per un mísil disparat des d'un avió i en va caure un de segon. No ha pogut fer res, no tenen medicines ni llits ni res. El Fayez te por i esta trist, trist de veure l'hospital ple de cadàvers de gent gran i nens.


Li he demanat que podiem fer, diu que protestem al nostre govern i fem veure a tothom la masacre que es du a terme, el fa molt content que al principat s'organitzin concentracions. Saber que algú a fora de Gaza pensa amb ells es l'únic que els queda.


Dijous passat vaig parlar amb la Leila, viu aprop d'un dels hospitals bombardejats. Les finestes de casa seva s'han fet miques. Avui l'he trucat, no te linea.