La setmana passada ens vàrem reunir amb Josep Barberà, regidor de medi ambient, arran de la denúncia efectuada per la seva regidoria contra la CUP per penjar cartells en les parets de la ciutat, una infracció que com ell va recordar, pot arribar fins als 2000 euros.
Mes enllà de la denúncia per un fet que, com ell va reconèixer, l’Ajuntament també du a terme i de que els únics col•lectius sancionats, tal i com vam poder comprovar en la relació de denúncies son, a banda de les entitats privades, les organitzacions que tenen una actitud mes, diguem-ne contestatària amb l’Ajuntament (com l’Assemblea de Joves, la CGT o La Maranya), el moll de l’ós de l’assumpte es quelcom que es repeteix en l’acció política de l’Ajuntament de manera constant, la prohibició com a única solució.
La CUP, com ja vàrem fer en el mateix cas quan l’ecosocialista Mercè Rivadulla ocupava la mateixa regidoria, vam anar a parlar amb el sr. Barberà amb un missatge clar, no es pot perseguir que s’enganxin cartells quan no es dona alternativa a les entitats sense ànim de lucre com es fa, per exemple, en d’altres ciutats del principat instal•lant cartelleres d’ús exclusiu per aquestes.
No cal dir que la resposta del regidor va ésser negativa de manera coherent amb la praxis de la Paeria, la sanció com a única solució als problemes socials. Així, contra la pobresa es redacta una ordenança de civisme que prohibeix anar mal vestit o fer pudor, contra la prostitució s’amplia l’anterior ordenança i es prohibeix les prostitutes al carrer (això si, un cop la prohibició en marxa s’inicia a corre-cuita un pla integral de resultats encara desconeguts), contra el burca, enlloc d’oferir mesures socials i un pla integral destinat a ajudar aquelles dones que el duen, una nova prohibició i, com en el cas anterior, condemna per les dones afectades a la invisibilitat del seu domicili.
Així, un cop més, els socialistes tornen a manllevar de la dreta un altre dels seus discursos i apliquen una mena d’aquella política de “tolerancia zero” impulsada a finals dels anys noranta per l’alcalde de Nova York, Rudolph Giuliani. Una política basada en l’aplicació severa de sancions a qualsevol delicte per petit que sigui i l’ampliació de la consideració d’infraccions a les mostres de pobresa i exclusió, una política que amaga els problemes socials sota sancions sense oferir cap altra solució que no sigui la punitiva.
La majoria socialista de la Paeria continua amb una política cada cop mes escorada cap a la dreta amb el beneplàcit de CiU i el PP que es freguen els veient com els socialistes apliquen les seves pròpies idees. Mentre tot això passa hem pregunto que on és la suposada oposició d’esquerres de l’Ajuntament de Lleida?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada