dimarts, 1 de desembre de 2009

Volen dir Espanya


Quan l’anomenada Brunete Mediàtica respon als diaris catalans amb unes editorials en defensa de la Constitució, volen dir Espanya, volen apel·lar a la defensa d’aquell Estat jacobí i homogeni que desitgen i pel qual ja porten molts anys batallant.
I del que no s’han adonat és que els dotze diaris del Principat el que han fet és la darrera crida en favor de l’autonomisme, a favor de la integració d’una comunitat autònoma en el que alguns encara somien, una Espanya federal respectuosa amb les diferències de les nacions i territoris que la componen.
Malauradament per a ells, no hi ha ningú a l’altra banda, i si com se sol dir, dos no es barallen si un no vol, en aquest cas només és una de les parts qui demana aquesta mena de coexistència. Aquest federalisme desitjat no existeix. Tant es així que cap dels mitjans de comunicació diguem-ne “progressistes” de la resta de l’Estat Espanyol han malgastat ni un gram de tinta en defensa d’aquell text anomenat Estatut que, després de successives retallades, ha quedat reduït a gairebé paper de fumar.
Mes enllà de veure les diferències nacionals com quelcom positiu, les dretes i també part de les esquerres de l’Estat espanyol les veuen com un perill constant i com un enemic a combatre, com si de la darrera colònia espanyola es tractés. És evident doncs, l’esgotament de la via autonomista i, tal com demostren les darreres iniciatives com les consultes populars, les catalanes i catalans, sortosament, comencem a fer passos en direcció a la nostra sobirania.

2 comentaris:

Ruben Cobo ha dit...

Està clar Pau, el que no els agrada de l'Estatut Català no és que sigui estatut sinó que sigui català.

Mentre aquí alguns encara busquen l'encaix a Espanya (i em ve ara al cap la cara del Yuguero al debat de l'altre dia dient -sense desencaixar-se- allò lamentablement tant nostrat de que es sentia tant espanyol com català) a Espanya tenen claríssim com hem d'encaixar-hi: amb submissió, sense personalitat pròpia i, per descomptat, en castellà.

Avui sentia a l'APM -un programa que passa per ser un zapping però que tot sovint acaba sent una analisi sense concessions dels mitjans de Madrid- una intervenció de la Isabel Sansebastian, gran democrat on les hi hagi, fent els exabruptes més indecents del món per no se quines declaracions del Montilla: "Quien se ha creido que es ese señor para hablar en nombre de los catalanes", "no havia ocurrido una cosa tan grave en este país desde el 23 F", "Catalunya parece un Reich". Suposo que aquesta senyora (si se'n pot dir així d'algu que cada cop que obre la boca només li surt que merda) comsidera que Montilla no pot parlar en nom dels catalans perquè l'han votat els catalans, potser, pel concepte de democràcia espanyol, seria molt més apropiat que el president de la generalitat catalana el votessim entre tots els espanyols, llavors seria veritablment representatiu de la voluntat del poble, ja se sap que quan més gent vota més democrata s'és.

En definitiva, aquest és el problema amb els democrates de nova fornada, per molt que passin trenta anys encara hi ha conceptes que en la seva retrograda ment sonen confusos.

Apa, salut!

kira ha dit...

Molt encertada la reflexió sobre el gest unitari de les editorials, en efecte mentre els diaris feien la darrera crida a l'autonomisme i l'encaix espanyol de catalunya, a l'altra banda els hi arribava ben bé el contrari, com si de sobte els mitjans esmentats -gens sospitosos de treballar en pro sinó sovint en contra de l'independentisme- els estiguessin eviant un missatge sobiranista i amenaçant. I a partir d'aquí, sobren els comentaris, perquè quan ni tan sols hi ha capacitat per entendre el missatge, tant s'hi val que es digui, sinó com molt bé diu el ruben qui ho digui, i en aquest qui el poble català apareix a ulls espanyols com un bloc unitari i sobiranista, tant de bo fos cert! però perquè no aprofitar-ho? que no ens preocupi en absolut aquesta actitud d'espanya, doncs el dia en que ens entenguin, aquell dia haurem deixat de ser poble!