dimarts, 23 de novembre de 2010

Banalització




Ahir vaig rebre un dels múltiples exemplars de propaganda electoral que cada dia omplen la nostra bústia. En aquest cas era del Partit Popular que, en aquest idioma esquizofrènic que s’han inventat, barreja de català i español, ens demanava el vot per aconseguir alguna cosa semblant a “echar a Zapatero de la Moncloa”.

Avui n’han arribat altres dos, uns fullets prims amb quatre idees escasses sense propostes programàtiques de fons i on sempre es repeteix, com un mantra, allò de “si tu no hi vas, ells tornen” que s’acaba esdevenint com una de les raons mes poderoses per votar un partit o l’altre mes enllà de raons polítiques concretes.

Comença a ser una constant que els partits, entossudits en sortir pels mitjans de comunicació a cada hora (“la bajanada per sortir per la tele” que dirien al Polònia) apel•len de manera demagògica i irresponsable a temes com la immigració i on, els debats i entrevistes, s’acaben convertint en l’exposició d’idees bàsiques i molt sovint contradictòries (com l’augment d’ajudes socials i la baixada d’impostos de manera simultànea) sense entrar en exposar arguments de fons.

Així, poc a poc, es desplaça la política de l’àmbit on hauria d’estar, en un debat constant de les idees, cap a una banalització on el que importa es dir-la mes grossa.