dimarts, 2 de novembre de 2010

CAL SEGUIR



Avui, amb la celebració del dia del Liceu Escolar i la inauguració d’una placa on s’explica la història i el bombardeig que va patir aquesta institució per part de l’aviació feixista durant la Guerra Civil, s’ha fet un acte de justícia.

Un acte que s’iniciava el 2 de novembre de 2007, en ocasió del 70è aniversari del bombardeig, amb un homenatge de la mateixa ciutadania al monument en record del Liceu Escolar a la plaça de la Catedral de Lleida, al mateix indret on s'alçava l'edifici atacat pel feixisme. Un homenatge que continuaria un any després quan el 4 de novembre del 2008 es procediria, per part de la CUP, a la col•locació al costat de l'obra, d'una placa explicativa dels fets que van tenir lloc en aquest espai en defecte de cap placa o element expositiu en aquest sentit per part de l'Ajuntament, que s'havia limitat a reproduir el logotip municipal damunt de l'escultura. Una placa anònima atès que l’ànim no era propagandístic, sinó el d'oferir a la ciutadania el que creiem que era de justícia: recordar no sols el què va passar, sinó assenyalar-ne els culpables i les víctimes innocents.

Uns anys mes tard, a l’agost del 2009 i desprès de la desaparició de la placa, la CUP entrava una petició al registre de la Paeria demanant l'alcalde de la ciutat, Àngel Ros, la restitució de d’aquesta ja que enteníem que el monument per si sol no complia 'aquesta tasca divulgativa i educativa tant necessària' i que sense una placa o plafó explicatiu, els fets que es pretenien recordar amb l'escultura quedaven ignorats o passaven completament desapercebuts pels vianants. La passivitat de l’ajuntament feu que la mateixa CUP restituís aquesta placa anònima que encara avui es pot contemplar a la base de l’escultura.

Finalment, el El Ple de l'ajuntament de Lleida del dia 27 de novembre de 2009 acordava, a petició dels supervivents d'aquell bombardeig, dedicar tots els dies 2 de novembre a recordar el Liceu Escolar.

Amb aquest acte d’avui i la dignificació de les foses del cementiri s’ha fet un nou pas en la recuperació de la memòria històrica a la nostra ciutat que tingué un precedent en la demolició del monòlit construït “como perenne recuerdo a los que cautivos en ella ofrendaron su vida por Dios y por España” situat a la plaça de Cervantes.

Queden encara passos importants a dur a terme, entre d’altres que el Paer en Cap escolti a les mes de 1500 persones que varen signar per demanar al govern municipal “la retirada dels símbols que, encara ara, recorden aquest règim feixista i que són presents a la nostra ciutat tant en els noms de carrers, en blocs de pisos o en monuments”, un recull que es va registrat a la Paeria el 20 de novembre de 2006 on s’incloïa a banda del mateix monòlit, d’altres símbols feixistes que encara resten a la nostra ciutat com els noms de més d’una desena llarga de carrers.

Carrers de Lleida com el d’Alcalde Areny, escrit sense vergonya en grans lletres en un dels extrems de la nova passarel•la dels maristes, un feixista que ocupà l’alcaldia de Lleida de 1939 a 1941 durant el mandat del qual existiren a Lleida (a banda de la presó), 3 camps de concentració i on, sota el seu mandat i fins l’any 1945, 558 persones foren afusellades (148 sense judici), 169 persones moriren a la presó i 359 persones foren expedientades pel Tribunal de Responsabilitats polítiques.

L’any 2008 l’actual alcalde, Angel Ros, preguntat per la retirada dels noms dels alcaldes feixistes dels carrers de Lleida declarava que "aquesta gent te carrers dedicats no per ser franquistes, sinó pel que van fer per Lleida. Les èpoques i les persones no son el mateix ". Queda clar doncs, que per prosseguir en el camí de la recuperació real de la memòria històrica caldrà vèncer d’altres obstacles, entre ells el corporativisme d’una part de la classe política. Malgrat tot, cal seguir avançant.

1 comentari:

Pluto ha dit...

Perquè som persistents... persistència! Tot ho aconseguirem, Pau.