dimarts, 14 d’abril de 2009

Un dret a decidir de pa sucat amb oli


El 31 de març s’anunciava que el govern de la Generalitat aprovava l’avantprojecte de Llei de consultes populars per via de referèndum on, segons ens diuen, es podran consultar qüestions de transcendència especial en els àmbits català i municipal. Esquerra, que n’ha fet una de les seves apostes per aquesta legislatura, declarava en boca del Conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs, que “serà un instrument per promoure el dret a decidir i per lluitar contra la desafecció política”.


A primera vista aquest avantprojecte sembla un bon inici per que la ciutadania participi de la vida política mes enllà de dipositar un vot a les urnes cada 4 anys i sembla també una esperança per poder endegar consultes de caire sobiranista, doncs no, aquesta proposta de llei te dos grans errors que la fan, com a mínim, poc útil pels fins que justifiquen la seva creació.


D’una banda l’argument de la participació de la ciutadania en la vida política. L’avantprojecte de Llei fixa que es pot demanar la convocatòria d’un referèndum (entre d’altres mecanismes) amb la signatura del 3% de la població del Principat (unes 200000) i que posteriorment el Parlament li haurà de donar el vist-i-plau per majoria absoluta.


Ja hi som, ho sigui que endeguem un procés participatiu per acabar al cap de carrer, mobilitzem 200000 persones o més i després resulta que això es pot quedar en un no del Parlament i espavil!, i per si fos poc, en cas que el referèndum es dugui a terme el seu resultat no es vinculant. Hem sembla una curiosa manera de fomentar la participació i lluitar contra la desafecció política.


El segon aspecte a considerar es aquesta suposada possibilitat de promoure, per exemple, una consulta sobre el dret a decidir. Fer-se es pot fer, ara, sempre que ens donin permís ja que com s’especifica en l’avantprojecte de llei, en el cas d’àmbit català serà menester disposar de l’autorització del Govern de l’Estat per tal de poder-les dur a terme.


El Secretari de formació i diputat d’ERC al Parlament, Pere Aragonès deia, respecta a aquest projecte de Llei que “ és la plasmació jurídica que el debat ha passat a Catalunya del peix al cove autonomista al dret a decidir”. Caldria afegir amb el permís de l’Estat i del Parlament de Catalunya.