dilluns, 12 de gener de 2009

Un pas en positiu


Aquest diumenge ens hem tornat a trobar a Mataró. Gairebé 300 militants de la CUP hem anat a l’institut Miquel Badia per dur-hi a terme l’Assemblea Nacional Extraordinària i debatre sobre les 4 ponències presentades: “Pas a pas, pas valent” de la CUP de Berga, “Ponència estratègica, línia política”, redactada per CUP Badalona, CUP Cerdanyola del Vallès-Ripollet, CUP Sabadell, “Unitat Popular i municipalisme d’alliberament”, redactada per Vila de Capellades-CUP, CUP Martorell, UM-9 Ribes, CUP Sallent, CUP Valls, CUP Vilafranca del Penedès, CUP Vilanova i la Geltrú i la presentada per la CUP de Sant Celoni, la CUP de Manresa i la CUP de Lleida "La CUP: l'Alternativa necessària".
En primer lloc entenc que és de justícia agrair la feinada que han dut a terme les companyes i companys de Mataró, organitzar un acte com aquest no és gens fàcil i cal dir que tot ha funcionat a la perfecció.

L’Assemblea s’ha iniciat amb un suport unànime al company David de Vilafranca del Penedès a qui volen empresonar per motius polítics, mostrant-li tot el nostre suport.

La jornada ha discorregut amb normalitat, amb un debat viu i participatiu que s’ha allargat durant 5 hores i un resultat positiu i esperançador. Un d’aquests aspectes positius ha estat, sense cap dubte, el fet de que tot i existir opinions diferents el debat s’ha dut a terme en tot moment des del respecte. Potser el fet d'haver de decidir entre 4 ponències redactades en un curt espai de temps i sense possibilitat d'esmena "in situ" l’ha encorsetat, en part, aquest debat tan important.

La ponència finalment aprovada i ratificada per més d'un 60% de la militància ha estat la presentada per Sant Celoni, Manresa i l’assemblea de la qual en formo part, Lleida. És una ponència amb un clar sentir de servir com a punt d'equilibri necessari i de crear un espai de confluència on totes les sensibilitats existents dins de la CUP s'hi sentin còmodes. És amb aquest esperit que durant la seva confecció ens vàrem reunir amb la resta de ponències i vam incorporar aquelles parts que els mateixos redactors d’aquestes ens van assenyalar com a importants, sense que això signifiqués alterar de manera substancial aquest equilibri que volia transmetre la nostra.


Un dels punts que vàrem considerar imprescindibles des d'un primer moment, va ser no parlar del tema electoral en la ponència i fou per un motiu bàsic. Entenem que cap projecte polític es pot estructurar sobre la base d'anar o no a unes eleccions, aquestes han de ser un mitjà i mai el fi, i per tant, les tres assemblees teníem clar que primer havíem de decidir el que volíem ser i després, si s'escau, decidir entre tots de la manera més assambleària i participativa de concórrer a comtesses electorals supramunicipals, malgrat que jo, en l’actualitat, no en soc partidari.


La ponència aprovada traspua en cada una de les seves paraules, frases i paràgrafs el que entenem que són els elements essencials de la CUP: l'assamblearisme, el funcionament de baix cap dalt, la nostra estructura necessàriament horitzontal i la força en el treball localcom a base sobre la que construir i edificar el nostre discurs nacional. Parla també de la coordinació imprescindible amb la resta de l'esquerra independentista mitjançant un òrgan com la Taula de l'Esquerra Independentista i del necessari treball colze a colze amb els moviments socials transformadors i anticapitalistes.


El temps ha estat curt i ha quedat molt per parlar i escriure. Ara, un cop acabat el debat, cal treballar tenint en compte totes i cadascuna de les sensibilitats expressades en l'Assemblea i avançar, partint d’aquest text, pas a pas construint, com sempre hem fet, des de labase, el nostre discurs nacional i la nostra organització amb cohesió, debat i diàleg.


Altres comentaris sobre l'Assemblea:

http://tonirico.blogspot.com/

2 comentaris:

Jordi Navarro Morera ha dit...

Estic d'acord en un 100% amb els teus plantejaments, la ponència escollida i ratificada per més del 60% de la militància acreditada és la ponència del consens, el seny i la que més aposta pel futur.
Per tant en aquest sentit personalment estic satisfet. Caldrà ara continuar treballant colze a colze amb els moviments socials, veinals, sindicals....i bastir una autèntica alternativa social i política en aquest país, que desplegui un discurs engrescador i creïble. Poc a poc i anar construïnt de baix a dalt, tot arribarà.

Anònim ha dit...

Alternativa i necessària. Valgui la redundància, crec que la ponència de Lleida-Manresa-Santceloni és les dues coses, perquè calia trobar una postura intermitja entre prémer l'accelerador o restar immòbil i per tant en vies d'extinció políticament parlant. I penso que la vostra ponència ha aconseguit això: fer les coses bé i sense presses ni pressions però fer-les! Crec que si ara fem els deures que apunteu al text com a nova línia estratègica de la-les cup-s, aconseguirem que la cup sigui per fi una alternativa real i, vist el panorama polític als ppcc, necessària per a tots i totes, per a l'EI, per als moviments socials i per la independència del nostre país. Salut i molts encerts!