dijous, 13 de maig de 2010

LA DIAGONAL NO PASSA PER LLEIDA (O M’HO SEMBLA)


Ja cansa. Es molt pesat que a cada informatiu de matí, tarda i nit de qualsevol dels mitjans de comunicació del principat (o d’una bona part) una de les notícies a destacar sigui el procés “participatiu” per decidir el futur de la diagonal, i que s'hem entengui, no ho dic des d’una perspectiva “leridanista” o “lleidatanista” de queixa continua contra la capital per afirmar-nos mes “aragonesos que catalans”, sinó que senzillament entenc que al principat hi ha vida enllà de Barcelona.

De ben segur que es una experiència participativa important on els habitants de Barcelona tenen, per primer cop, la possibilitat de pronunciar-se sobre un aspecte del seu municipi. Un procés que, malgrat la despesa de 2,3 milions d’euros ja ha demostrat les seves mancances tècniques (evidents i clamoroses) i la seva opacitat.

Però el que més hem sorprèn es que fa escassament un mes si que hi va haver un procés participatiu de debò, be de fet van ésser més de 200 processos als més de 200 municipis del principat que van dur a terme la consulta popular per la independència, i malgrat la implicació ciutadana fou molt superior i la suma dels recursos econòmics esmerçats molt inferior als milions d’euros de Barcelona, aquestes no van gaudir del tracte informatiu que s’està donant en aquest cas.

Malgrat tot, el procés endegat a Barcelona esta tenint dos grans virtut, d’una banda ens permet comparar el tractament mediàtic que han donat els mitjans de comunicació (i els grups de pressió que els hi donen suport) entre les dues consultes, l’”oficial”, organitzada per l’Ajuntament i les populars, per les diferents associacions persones i organitzacions de cada municipi.

I de l’altra banda, per qui encara en dubtava, posen de relleu la idea de participació a la que s’ha agafat l’alcalde de Barcelona per evitar la davallada continua en intenció de vot i que comparteix el seu partit i bona part dels partits de l’Ajuntament. Un procés de participació restringit, acotat i dirigit amb dues opcions, les que impliquen el canvi, notablement més afavorides que l’altra.

Aquesta consulta, amb els seus problemes, opacitat i manca de seriositat, han fet encara mes valuoses les anteriors que, en alguns casos, sense cap mena de suport institucional, quan no amb una certa hostilitat com es el cas de Lleida, es van dur endavant amb rigorositat i gran transparència i van permetre la participació de totes i tots els habitants del municipi on es van dur a terme.

3 comentaris:

Vilalta ha dit...

La visió barceloninocèntrica de la realitat induida no és cap novetat, company!
http://blocdelvilalta.blogspot.com/2007/08/hi-ha-vida-ms-enll-de-barcelona.html

Ara també podríem aplicar-ho als mitjans de Lleida ciutat respecte a "la província". Algú s'ha parat a pensar en el ridícul que sona llegir "les lleidatanes" en referència a un equip de bàsquet de la Seu d'Urgell?

Sobre els processos participatius del mes passat em pensava que te n'havies convençut de que tot plegat era cosa de padrines forassenyades...

Ruben Cobo ha dit...

Si més no a nosaltres ens va funcionar el programari i els ordenadors. Potser aquest fet es deu al boicot soterrat de l'ajuntament, al qual haurem d'agraïr al final que no poses tots els seus mitjans a disposció de la plataforma, sense els quals la consulta va anar millor (si més no tècnicament) que amb tots els recursos de l'ajuntament de Barcelona. I tu i la teva companya, que diria aquell, queixant-vos de la manca d'implicació municipal.

kira ha dit...

Aquí la companya, present! Ja saps que ens passa a nosaltres, ens queixem per vici i després ho emmascarem tot amb aquest discurs pseudorevolucionari d'anar per casa.. però ara que no ens sent ningú: és pur vici, creu-me. El regidor de participació de la paeria és una autoritat en el tema consultes i en la participació democràtica en general, per la seva gran sensibilitat, altitud de mires, independència, tarannà assembleari i grans escrúpols per tots coneguts :-)