diumenge, 14 de febrer de 2010

Memòria per assenyalar


Una de les raons d’escriure “EPOCA, un exèrcit a l’ombra” fou la de dur a terme un petit exercici de recuperació d’una memòria que és col·lectiva, el d’una lluita d’un bon grapat de persones i organitzacions contra una transició que suposà pactes i claudicacions i que ens ha dut a aquest atzucac autonomista en el que ens trobem actualment.

Un projecte col·lectiu composat per desenes de persones, moltes de les quals continuen anònimes, (algunes d’elles volgudament) , però sense les quals no s’hagués pogut bastir, i que, per formar-ne part, hagueren de patir exili, presó i repressió. Una part d’aquest llibre, de ben segur, es per que els que encara hi son no pateixin l’amnèsia de tot un moviment envers els qui ja han marxat.

Malgrat tot, estic convençut (i penso que el Ferran també) que la memòria ha de servir també per assenyalar, així doncs, mes enllà dels noms més coneguts que formaren part públicament de l’estructura orgànica del règim feixista, en el llibre n’apareixen d’altres que vam considerar que calia posar.

Segurament molta gent de fora de Ponent desconeix qui son alguns dels noms que s’esmenten en el llibre, noms de persones que un dia van compartir militància i qui sap si alguna cosa més amb els protagonistes del llibre i que després, per un bon lloc en un partit, un sou i una cadira en una institució, van negar i fins i tot oblidar a les seves companyes i companys.

La recuperació de la memòria s’ha de dur a terme per no oblidar el que alguns voldrien soterrat, cal també memòria per assenyalar.