El 10 J tirem pel dret

El mes passat, després de gairebé 4 llargs anys de deliberacions, es feia pública la sentència emesa pel Tribunal Constitucional envers l’estatut de Catalunya que mutilava, encara més, el text al que el Parlament Espanyol, ja havia passat el ribot.

Així, la demanda de més autogovern aprovada per la gran majoria dels partits del parlament del principat i referendada en un referèndum posterior ha esdevingut, a dia d’avui, un text esquàlid que no aporta avenços significatius respecte el de l’any 1978, mes encara, a mode d’advertència s’hi afegeix fins a 8 vegades el concepte de la 'indisoluble unidad de España'.

I que ens esperàvem? Es una novetat que Espanya Ha donat per tancat el procés que ells anomenen “descentralització administrativa” ja fa dies? realment ningú s’esperava aquesta sentència?

Penso sincerament que des del moment que el text va entrar al Parlament Espanyol i després dels recursos del PP i del Defensor del Pueblo, el molt socialista Enrique Múgica, ningú dubtava que el text quedaria novament escapçat, potser l’única incògnita era la magnitud de l’estisorada.

Aquells partits que varen fer del text bandera ara s’exclamen, aproven resolucions de defensa de l’estatut als plens municipals (quin estatut caldria preguntar-se, l’aprovat per referèndum? El que va sortir mutilat del Parlament Espanyol?) i , com a únic full de ruta, ens mostren uns possibles acords entre la Generalitat i l’Estat per recuperar part del perdut.

Aquells i aquelles que ens vàrem oposar des d’un principi a aquest text veiem ara les nostres posicions reforçades. L’Estat Espanyol ens ho ha deixat ben clar, la via autonòmica (i per extensió la federal, per aquells il·lusos/es que encara se la creien), s’ha acabat, només ens queden dues sortides, o la submissió al marc estatal, cada cop mes jacobí i centralitzador, o be la independència.

I malgrat tot Espanya encara no se n'ha adonat del mar de fons que recorre el principat i que s’ha manifestat, entre d’altres, amb les consultes sobiranistes a mes de 400 municipis catalans, una remor que tindrà un punt d’inflexió, de ben segur, el 10 de juliol amb la que serà una de les mobilitzacions mes importants dels darrers temps.

Aquest dissabte anirem a la manifestació convocada per Òmnium Cultural a defensar la nació completa, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, a denunciar, un cop més, l’esgotament de la via estatutària i la fi de la il·lusió federalista (que ben pocs encara es creien), anirem a iniciar un nou camí que ens ha de conduir, ineludiblement, a la sobirania nacional plena. La gent de la CUP ho farem darrera una pancarta prou explícita: 'Tirem pel Dret, Independència'.