dimecres, 18 de març de 2009

Les ARE van caient


El 13 de març el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya ha aprovat definitivament el planejament previst en els ARE restant finalment 68 Àrees Residencials Estratègiques en 60 municipis davant de les 100 en 86 municipis que es van anunciar, el febrer de 2008, des del mateix Departament.

Les ARE suposen una vulneració de l’autonomia local ja que els municipis no han pogut decidir ni la requalificació del sòl, ni la ubicació exacta d’aquest nou ús residencial, ni el nombre de nous habitatges i nous carrers que estaven disposats a assumir, ni la tipologia de pisos que els convenia a les demandes socials del seu poble o ciutat, ja que totes i cada una d’aquestes decisions han vingut imposades des de la Generalitat. Així doncs aquesta modificació del pla General d’Ordenació Urbana s’ha fet per la porta de darrera, sense participació pública perceptiva ni debat ciutadà, creant terreny urbanitzable en llocs no previstos en el PGOU i en d’altres casos modificant les densitats o característiques aprovades.

Aquestes Àrees son un dels punts del Pacte Nacional de l’Habitatge, curiosament el que s’ha desenvolupat amb mes rapidesa, deixant de banda altres opcions com el foment, per exemple, la rehabilitació o la introducció al mercat de pisos buits, apostant un cop més per la construcció com a sortida a la crisis i una continuïtat en el model de creixement urbanístic insostenible i especulatiu que s’està duent a terme fins avui

Malgrat tot, aquestes AREs ens deixen bones experiències i exemples de que sovint les persones tenen mes seny que aquells que diuen governar-les des de les institucions, i es que en la absoluta totalitat dels municipis on s’han realitzat consultes populars aquestes han estat rebutjades per una amplia majoria social, com en el cas, per exemple de Tordera amb un 88%, Sant Celoni amb un 69 % o Ripoll amb un 70%.

El degoteig d’AREs que han anat desapareixent des de la seva presentació pública es constant i, malgrat la seva aprovació definitiva, les diverses campanyes de mobilització que es van endegant des dels municipis fa pensar que encara en continuaran caient.