dimarts, 4 de maig de 2010

El vel de la hipocresia


Vagi d’avançada que considero el vel islàmic o qualsevol altra de les seves variants un atemptat conta la dignitat de la dona. Malgrat tot, la campanya desfermada en contra de l’ús d’aquesta peça de roba a les aules o als espais públics em sembla d’una hipocresia insultant, ja que els mateixos que fa pocs anys demanaven una escola segregada per sexes (i que continuen portant els seus fills i filles a escoles privades d’elit exclusives i diferents per a nens i nenes), són els que ara posen el crit al cel perquè algunes noies portin vel a classe.

I és que només cal veure qui han estat els principals instigadors d’aquesta lluita contra aquest símbol religiós: Sarkozy a França i Esperanza Aguirre a l’Estat espanyol (que cal recordar va ser impulsora d’incorporar el concepte “herència cristiana” en un dels primers esborranys de la Constitució Europea) i que s’han convertit, de la nit al dia, en defensors d'una laïcitat militant que ni ells mateixos es creuen i que és només aplicable a aquelles religions diferents de la seva.
Així doncs, en un centre escolar hi poden accedir nois i noies amb diferents tipus de vestit, piercings, tatuatges, colors i diferent tipus de tallat de cabells, gorres o d’altra indumentària pròpia d’adolescents però a partir d’ara portar el cap tapat amb un mocador podrà suposar la no escolarització o, com a mínim, el trasllat a un altre centre de la noia que el dugui.
El problema de la situació de la dona a l’islam, o almenys en una part d’ell, és molt complex. Que el gènere femení accedeixi en aquesta religió a la igualtat que es mereix serà un procés llarg i difícil. De ben segur que estigmatitzant aquelles que porten vel o amb prohibicions no ajudarem a millorar la situació d’aquestes noies ni aconseguirem avanços significatius en la situació del gènere femení en els sectors mes retrògrads de l’islam.