Seguint les mobilitzacions dels darrers dies dutes a terme pels estudiants que s'oposen al pla Bolonya i molt especialment en dates anteriors a la darrera manifestació que havia de passar per la rambla, hem va venir al cap les mobilitzacions dutes a terme per la desfilada militar del 27 de maig a Barcelona l'any 2000. En les prèvies a la manifestació contra aquesta desfilada tots els mitjans de comunicació anaven plens de l'apocalipsi que s'anava a produir. La Razon, exemple d'imparcialitat informativa, portava en titulars "Autobuses con activistas de Jarrai llegaron a Barcelona para reventar el desfile militar". La fera ferotge anava cap a Barcelona a sumir-la en el caos i la destrucció.
Doncs be, salvant les distàncies, els dies previs a la darrera manifestació la Conselleria d'Interior ha estat emetent contínuament missatges sobre la destrucció que estava a punt de caure per part d'uns estudiants (afegint sempre que hi havia una minoria amb bona fe) que volien tant si com no baixar per les rambles (que no oblidem que es tracta d'una via pública com ho es, per exemple, la via Laietana) als que se'ls unirien els temuts grups anti-sistema.
Per evitar que la massa descontrolada ho trinxés tot al seu pas la Conselleria d'Interior va procedir a barrar el carrer i desplegar nombrosos efectius dels mossos d'esquadra per protegir a ciutadania i comerços. Dos dies abans les ràdios i els diaris n'anaven plens fent entrevistes als comerciants atemorits que deien que ho tancarien i reproduint fil per randa els missatges d'alarma del govern, que cridava a no estar per la zona durant el desenvolupament de la mani.
L’estratègia clarament destinada a criminalitzar els estudiants desallotjats violentament del rectorat de la UB semblava que començava a fer efecte, aquells estudiants pacífics i carregats de raons que rebien càrregues policials es convertien, de la nit al dia, en una mena de guerrilla urbana disposada a portar la kale borroka a la ciutat comtal. Els estudiants que, conjuntament amb professors i PAS, porten anys lluitant per una universitat pública i no elitista, eren, de cop convertits en el de sempre, els ANTI - el que sigui, (Bolonya, diàleg....).
La manifestació que han dut a terme ha estat un exemple, ha deixat als membres del Tripartit amb un pam de nas i els ha desarmat un cop més. Milers de persones al carrer en manifestació pacífica han reclamat, un cop mes, que s'aturi el Pla Bolonya demostrant que les porres no fan recular a la raó.
Cal felicitar-se de la lluita dels estudiants. El debat sobre el que significa Bolonya i sobre la necessitat d'aturar la constant privatització de la universitat continua ocupant les portades de diaris i ocupa tertúlies de ràdios i televisions posant a la llum pública el que molts volen que passi el més ràpid i desapercebut possible.
Doncs be, salvant les distàncies, els dies previs a la darrera manifestació la Conselleria d'Interior ha estat emetent contínuament missatges sobre la destrucció que estava a punt de caure per part d'uns estudiants (afegint sempre que hi havia una minoria amb bona fe) que volien tant si com no baixar per les rambles (que no oblidem que es tracta d'una via pública com ho es, per exemple, la via Laietana) als que se'ls unirien els temuts grups anti-sistema.
Per evitar que la massa descontrolada ho trinxés tot al seu pas la Conselleria d'Interior va procedir a barrar el carrer i desplegar nombrosos efectius dels mossos d'esquadra per protegir a ciutadania i comerços. Dos dies abans les ràdios i els diaris n'anaven plens fent entrevistes als comerciants atemorits que deien que ho tancarien i reproduint fil per randa els missatges d'alarma del govern, que cridava a no estar per la zona durant el desenvolupament de la mani.
L’estratègia clarament destinada a criminalitzar els estudiants desallotjats violentament del rectorat de la UB semblava que començava a fer efecte, aquells estudiants pacífics i carregats de raons que rebien càrregues policials es convertien, de la nit al dia, en una mena de guerrilla urbana disposada a portar la kale borroka a la ciutat comtal. Els estudiants que, conjuntament amb professors i PAS, porten anys lluitant per una universitat pública i no elitista, eren, de cop convertits en el de sempre, els ANTI - el que sigui, (Bolonya, diàleg....).
La manifestació que han dut a terme ha estat un exemple, ha deixat als membres del Tripartit amb un pam de nas i els ha desarmat un cop més. Milers de persones al carrer en manifestació pacífica han reclamat, un cop mes, que s'aturi el Pla Bolonya demostrant que les porres no fan recular a la raó.
Cal felicitar-se de la lluita dels estudiants. El debat sobre el que significa Bolonya i sobre la necessitat d'aturar la constant privatització de la universitat continua ocupant les portades de diaris i ocupa tertúlies de ràdios i televisions posant a la llum pública el que molts volen que passi el més ràpid i desapercebut possible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada