Es innegable l’aptitud del PP per apel•lar als sentiments mes primaris de l’ésser humà i treure’n un rèdit, per exacerbar, entre d’altres, l’individualisme, la por a l’altre o el rebuig a la diferència.
També es innegable la seva capacitat de desplegar un discurs que va des d’una mena de centre-dreta fins a un 90% dels electors de l’extrema dreta tal i com es feia públic aquest diumenge en un diari de tirada estatal. Un partit que ha aconseguir frenar l’ascens de la resta que li busquen espais en un dels seus extrems, com Plataforma per Catalunya, i ho fa, bàsicament assumint de manera enèrgica, el seu discurs.
Així ara el que toca, per tal de tancar espais a la dreta i de buscar el vot de la manera més irresponsable, es obrir el debat de la immigració des de la demagògia, sense voler aportar solucions en positiu que vaguin mes enllà de l’estigmatització d’un col•lectiu que, curiosament, no te dret a expressar la seva voluntat política a les urnes.
Tampoc es que ens enganyin, el PP, no ha variat substancialment el seu discurs en els darrers anys. El que si que sorprèn es que aquells qui ara critiquen aquests discursos abraonats contra la diferència son els qui han posat el seu gra de sorra atiant el foc, obrint debats entorn del padró, com es el cas de Vic, o del burca, com a Lleida, llençant propostes robades a aquells partits que diuen combatre.
Ara si, quan convindrà caldrà dir allò de “si tu no hi vas, ells tornen.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada