Primer els de casa

Dies abans de les eleccions municipals va sortir per les noticies el líder de Plataforma per Catalunya, Josep Anglada, cridant -literalment- en un míting, dient que els de fora havien de marxar i desgranant la resta de discurs al qual ens té acostumats. La nostra filla de tres anys ens va mirar i ens va preguntar si aquell senyor era dolent, suposo que els seus crits així li devien indicar. Li vam dir que sí que ho era perquè volia que alguna gent marxés, la que havia arribat d’un altre país. Ella ens va mirar sorpresa preguntant-nos si l’Ilías i la Yasmin –companys seus de la classe dels Cargols- haurien de marxar. Li vam dir que no perquè aquell senyor no manava, contestant decidida que el que calia fer aleshores era fer marxar al dolent a un país de dolents i així mai no manaria.

I és que si el discurs de PxC és simple i populista, també hauria de ser senzilla i entenedora la nostra resposta. Cal ser clars i contundents davant d’un discurs d'una transversalitat i permeabilitat immenses, que abasta des dels que diuen que als immigrants els hi regalen els cotxets dels nens als ajuntaments, que tenen excepcions en impostos fins els que diuen que tenen la culpa que els sous siguin més baixos o els que defensen directament que aquí hi sobren.

Penso que existeixen dos factors (com a mínim) que han ajudat a l'ascens d'aquesta organització. D'una banda el suposat "cordó sanitari" establert entorn aquesta formació xenòfoba que ha permès que sigui portada permanent dels mitjans de comunicació i ha evitat que fos notícia per la seva acció política que, com s'ha vist als plens, es pràcticament nul•la, i de l'altra aquesta idea de les esquerres de no parlar de la immigració per no fomentar la xenofòbia, que ha permès que sigui terreny únic i exclusiu per la dreta.

Com va dir el regidor de la CUP de Salt en les jornades del programa marc sobre aquest tema a Lleida, de la immigració se'n ha de parlar bàsicament perquè tothom al carrer ho fa i no en podem restar al marge, hem de defensar les nostres propostes integradores i obertes i confrontar-les a les de la dreta i a aquelles dels que defensen que els immigrants tenen un paradís en la terra en el nostre país. Cal que permetem als qui defensen com a única opció "primer els de casa" que visualitzin la resta del discurs que no diuen, per evidenciar que no en tenen. I de ben segur cal que el nostre discurs articulat i coherent s'escolti també igual de fort i de planer (encara que sigui més difícil) que el de la dreta, si volem que arribi al carrer.