Ja passa dels 80 anys i li queden poques coses noves per fer. Sota un cos fràgil i una memòria que poc a poc se li exilia, la Carmeta, una persona entranyable i tendra, és filla del franquisme i de la por.
Fou una més dels nens i nenes de la guerra, l’exili i el franquisme. Una de les supervivents de la massacre del Liceu Escolar (l’escola racionalista lleidatana que els feixistes van bombardejar per deixar-hi mes de 50 nenes i nens morts, molts d’ells companys seus de classe). Una més de les nenes de la retirada, després de creuar la frontera entre l’Estat Espanyol i França amb 9 anys i l’única companyia de la seva germana petita. I una més de les exiliades en un orfenat de la Catalunya Nord durant mesos.
La seva ha estat, com en tants d’altres casos, una catalanitat amagada sota les quatre parets de casa. Els anhels i ideals transmesos i compartits de pares a fills es van recloure en l’àmbit d’allò estrictament privat sota la por de la dictadura feixista de Franco.
Aquest diumenge, finalment, ha pogut respondre la pregunta que mai ningú li havia formulat. Ho ha fet caminant lentament des de casa seva els prop de 100 metres que la separaven d’un col·legi electoral per tal de realitzar el que, de ben segur, serà un dels darrers actes de sobirania personal que durà a terme.
Hores després de votar i abans de finalitzar la consulta, l’alcalde de Lleida, el Sr. Àngel Ros, afirmava, referint-se a les lleidatanes i lleidatans que no havien acudit a les urnes que “els catalans hem demostrat seny amb el futur del país i defensarem en rauxa el nostre Estatut” i que Catalunya ha demostrat “que no vol aventures que no sap on van”.
La meva àvia no té seny i ja tampoc té por. La meva àvia té dignitat.
Fou una més dels nens i nenes de la guerra, l’exili i el franquisme. Una de les supervivents de la massacre del Liceu Escolar (l’escola racionalista lleidatana que els feixistes van bombardejar per deixar-hi mes de 50 nenes i nens morts, molts d’ells companys seus de classe). Una més de les nenes de la retirada, després de creuar la frontera entre l’Estat Espanyol i França amb 9 anys i l’única companyia de la seva germana petita. I una més de les exiliades en un orfenat de la Catalunya Nord durant mesos.
La seva ha estat, com en tants d’altres casos, una catalanitat amagada sota les quatre parets de casa. Els anhels i ideals transmesos i compartits de pares a fills es van recloure en l’àmbit d’allò estrictament privat sota la por de la dictadura feixista de Franco.
Aquest diumenge, finalment, ha pogut respondre la pregunta que mai ningú li havia formulat. Ho ha fet caminant lentament des de casa seva els prop de 100 metres que la separaven d’un col·legi electoral per tal de realitzar el que, de ben segur, serà un dels darrers actes de sobirania personal que durà a terme.
Hores després de votar i abans de finalitzar la consulta, l’alcalde de Lleida, el Sr. Àngel Ros, afirmava, referint-se a les lleidatanes i lleidatans que no havien acudit a les urnes que “els catalans hem demostrat seny amb el futur del país i defensarem en rauxa el nostre Estatut” i que Catalunya ha demostrat “que no vol aventures que no sap on van”.
La meva àvia no té seny i ja tampoc té por. La meva àvia té dignitat.
6 comentaris:
molt bo. Mereixeria una difusio en un diari d'àmbit general...
La teva àvia és un sol de primavera i aquest alcalde és la foscor personificada!
El primer secretari de l’Agrupació del PSC de Lleida i membre de la Comissió Executiva del partit, Àngel Ros, ha afirmat avui que “els catalans hem demostrat seny amb el futur del país i defensarem en rauxa el nostre Estatut”, en referència a les consultes independentistes. Àngel Ros ha assegurat que “els nostre país té una via clara d’autogovern, que és l’Estatut. El PSC defensarà la seva constitucionalitat, esperem que amb el suport de totes les forces polítiques”.
En relació a la posició d’altres formacions polítiques respecte el referèndum d’aquest diumenge, Ros ha apuntat que “em preocupa que CiU plantegi dobles visions, que defensi les consultes independentistes, perquè és incongruent amb plantejaments de pactes amb el PP”.
Finalment, Àngel Ros ha afirmat que “els catalans no volem aventures que no sabem on porten, amb consultes que respectem i són legítimes, però que no tenen base legal” i ha puntualitzat que “la nostra via és l’Estatut, que s’ha de complir íntegrament”.
Molt bona entrada Pau m'ha agradat molt, l'he vist des de AraPonent.cat
Eloi
Molt bé amiguet, dis-li a la Carmeta que no pateixi, que guanyarem!
Final colpidor d'un article brillant i preciós, que ens ha emocionat a tots els i les qui coneixem la Carmeta, la seva vida i ara la seva malaltia. Això sí és seny: valentia i lucidesa d'un nét que l'estima i la respecta.
Publica un comentari a l'entrada